Ressuscitat Sarkozy

Les eleccions departamentals tenen una importància relativa a França. Els guanyadors gestionen poc més que escoles, carreteres i algun servei social. Però insinuen el paisatge polític venidor. Els resultats dels comicis han silenciat els qui consideraven que Nicolas Sarkozy era definitivament un perdedor. El rotund triomf de la seva aliança sobre els socialistes governants apropa el líder conservador a la pista d'enlairament de les presidencials, el 2017. Aquesta n'és la primera lectura. La segona és que el Front Nacional (FN), tot i que no ha aconseguit cap departament, augmenta clarament el ...

Les eleccions departamentals tenen una importància relativa a França. Els guanyadors gestionen poc més que escoles, carreteres i algun servei social. Però insinuen el paisatge polític venidor. Els resultats dels comicis han silenciat els qui consideraven que Nicolas Sarkozy era definitivament un perdedor. El rotund triomf de la seva aliança sobre els socialistes governants apropa el líder conservador a la pista d'enlairament de les presidencials, el 2017. Aquesta n'és la primera lectura. La segona és que el Front Nacional (FN), tot i que no ha aconseguit cap departament, augmenta clarament el nombre de votants i es constitueix com a indiscutible força política en una França on ja no toca parlar de bipartidisme.

Amb la victòria de la seva coalició, que ha arrabassat als socialistes la meitat dels departaments que controlaven, Sarkozy afirma el seu lideratge sobre una dreta que va rebre amb total escepticisme el seu retorn a la política, l'any passat, i la seva direcció d'un partit, la UMP, assetjat per al·legacions d'escàndols financers i crues lluites personalistes. Si és prematur aventurar un duel presidencial a França entre un Hollande que va a mal borràs i el ressorgit Sarkozy, l'escenari de diumenge, malgrat la gran abstenció, bé podria prefigurar aquesta revenja.

Hollande i el seu primer ministre, Valls, són els grans derrotats d'una jornada que torna a qüestionar el futur de l'esquerra, després del seu fiasco en les municipals i les europees. Sarkozy ha obtingut aquests resultats tan contundents per haver aglutinat al seu voltant un bloc conservador. La falta d'unitat representa avui per als socialistes el desafiament més important per a la seva supervivència com a força decisiva. Ho han pagat amb la humiliació (fins i tot en departaments on Hollande i Valls van ostentar càrrecs), la divisió i l'escassa credibilitat. Arribar a la cita decisiva del 2017 amb una sola veu no sembla fàcil, a la vista de l'esfondrament progressiu dels seus bastions.

França bascula cap a la dreta i Sarkozy ha fet una campanya obertament dretana. Però el cap de la UMP no ho tindrà fàcil en el seu intent de tornar al poder. I no només per la sèrie d'obstacles reglats que haurà de salvar: congrés de refundació del partit, el maig que ve; eleccions regionals al desembre; primàries, el 2016, per designar el candidat conservador a l'Elisi...

Per damunt de tot, Sarkozy haurà de convèncer els seus compatriotes que té un projecte nou, creïble i realista, diferent de l'estèril que va posar fi al seu mandat. En aquest carregat horitzó, l'expresident gal –i no és tasca menor– també haurà de contenir l'expansionisme del FN, un partit en progressió que ha transformat el paisatge i sobre el qual afortunadament encara pesa un eficaç cordó sanitari en les eleccions decisives. L'amenaçador moviment nacionalista i ultra de Marine Le Pen, que no fa gaire temps representava simplement un vot de protesta, s'ha instal·lat plenament en el sistema polític francès.