Doble responsabilitat
La derrota demòcrata als EUA posa en perill dues grans negociacions internacionals
La sorollosa derrota demòcrata en les eleccions legislatives parcials celebrades als Estats Units la setmana passada —i la consegüent nova disposició de forces a Washington, amb un Partit Republicà que controla tot el Congrés i un president demòcrata a la Casa Blanca— afectarà sens dubte dos temes de caràcter internacional crucials per a l'economia i la seguretat globals.
El primer és la negociació d'un acord nuclear amb l’Iran, que seria un instrument clau per a l'estabilitat. Barack Obama s'ha embarcat en una estratègia que assumeix la necessitat ineludible d'arribar a un acord amb Te...
La sorollosa derrota demòcrata en les eleccions legislatives parcials celebrades als Estats Units la setmana passada —i la consegüent nova disposició de forces a Washington, amb un Partit Republicà que controla tot el Congrés i un president demòcrata a la Casa Blanca— afectarà sens dubte dos temes de caràcter internacional crucials per a l'economia i la seguretat globals.
El primer és la negociació d'un acord nuclear amb l’Iran, que seria un instrument clau per a l'estabilitat. Barack Obama s'ha embarcat en una estratègia que assumeix la necessitat ineludible d'arribar a un acord amb Teheran perquè el país pugui desenvolupar una indústria nuclear pacífica i, sobretot, renunciï al desenvolupament d'un arsenal nuclear propi, fet que desencadenaria un procés de conseqüències impredictibles al Pròxim Orient. Per fer-ho, Obama ha optat per la via de l'aproximació al règim dels aiatol·làs. L'últim episodi conegut és l'enviament d'una carta personal al líder suprem iranià, Ali Khamenei, en què destaca la necessitat de col·laborar en la lluita contra l’Estat Islàmic.
El Partit Republicà, la posició del qual en aquest tema estratègic no és monolítica, haurà de valorar ara si dóna suport al president —amb una popularitat molt baixa, que pertany al partit rival i amb només dos anys de mandat per endavant— o actua al marge. Una qüestió espinosa, quan les eleccions presidencials són relativament a prop. Israel, l'històric aliat dels EUA a la zona, a més, no vol ni sentir a parlar d'un acord amb l’Iran.
L'altre tema és el Tractat Transatlàntic de Lliure Comerç que els EUA i la Unió Europea negocien des de l'any passat. Es tracta d'un projecte de gran importància econòmica i política i que interconnectarà com mai abans en la història les relacions comercials i els interessos del nord del continent americà amb Europa. En un moment en què el centre de gravetat mundial, en termes d'influència econòmica, s'ha desplaçat a la zona del Pacífic, el Tractat és la gran —i potser última— oportunitat d’Europa per no quedar allunyada dels nuclis determinants en el nou escenari mundial.
Les dues qüestions no poden quedar a mercè de les escaramusses polítiques en els 1.900 metres que discorren entre el Capitoli i la Casa Blanca. Hi ha massa en joc, per als EUA i per a la resta del món.