Prepareu les agendes

Allau d'estrenes tardorenques. Forçosament cal triar (i ser telegràfic) perquè són moltíssimes les propostes de les cartelleres madrilenya i barcelonina, dues capitals a les quals en aquestes dates s'hi afegeix Girona amb l'imparable festival Temporada Alta, tot un model a seguir, amb un cartell formidable: 90 espectacles, amb 26 estrenes absolutes i 27 coproduccions en 23 espais. De les visites internacionals del certamen caldria destacar Macbeth (17 i 18 d'octubre), de Brett Bailey, el director més polèmic del teatre africà, a partir de l'òpera de Verdi. El seguiran Krystian Lupa am...

Allau d'estrenes tardorenques. Forçosament cal triar (i ser telegràfic) perquè són moltíssimes les propostes de les cartelleres madrilenya i barcelonina, dues capitals a les quals en aquestes dates s'hi afegeix Girona amb l'imparable festival Temporada Alta, tot un model a seguir, amb un cartell formidable: 90 espectacles, amb 26 estrenes absolutes i 27 coproduccions en 23 espais. De les visites internacionals del certamen caldria destacar Macbeth (17 i 18 d'octubre), de Brett Bailey, el director més polèmic del teatre africà, a partir de l'òpera de Verdi. El seguiran Krystian Lupa amb Tala (31 d'octubre i 1 de novembre), adaptació de la novel·la de Thomas Bernhard; Christoph Marthaler amb King Size (14 i 15 de novembre), una intriga burlesca en clau de musical; l'argentí Sergio Boris amb Viejo, solo y puto (15 de novembre); Romeo Castellucci amb Juli Cèsar: trossos (22 i 23 de novembre), una revisió del seu espectacle dels noranta, ara centrat en el monòleg de Marc Antoni, i Oskaras Korsunovas, gairebé un resident del festival després dels èxits de Miranda, Hamlet i Els baixos fons, que en aquesta ocasió presenta La gavina (atents: només el 5 de desembre).

Entre les possibles perles de l'“equip local” destaquen La máquina de la soledad (del 31 d'octubre al 2 de novembre), de Jomi Oligor (recordeu Las tribulaciones de Virginia?) i el mexicà Shaday Larios; El grito en el cielo (8 de novembre), el nou espectacle de La Zaranda; una Terra baixa (7 i 8 de novembre) en què Lluís Homar interpreta tots els personatges dirigit per Pau Miró; Prendre partit (Taking Sides) (14 i 15 de novembre), de Ronald Harwood, amb la signatura de Josep Maria Pou, que protagonitza amb Joel Joan (i que després farà temporada al Goya), i Tandy (20 de novembre), d'Angélica Liddell, a partir de Winesburg, Ohio, els relats de Sherwood Anderson.

Atenció, oferta interessant: hi ha un descompte del 30% per a l'AVE a l'hora de comprar les entrades per viatjar des de qualsevol punt d'Espanya.

Repassem la imminent programació de Madrid. Al CDN (María Guerrero/Valle-Inclán) podrem veure VIP (del 8 al 26 d'octubre), una sàtira joglaresca que signen Ramon Fontserè i Martina Cabanas; Alfredo Sanzol estrena per les mateixes dates La calma mágica (del 10 d'octubre al 9 de novembre), un text preciós, amb misteri i poesia, en el qual dirigeix els actors de Tanttaka Teatroa; torna l'aplaudida Haz clic aquí (del 15 d'octubre al 23 de novembre), de José Padilla; la segueix la Ilíada (del 17 al 19 d'octubre) de Stathis Livathinos, que va triomfar a Mérida; Flotats dirigeix El juego del amor y el azar, de Marivaux (del 5 al 23 de novembre), estrenat en català al TNC, i tanca trimestre El testamento de María, de Colm Tóibín (del 19 de novembre al 21 de desembre), amb una arrasadora Blanca Portillo, en el debut com a director escènic d'Agustí Villaronga.

'El testamento de María', de Colm Tóibín, amb una arrasadora Blanca Portillo, serà el debut escènic d'Agustí Villaronga

Del Teatro de la Abadía aniria reservant entrades de Con la claridad aumenta el frío (fins al 19 d'octubre), sobre Els meus premis, de Thomas Bernhard, en què podreu descobrir com a actor i director Pep Tosar; i tampoc us podeu perdre El principio de Arquímedes (del 8 d'octubre al 2 de novembre), de Josep Maria Miró, un conte moral sobre el rumor i la sospita amb la pederàstia com a teló de fons, muntada ja a Londres, Buenos Aires i Sant Petersburg. Al Teatro Español, Joan Ollé dirigeix Lolita Flores a La plaza del Diamante (fins al 23 de novembre), de Mercè Rodoreda; Juan Diego protagonitza Ricardo III (del 29 d'octubre al 14 de desembre), una de les peces de Shakespeare més ferotges, a les ordres de Carlos Martín, la qual donarà pas a una joia confirmada, Desde Berlín. Tributo a Lou Reed (del 6 de novembre al 7 de desembre), a Las Naves del Matadero, dirigida per Andrés Lima i amb uns descomunals Pablo Derqui i Nathalie Poza que ja vaig aplaudir fervorosament al Romea.

Apunto quatre possibles dianes a Teatros del Canal: Lluvia constante (Steady Rain), de Keith Huff, una rotunda sèrie negra, amb Sergio Peris-Mencheta i Roberto Álamo, dirigits per David Serrano (del 9 al 26 d'octubre); Las niñas no deberían jugar al futbol (del 13 d'octubre a l'1 de novembre), de Marta Buchaca, l'autora de Litus i Losers; The Valley of Astonishment (del 23 al 26 d'octubre), on Peter Brook torna al món místic de La conférence des oiseaux i els misteris neurològics de Je suis un phénomène; i Pinti Recargado (4 i 5 de desembre), la tornada de l'argentí Enrique Pinti, que amb 75 anys continua sent una imparable metralladora verbal (i mental). I que no me'n descuidi, al Pavón, Donde hay agravios no hay celos, de Rojas Zorrilla, dirigida per Helena Pimenta, que ha triomfat en la gira d'estiu i estarà en cartell fins al 14 de desembre, amb Rafa Castejón, Marta Poveda i Jesús Noguero al capdavant d'un elenc fantàstic.

A Barcelona, el Lliure arriba ben farcit. Quan llegiu aquestes línies ja hauran estrenat Victòria d’Enric V (fins al 26 d'octubre), versió de la peça de Shakespeare a càrrec de Pau Carrió, amb la La Kompanyia Lliure. Del 8 al 26 d'octubre es reposa L’encarregat (The caretaker), de Pinter, dirigit per Xicu Masó, un dels grans èxits de la temporada passada. Després veurem Sonata de otoño (del 6 al 9 de novembre), de Bergman, en versió i posada en escena de Daniel Veronese, amb Cristina Banegas, María Onetto (no es perdin a aquesta immensa actriu) i Natacha Cordova. Claudio Tolcachir presenta Emilia (del 16 al 26 d'octubre), que ja va triomfar a Teatros del Canal, amb Gloria Muñoz, Alfonso Lara i Malena Alterio; i tornarà a brillar Misántropo, de Molière (del 25 de novembre al 7 de desembre), en versió de Miguel del Arco amb la companyia Kamikaze (un gran èxit al Teatro Español). Tancant trimestre, Le voci di dentro, una de les comèdies més ombrívoles d'Eduardo De Filippo, en mans del gran Toni Servillo i Teatri Uniti, que ja es va veure a Temporada Alta i el Festival de Otoño a Primavera: si us la vau perdre, podeu enxampar-la del 10 al 13 de desembre. El TNC (Teatre Nacional de Catalunya) acull Montenegro (del 15 al 26 d'octubre), la versió de les Comedias bárbaras de Valle-Inclán que Ernesto Caballero va estrenar al María Guerrero. Carme Portaceli dirigeix la cáustica El president, de Bernhard (del 5 de novembre al 28 de desembre), amb Francesc Orella i Rosa Renom, presentada al Temporada Alta el 25 i 26 d'octubre; i Joan Ollé munta un El somni d’una nit d’estiu (del 19 de novembre al 18 de desembre), amb Joan Anguera, Mercè Aránega i Lluís Marco al capdavant d'un extens repartiment. Com deia al principi, em deixo moltes coses al tinter: ja s'aniran veient. Però amb tots els espectacles seleccionats no crec que us quedeu amb gana.