Un pas significatiu

Ahir el terrorisme va tornar a mostrar la seva pitjor cara a Jerusalem amb l'assassinat a ganivetades de quatre rabins que resaven en una sinagoga. Vuit persones més van resultar ferides a mans de dos terroristes que van ser abatuts per la policia. Es tracta d'un fet execrable pel qual no hi pot haver cap justificació ni disculpa. Però els atemptats de fanàtics no poden servir per condemnar els pobles ni per torçar decisions importants. La violència –amb episodis semblants i pitjors, en un costat i a l'altre– que des de fa dècades assola el Pròxim Orient és motiu de patiment per a les seves ví...

Ahir el terrorisme va tornar a mostrar la seva pitjor cara a Jerusalem amb l'assassinat a ganivetades de quatre rabins que resaven en una sinagoga. Vuit persones més van resultar ferides a mans de dos terroristes que van ser abatuts per la policia. Es tracta d'un fet execrable pel qual no hi pot haver cap justificació ni disculpa. Però els atemptats de fanàtics no poden servir per condemnar els pobles ni per torçar decisions importants. La violència –amb episodis semblants i pitjors, en un costat i a l'altre– que des de fa dècades assola el Pròxim Orient és motiu de patiment per a les seves víctimes i de preocupació per a la comunitat internacional.

Diversos països d'Europa han optat per l'estratègia de forçar la superació del punt mort en el qual es troba el conflicte entre Israel i els palestins mitjançant el reconeixement de l'Estat palestí, que ja pertany a les Nacions Unides amb l'estatus d'observador. I en aquest context –com ja ha fet el Regne Unit i aviat ho farà França– el Parlament espanyol va aprovar ahir una proposició no de llei del Grup Socialista en la qual s'insta el Govern a reconèixer Palestina com a Estat.

El document aprovat no fa referència al moment en què Espanya reconeixerà el nou Estat ni amenaça Israel d'aplicar aquest reconeixement en el cas que no hi hagi negociacions, tal com proposava el text inicial. Però aquests matisos no resten transcendència –tant dins com fora d'Espanya– a l'aprovació parlamentària.

A dins, perquè en un moment de profund desacord dels partits polítics amb la societat i entre ells mateixos el grau de consens que s'ha aconseguit posa de manifest que quan hi ha treball conjunt i capacitat de diàleg és perfectament possible aconseguir un ampli consens en polítiques d'Estat. I cap a l'exterior perquè, amb aquesta votació, Espanya actua a l'una amb la majoria dels seus socis europeus. El Tractat de Lisboa exigeix que abans d'adoptar accions exteriors de rellevància hi hagi una consulta entre els membres de la UE. En el cas palestí ha estat així; és molt important per greixar els mecanismes que aplanin el camí a una acció comuna coordinada, no només en el cas de l'Orient Mitjà, sinó en qualsevol altra qüestió.

L'estratègia europea, avalada ahir pel Congrés espanyol, no és tant la de liderar el procés de pau a l'Orient Mitjà, sinó la d'influir i aportar idees per a una resolució positiva del conflicte israeliano-palestí. Per a això gaudeix d'una posició privilegiada: la UE és el principal soci comercial d'Israel i alhora el primer donant de fons al Govern palestí, i té per tant importants mecanismes a l'abast per fer-se sentir.

El reconeixement de Palestina, quan es produeixi, no s'ha d'interpretar com una presa de posicions contra ningú, sinó com una aposta decidida pel difícil i necessari procés de pau.