Catalunya salva el dèficit comercial exterior amb les vendes a Espanya

Les vendes de Catalunya a la resta d'Espanya han anat perdent pes al llarg de les últimes dues dècades, però encara permeten compensar el dèficit comercial amb l'estranger. Durant el període d'entre el 2008 i el 2013 Catalunya va registrar un superàvit comercial de 1.331 milions, segons el Consell de Treball Econòmic i Social (CTESC). Aquest resultat va ser possible gràcies al saldo positiu en els intercanvis comercials amb les altres comunitats autònomes, de 17.445 milions d'euros, equivalent al 9% del producte interior brut (PIB), que va permetre pal·liar el dèficit amb la resta del món, de ...

Les vendes de Catalunya a la resta d'Espanya han anat perdent pes al llarg de les últimes dues dècades, però encara permeten compensar el dèficit comercial amb l'estranger. Durant el període d'entre el 2008 i el 2013 Catalunya va registrar un superàvit comercial de 1.331 milions, segons el Consell de Treball Econòmic i Social (CTESC). Aquest resultat va ser possible gràcies al saldo positiu en els intercanvis comercials amb les altres comunitats autònomes, de 17.445 milions d'euros, equivalent al 9% del producte interior brut (PIB), que va permetre pal·liar el dèficit amb la resta del món, de 16.114 milions d'euros, el 8,3% del PIB.

L'informe, la presentació del qual va presidir el conseller d'Empresa i Ocupació, Felip Puig, constata que “el superàvit comercial amb la resta de l'Estat compensa el dèficit comercial amb l'estranger”. Segons l'òrgan, integrat per patronal i sindicats, Catalunya té superàvit amb totes les comunitats, encara que el gruix de les vendes es dirigeixen a les autonomies limítrofes. Aragó, la Comunitat Valenciana i Balears concentren el 42,5% de les facturació de les empreses catalanes a Espanya.

Catalunya, a més, és la comunitat amb un superàvit comercial més elevat de tot l'Estat, seguida per Galícia, Andalusia, el País Basc i Múrcia. La resta de les autonomies, segons l'estudi —elaborat amb dades d'Intereg i l'Agència Tributària—, presenta dèficit comercial. Els més voluminosos són els de Balears (5.614 milions d'euros), Canàries (5.340 milions) i Aragó (2.818 milions).

L'informe del CTESC reflecteix com l'economia catalana ha anat obrint-se a l'exterior al llarg dels últims 20 anys. Les relacions comercials amb la resta de Espanya han disminuït, com a venedor i com a comprador, mentre que ha augmentat la seva posició a l'estranger. La recessió, a més, ha suposat que tant el pes del mercat espanyol com el del català s'hagi accelerat.

Segons l'informe, en el període 1995-2000 el 38,7% de les mercaderies catalanes es venia a la resta d'Espanya: el 35,7% de les mercaderies catalanes, al mercat interior, i només el 26%, a l'estranger. En el període 2008-2013 aquesta tendència ha canviat. La primera destinació de la producció catalana és el món, ja que el 36,1% de les vendes es dirigeixen a altres països. El mercat interior suposa el 32,6% de les vendes, mentre que les altres comunitats representen el 31,4%. Segons el CTESC, el repte passa per “mantenir el saldo positiu amb la resta de l'Estat i millorar el saldo amb l'estranger, especialment amb la zona euro i Àsia”.

També el pes dels proveïdors és diferent. El 1995 la majoria dels proveïdors (el 38,4%) ja eren estrangers. Les importacions han anat creixent, de manera que avui gairebé la meitat de les compres de mercaderies procedeixen de l'exterior. Els proveïdors de la resta d'Espanya el 1995 amb prou feines suposaven el 23,4% del total, mentre que ara en són el 19,5%. El mercat interior també s'ha reduït, del 38,2% del 1995 al 32,9% del 2013.

L'informe apunta que si bé la internacionalització ha estat molt més intensa a Catalunya, també s'ha produït en altres comunitats. Les vendes de la resta d'Espanya a l'estranger s'han incrementat 6,1 punts entre el 1995 i el 2013, mentre que s'ha reduït la facturació a Catalunya (1,7 punts), entre comunitats (3,4 punts) i a l'interior de les regions (un punt menys). Això ha suposat que la quota de mercat de les vendes catalanes a la resta de l'Estat també hagi anat disminuint: des de l'11,6% del 1995 fins al 8,3% el 2013.

El CTESC lamenta que si bé s'ha produït un augment dels intercanvis amb l'exterior no hi ha hagut “un increment de la capacitat de generar recursos nets” per al conjunt de l'economia catalana. Això es deu, afegeix l'informe, a la pèrdua de pes relatiu de les activitats industrials. De fet, el pes d'aquest sector i de l'agricultura catalana no han fet sinó retrocedir des del 28% en el període 1995-2000 fins al 19,9% el 2013.

El conseller d'Empresa i Ocupació, Felip Puig, va destacar que “l'economia catalana està sanejada i oberta a la globalització” gràcies a la diversificació sectorial de Catalunya. Puig va assenyalar que això és possible perquè l'economia catalana té tres puntals: la indústria, el turisme i el comerç exterior.

El conseller va tornar a referir-se a un informe elaborat pel grup Financial Times per recordar que l'àrea de Barcelona és la primera regió de l'“Europa continental” en la recepció d'inversions. El conseller va destacar la necessitat d'internacionalitzar l'economia i va afirmar que Catalunya es veu perjudicada per la marca Espanya que, al seu parer, “cotitza a la baixa, més que l'Ibex”.