Un confús incident diplomàtic paralitza el diàleg amb la UE

Un confús episodi diplomàtic amenaça la negociació que la Unió Europea manté amb Cuba per superar el veto institucional vigent des del 1996. Brussel·les i l'Havana van començar a pactar un acord polític i de cooperació a l'abril, però el Govern cubà ha frenat el procés just quan el bloc comunitari es disposava a abordar un assumpte delicat per al règim: el respecte als drets humans.

Després de dues rondes negociadores des de principi d'any, la terce...

Un confús episodi diplomàtic amenaça la negociació que la Unió Europea manté amb Cuba per superar el veto institucional vigent des del 1996. Brussel·les i l'Havana van començar a pactar un acord polític i de cooperació a l'abril, però el Govern cubà ha frenat el procés just quan el bloc comunitari es disposava a abordar un assumpte delicat per al règim: el respecte als drets humans.

Després de dues rondes negociadores des de principi d'any, la tercera s'havia de celebrar aquest mes a l'Havana. Els cubans van demanar més temps i les parts van acordar que la trobada es faria a principis de gener. Però llavors l'equip negociador cubà va trucar a l'europeu per forçar un nou ajornament, aquesta vegada per un suposat greuge de la Unió Europea cap a Cuba. Tres fonts que refusen ser identificades confirmen la rocambolesca història.

El Govern de Castro va al·legar el malestar que li havia provocat la inauguració a Washington, fa set mesos, d'una exposició de fotografies aèries de Cuba realitzades pel fotògraf lituà Marius Jovaisa. A la presentació hi van acudir opositors del règim i congressistes nord-americans i l'acte va acabar amb crítiques a l'opressió cubana i elogis a Lituània per haver-se alliberat del jou soviètic. Tot i això  –l'esdeveniment es va produir a principis de maig– la UE com a tal no hi estava implicada i mesos després es va celebrar la segona ronda de contactes entre Brussel·les i l'Havana sense problemes aparents. Llavors, què ha passat perquè aquest episodi cobri vida de nou i s'esgrimeixi com a motiu per tallar relacions?

Brussel·les no dóna crèdit a aquestes argumentacions, que considera una simple excusa per retardar un procés que va ser acollit per Cuba amb els braços oberts a principi d'any. Després de gairebé dues dècades de regir-se per l'anomenada posició comuna, que impedeix una relació institucional amb l'illa i vincula qualsevol avançament al respecte als drets humans, la UE va acordar al febrer negociar un acord de cooperació que donés per superat aquest marc i obrís les portes a la inversió europea a l'illa. Cuba és l'únic país iberoamericà amb el qual el club comunitari no té un acord bilateral i l'únic del món al qual se li segueix aplicant la posició comuna, impulsada per José María Aznar quan era president espanyol. Tot i això, la meitat de països europeus mantenen pel seu compte acords amb Cuba.

Hi ha un altre element que no quadra en aquesta història. El fotògraf Marius Jovaisa va realitzar aquesta ingent obra —li va portar quatre anys d'interminables gestions burocràtiques per fotografiar des de l'aire tota l'illa— amb el permís del règim cubà. El lituà ho relata prolixament a la pàgina web dedicada al projecte, de nom Unseen Cuba (La Cuba mai vista), amb clares crítiques al règim per la seva lentitud, però també amb agraïments per haver-ho fet possible.

L'única novetat que s'ha produït des del maig, en què es va inaugurar l'exposició a Washington, fins al desembre, quan les autoritats cubanes van donar senyals de voler frenar el diàleg, ha estat l'arribada de la mostra fotogràfica a Brussel·les. El treball del lituà s'exhibeix des de principis de mes en una sala comunitària de la capital belga, però totes les gestions es van fer en col·laboració amb la missió cubana davant la UE.