Les municipals: TikTok i cervells paleolítics

El veritable problema de la humanitat és el següent: tenim emocions paleolítiques, institucions medievals i tecnologia divina”. Fa anys que el tecnòleg Tristan Harris va fer fortuna amb aquesta frase (una cita d’Edward Wilson, pare de la sociobiologia). Un desequilibri que es pot veure en la campanya electoral de les municipals del 28-M.

Formalment s’inicia amb un ritu (l’enganxada de cartells) propi d’altres temps, però la batalla ja fa temps que ha començat als mitjans, els antics i els nous. Entre aquests...

El veritable problema de la humanitat és el següent: tenim emocions paleolítiques, institucions medievals i tecnologia divina”. Fa anys que el tecnòleg Tristan Harris va fer fortuna amb aquesta frase (una cita d’Edward Wilson, pare de la sociobiologia). Un desequilibri que es pot veure en la campanya electoral de les municipals del 28-M.

Formalment s’inicia amb un ritu (l’enganxada de cartells) propi d’altres temps, però la batalla ja fa temps que ha començat als mitjans, els antics i els nous. Entre aquests segons hi ha ginys tan potents com TikTok, una plataforma que opera com un dels més fins recomanadors de continguts gràcies a un sofisticat algoritme secret. Aquesta tecnologia sap estimular perfectament el nostre cervell paleolític, tan excitable en terrenys com la discussió política. Aquest és el còctel explosiu d’unes eleccions que a Barcelona semblen —com ja és habitual— “més obertes que mai”.

Tot i que TikTok va aparèixer fa anys, aquestes són les primeres eleccions on es considera que jugarà un paper rellevant. L’ús que en fa cada candidatura traspua la seva cultura política i, al mateix temps, la resposta dels usuaris permet detectar afinitats amb l’electorat pertanyent a la generació Z.

Candidats en xifres

Ada Colau hi manté el lideratge que té en l’univers digital. Els seus números a les diferents xarxes estan en una altra dimensió. Al seu perfil de Twitter —plataforma que va abandonar a l’abril del 2021, per la violència de les seves interaccions—hi comptem gairebé 900.000 seguidors. Xavier Trias, el següent de la llista, en té 98.000. A TikTok, on es presenta com a “veïna i alcaldessa de Barcelona”, Colau no només encapçala la classificació segons el nombre de seguidors, sinó que alguns vídeos poden superar el mig milió d’impactes. Sembla que ha trobat el to adient per interactuar en una plataforma que ha fet bandera de l’espontaneï­tat i l’autenticitat.

Els candidats ‘boomers’ no tenen perfil a TikTok, però sí que fan aparicions en els comptes del partit

Els candidats més boomers han decidit no tenir perfil a TikTok, mentre que sí que fan algunes aparicions als comptes del partit o candidatura. “El que creiem que no hem de fer és el tonto”, diuen des de l’equip de campanya de Trias per Barcelona, “la política és quelcom seriós”. En el cas del candidat republicà, l’enfocament va en la línia del iaio simpàtic: no és prou destre amb la tecnologia però tampoc no se n’amaga. Aquesta és la lectura de Laura Cervi, investigadora de la UAB involucrada a la TikTok Cultures Research Network. En d’altres xarxes socials, tant Maragall com Trias tenen una presència notable. Si més no, respecte dels altres contendents. Per la seva banda, Jaume Collboni no fa servir Facebook, però supera els candidats de Junts i ERC pel que fa a seguidors a Instagram (tot i que el nivell d’engagement es manté en una franja mitjana). A més, el candidat socialista ha aconseguit 6.000 seguidors a TikTok, on alguns dels seus continguts han arribat a la xifra gens menyspreable dels 300.000 impactes.

Amb gairebé 23.000 seguidors, TikTok ha estat una veritable explosió per a la campanya d’Eva Parera, la candidata de Valents. Les seves crítiques a les polítiques feministes del govern central o de l’acció municipal respecte de les ocupacions han tingut molt d’impacte (també a Instagram). A més, aquesta plataforma —com explica Paris Grau, cap de premsa de la formació— els ha permès detectar un públic que no havien identificat com un dels seus segments de votants prioritaris: els joves.

No obstant això, no cal tenir molts seguidors: la màgia de l’algoritme de TikTok ha possibilitat que candidats amb comptes menys seguits com Anna Grau (Cs) o Gonzalo de Oro-Pulido (Vox) hagin aconseguit hits importants amb alguns dels seus vídeos. En aquests dos casos, el conflicte amb els okupes ha donat rèdit en termes d’impacte social (de social media, si més no). Finalment, el candidat del PP, Daniel Sirera, té una comunitat reduïda a les diferents plataformes socials (TikTok inclosa), tant en termes de nombre de seguidors com pel que fa al nivell d’interacció dels usuaris amb els seus continguts.

Ciberleviatan

Què passarà en el futur? Lògicament, l’anàlisi de xarxes no permet fer prediccions electorals. Tanmateix, el que succeeix a TikTok és indicatiu de quin tipus de missatges i formacions connecten amb els votants de la generació Z. Més enllà de les municipals, sí que podem dir que l’adopció d’aquesta plataforma com a arena per a la lluita política implica possibilitats, reptes i també alguns riscos.

Comptes menys seguits com els de Grau (Cs) o Oro-Pulido (Vox) han tingut ‘hits’ importants

D’una banda, el fet que sigui un àmbit on es valora l’autenticitat per sobre de tot pot tenir efectes positius en el debat públic. També, com assenyala Cervi, el fet que a TikTok es promocioni la creació —a diferència de la resta de xarxes, que busquen que l’usuari comparteixi— obre les portes a eixamplar la participació ciutadana. Finalment una comunitat on tot allò que li és estrany —en termes de codi o de plantejament— ho etiqueta com a cringe (vergonya aliena) o ho rebutgi amb un “Ok, boomer”, obliga la classe política a adaptar-se als més joves que ja tenen dret de vot.

Pel que fa a les amenaces, Alba Tobella —una de les impulsores de Verificat, l’única organització de fact-checking de Catalunya— alerta que han detectat desinformació a TikTok. Com que és un lloc on passen coses, diu, atreu els creadors de fake news i d’altres artefactes malignes. A més, Tobella assenyala que el format dels continguts d’aquesta xarxa transmet credibilitat, amb la qual cosa el perill de manipulació s’agreuja. No obstant això, els perills van més enllà.

Aquesta xarxa és com la punta de llança de la tendència que estan seguint bona part de les plataformes tecnològiques en la seva evolució. L’algoritme cada vegada té més poder, i els usuaris, menys marge. I encara més: possiblement aquesta no sigui més que una jugada dins una partida molt més gran. Una partida que té lloc en un taulell global on el Ciberleviatan xinès de què parla José María Lassalle mou les seves peces.