Eclipsats

Tot i que l’eclipi de Sol s’ha vist en alguns moments, els núvols han fet la guitza a molts aficionats

L'eclipsi de Sol vist des de Girona.PERE DURAN

“Un eclipsi és quan la Lluna tapa el Sol. I llavors es fa fosc. El Sol sembla una Lluna... Bé, sembla un tall de síndria!”. Així de senzill i clar explica l’eclipsi de Sol d’avui l’Abril, de cinc anys. Avui ni ella ni la seva germana han anat a classe i la seva tieta ha aprofitat per portar-les al parc de Catalunya, a Sabadell, on l’Agrupació Astronòmica de la ciutat ha organitzat una trobada per seguir aquest fenomen astronòmic. L’entitat ha instal·lat telescopis per a tots els qui s’hi han aprop...

Suscríbete para seguir leyendo

Lee sin límites

“Un eclipsi és quan la Lluna tapa el Sol. I llavors es fa fosc. El Sol sembla una Lluna... Bé, sembla un tall de síndria!”. Així de senzill i clar explica l’eclipsi de Sol d’avui l’Abril, de cinc anys. Avui ni ella ni la seva germana han anat a classe i la seva tieta ha aprofitat per portar-les al parc de Catalunya, a Sabadell, on l’Agrupació Astronòmica de la ciutat ha organitzat una trobada per seguir aquest fenomen astronòmic. L’entitat ha instal·lat telescopis per a tots els qui s’hi han apropat, un centenar en el punt màxim.

Aficionats o simples curiosos. Amb càmeres i filtres especials, o amb unes ulleres barates, però homologades, comprades en una botiga. Amb cartolines o radiografies. Qualsevol mètode ha estat vàlid per poder veure l’eclipsi en aquells pocs moments que els núvols ho han permès. Per sort per a molts, han donat una treva durant el punt màxim, a les 10.10 aproximadament. “Mireu, mireu! Ara sí que es veu bé”, cridava la Cristina, que ha col·locat dues radiografies a la seva càmera rèflex per aconseguir capturar el moment en què el 65% del Sol es trobava tapat per la Lluna.

La Cristina ha seguit el fenomen per culpa o gràcies a la seva amiga Laia, una estudiant de 16 anys de l’institut de Matadepera que està fent un treball de recerca sobre l’efecte de la Lluna en les marees i en l’ésser humà. “No tenim la infraestructura necessària”, diu el tercer membre de l’equip, en Miquel, mirant els equips de la resta d’assistents, “però el més important és venir a veure-ho”.

Els joves de seguida han fet amics. Aquí l’afició genera camaraderia. “Mireu per aquí”. “Enfoqueu així”, els recomana Josep Lluís Negredo, un aficionat que ha vingut des de Parets del Vallès, instal·lat al costat dels estudiants. Aquest és el seu segon eclipsi. “Em fa il·lusió venir a veure aquests fenòmens i està bé trobar joves amb il·lusió i amb material rudimentari, però interessant”.

Per invents, el d’Aitor Ramon, de 20 anys i de Cerdanyola del Vallès, que s’ha apropat carregat amb una cartolina blanca i una escumadora. “Ho vaig veure per la tele. La llum passa a través de l’escumadora i a la cartolina veus el reflex amb el tros tapat, és com veure molts eclipsis a cada forat de l’escumadora”. Però els núvols no li han permès comprovar si l’enginy funcionava.

Daniel González, de 67 anys i de Vallromanes (Maresme), sí que n’ha gaudit amb la seva rèflex equipada amb un bon teleobjectiu i un filtre. És el tercer eclipsi que veu, ja que és membre de l’Agrupació i acostuma a participar en les activitats que s’hi organitzen. “És una sensació agradable per a la gent, perquè ens anem trobant sovint. És millor que engegar la tele i veure els polítics”, comenta amb sorna.

Si a l’exterior de l’Agrupació l’emoció ha anat creixent fins al punt màxim de l’eclipsi, a l’interior els membres de l’entitat treballaven frenèticament per rebre les imatges del fenomen i publicar-les al web. L’entitat, una de les més importants d’Espanya, ha organitzat una expedició d’uns 27 aficionats fins a les illes Fèroe, on l’eclipsi s’ha pogut veure en la seva totalitat. “És un fenomen que desperta molt d'interès en la gent perquè es veu molt poc i s’apaga la llum, cosa que també el fa curiós”, explica Jaume Fernández, membre de l’entitat. Ara la mirada està posada en el 2026, quan hi haurà un nou eclipsi de Sol, que en aquest cas serà total a Catalunya.

Arxivat A