Musulmans apartats de la societat

La nova mesquita d’Arbúcies, a la falda del Montseny, és una antiga discoteca. Al carrer encara hi ha el cartell de “l’Espai, sala Perla Negra”. L’imam m’atén a la cabina del DJ. Deu homes es preparen per a l’oració de la una. Fa molt fred, més que a l’exterior, i hi ha una humitat que gairebé t’adorm les extremitats. El riu corre sota l’establiment. “Molts dels fidels estan aturats i no hi ha diners per instal·lar calefacció”, assegura un noi de Gàmbia, empleat d’una empresa d’autocars. L’imam també és gambià i no parla ni castellà ni català. Dos fidels m’ajuden a traduir les seves explicacio...

La nova mesquita d’Arbúcies, a la falda del Montseny, és una antiga discoteca. Al carrer encara hi ha el cartell de “l’Espai, sala Perla Negra”. L’imam m’atén a la cabina del DJ. Deu homes es preparen per a l’oració de la una. Fa molt fred, més que a l’exterior, i hi ha una humitat que gairebé t’adorm les extremitats. El riu corre sota l’establiment. “Molts dels fidels estan aturats i no hi ha diners per instal·lar calefacció”, assegura un noi de Gàmbia, empleat d’una empresa d’autocars. L’imam també és gambià i no parla ni castellà ni català. Dos fidels m’ajuden a traduir les seves explicacions. Van trigar mesos a trobar un lloc per resar. Asseguren que van rebre moltes negatives: “No ens volien llogar cap espai, ni un garatge. Finalment vam trobar la discoteca”.

L’islam és la tercera confessió amb més fidels de la Península Ibèrica després del catolicisme i les esglésies evangèliques. Tot i això, a molts indrets els seus practicants han de traslladar-se a racons amagats dels nostres municipis per poder complir amb la seva devoció per déu. Aquesta crònica és un recorregut per sis mesquites que evidencien els problemes d’integració d’una comunitat que a Catalunya té 465.000 membres i a Espanya, 1,7 milions, segons dades del 2013 de l’Observatorio Andalusí.

La perla negra, Arbúcies

La mesquita d’Arbúcies se situava abans en un local al centre del poble. Hi va ser allà més de vint anys. Dues veïnes m’expliquen que s’hi concentrava molta gent i no permetien la circulació pel carrer. La nova mesquita està llogada per l’Associació Cultural El Ittifak. És en un extrem del poble, damunt de la riera d’Arbúcies.

L’imam assegura que amb prou feines poden pagar el lloguer. Pocs mesos abans encara era oberta la discoteca L’espai, la Perla Negra. A dins hi caben uns trenta fidels. La població musulmana a Arbúcies és d’uns 800 membres, segons l’associacio El Ittifak. Els dies de pregària assenyalats és impossible que hi càpiga tothom.

Hi ha tanta humitat que durant el dia retiren les catifes del terra i les deixen penjades a les baranes de l’escala exterior. No hi ha mobiliari adient per actuar com a temple, tampoc hi ha la zona reservada per al prec de les dones. Una quarta part de l’espai està habilitat amb pupitres i una pissarra per als estudis de l'Alcorà.

No hi ha mobiliari adient per actuar com a temple, tampoc hi ha la zona reservada per al prec de les dones

Al migdia només hi ha una dotzena de persones, subsaharians i magribins. Confirmen que encara no tenen la llicència de l’Ajuntament per utilitzar l’establiment com a centre de pregàries, tot i que el consistori n’és conscient i col·labora amb ells. Em reben amb cordialitat i tenen ganes d’explicar el que repeteixen a altres mesquites: que a molts barris no els volen veure ni en pintura.

El palau de vidre, Lleida

El palau de vidre és una nau firal als jardins dels Camps Elisis de Lleida, en una zona del Segre on no hi viu ningú. L’edifici està semiabandonat. La façana és de vidre. L’exterior està brut i saltejat per grafitis. A l’interior s’ha instal·lat la mesquita de la Comunitat Musulmana Ibn Hazan. Des del parc pots observar com els fidels resen, sense intimitat, damunt d’una munió de catifes reutilitzades. Per als banys hi han introduït un contenidor d’obres.

L’ús del palau de vidre com a mesquita ha portat cua. L’Ajuntament de Lleida va tancar l’antiga mesquita del carrer Nord per excés d’aforament. La solució va ser llogar un espai públic a la comunitat musulmana, el palau de Vidre. Associacions de veïns han recollit firmes en contra i el Partit Popular ha demanat que deixi de ser mesquita perquè és un edifici de la Paeria. L’Ajuntament ha argumentat que mentre no hi hagi una alternativa, no pot deixar sense espai de pregària la comunitat musulmana més nombrosa de la ciutat.

Cadillac, Girona

Entre l’Hipercor i la rotonda que et desvia a l’autopista hi ha la mesquita de la Carretera de Barcelona. És un edifici de dues plantes conegut a Girona per haver estat el club de festa Cadillac. El 2009 s’hi va instal·lar una mesquita de l’Associació Cultural Annasr. Si no fos pel cartell que la identifica a l’entrada el centre, podries confondre la nau com un espai més en desús de la zona. A una banda hi ha un solar, a l’altra, una planta abandonada de la marca de components elèctrics Simón. Al davant hi ha dos edificis, un amb els baixos tapiats, perquè no s’ocupin il·legalment, i l’altre propietat d’un banc que mira de vendre algun apartament.

Annasr va arribar a l’antic Cadillac amb la promesa de l’Ajuntament que es tractaria d’una ubicació temporal i que col·laborarien per trobar un espai més adient. D’això ja en fa quatre anys. La zona està pendent de reurbanitzar-se i des del 2012 Annasr recapta donacions per trobar un espai alternatiu, preferentment en un polígon industrial.

Al mateix carrer també hi ha un majorista de peix i un distribuïdor de vàlvules

Polígon Les Roquetes, Vilanova i la Geltrú

Una riera marca la frontera entre la zona veïnal i el polígon industrial de Les Roquetes. Les Roquetes és una pedania entre Sant Pere de Ribes i Vilanova i la Geltrú. Petits carrers amb edificis de fins a tres plantes, alguns habitatges unifamiliars de jubilats europeus. Les Roquetes és un nucli humil i tranquil. Travessant el passeig verd que precedeix la riera arribes al carrer de la Fita. És una cantonada ampla perquè hi puguin girar còmodament els camions. A una banda hi ha una macrobotiga de bricolatge de la cadena AKI, a l’altra, un sector industrial i la mesquita Al Furkan.

La mesquita és una nau veïna d’una empresa d’aluminis. Al mateix carrer també hi ha un majorista de peix i un distribuïdor de vàlvules. No hi passa gaire gent, sobretot circulen cotxes que entren i surten de l’AKI. M’obre la mesquita en Hai, l’assistent de l’imam. A l’antic pàrquing dels camions hi han instal·lat taules i cadires de plàstic. La comunitat va arribar el 2013 al carrer de la Fita. En aquest temps han pogut construir uns banys per a les ablucions i uns interiors de 400 metres quadrats bellament condicionats per a la pregària. La mesquita acaba d’obtenir els permisos per reformar la segona planta de la nau, per habilitar-la per a les cerimònies per a les dones. Hai em fa un ràpid repàs de l’èxode que han viscut fins arribar al carrer de la Fita: primer tenien una mesquita a prop de la platja, però els veïns es queixaven per l’aglomeració de persones i van traslladar-se al barri de l’estadi municipal de futbol, també als límits de Vilanova. Aquesta seu era una cessió temporal de l’Ajuntament. La mesquita Al Furkan va saltar als titulars de la premsa el 2006 perquè s’hi va desarticular una presumpta cèl·lula de terrorisme islàmic.

L’edifici és preciós, arquitectura de finals del segle XIX. Una part encara funciona com a taller d’una empresa

L’Aranya, Manresa

Quan acaba la cerimònia religiosa del vespre, molts fidels de la mesquita Al Fath de Manresa es traslladen al bar Kay Ahmed. Allà prenen te, cafè i juguen a jocs de taula. La resta continua dins de la mesquita, la més antiga de Manresa. Des del 2005 l’antiga fàbrica de cintes elàstiques L’Aranya és el principal centre de pregària de la capital del Bages. Es troba al nucli antic de la ciutat. La mesquita està ubicada al costat del barri de Les Escodines on hi havia les antigues fàbriques tèxtils que aprofitaven la força de l’aigua del torrent de Sant Ignasi. És una petita illa separada dels carrers veïnals. L’esplanada d’entrada a la mesquita és prou gran i poc transitada per no destorbar la circulació de transeünts. L’edifici és preciós, arquitectura de finals del segle XIX. Una part encara funciona com a taller d’una empresa.

A la mesquita Al Fath hi caben 400 persones i la seva inauguració va ser un èxit de col·laboració entre les entitats musulmanes, cristianes i l’administració pública. Les instal·lacions interiors són les millors que he vist en aquest viatge. Un grup de fidels s’ha quedat una estona més, asseguts a les catifes. Un d’ells és del Marroc i respon al nom d’Ibrahim (nom fictici). Fa vint anys que viu a Espanya, parla un castellà perfecte i també el català. Assegura que la mesquita Al Fath és un orgull per a la comunitat musulmana de Manresa, però que això ha estat possible perquè són en una zona on no hi circulen gaires veïns. Ibrahim destaca que al seu país hi ha esglésies cristianes i en canvi, aquí, els musulmans no poden aixecar mesquites amb la mateixa dignitat.

Polígon TorreMirona, Salt

Al polígon TorreMirona, a dos quilòmetres del centre urbà de Salt, es construeix una de les mesquites més grans de l’Estat. Són 1.000 metres quadrats on hi podran pregar 750 persones. Arquitectònicament, a diferència de la resta de centres visitats, té les característiques d’un temple religiós. La seva façana està marcada per projectils de pintura negra llençats per contraris a la seva construcció. També hi ha pintades de grups opositors a moviments xenòfobs.

A la segona planta de la mesquita hi ha operaris. Les obres es van reiniciar fa poc després d’un any de problemes de finançament, per les condicions del sòl establertes per l’Ajuntament i dues causes judicials que han afectat el promotor del centre

La mesquita s’ubica a la cantonada del carrer Rigoberta Menchú. Aquest carrer condueix a una empresa de piscines, a un solar veí de la mesquita i a la tanca que separa el polígon de l’autopista AP-7. La placa del carrer indica que Menchú és una “lluitadora pels drets dels indígenes d’Amèrica. Premi Nobel de la Pau 1992”.