Raimon torna sense nostàlgia
RAIMON
Teatre Tívoli
18, 19 i 20 de març
hi ha ganes de sentir i escoltar Raimon. I és que el cantant i autor de Xàtiva ha trigat 11 anys a tornar a fer un disc d'estudi, i porta sota el braç Rellotge d'emocions (Picap), una col·lecció de deu peces en les quals s'ha dedicat a relatar "el pas del temps a través de les emocions", segons va revelar el mateix cantant en la presentació del disc. No és un disc nostàlgic perquè "la nostàlgia és una altra cosa", encara que Raimon no va explicar què és ben bé. Es tracta "d'un disc molt personal, més que d'altres". Raimon act...
Regístrate gratis para seguir leyendo
Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
RAIMON
Teatre Tívoli
18, 19 i 20 de març
hi ha ganes de sentir i escoltar Raimon. I és que el cantant i autor de Xàtiva ha trigat 11 anys a tornar a fer un disc d'estudi, i porta sota el braç Rellotge d'emocions (Picap), una col·lecció de deu peces en les quals s'ha dedicat a relatar "el pas del temps a través de les emocions", segons va revelar el mateix cantant en la presentació del disc. No és un disc nostàlgic perquè "la nostàlgia és una altra cosa", encara que Raimon no va explicar què és ben bé. Es tracta "d'un disc molt personal, més que d'altres". Raimon actua els vinents 18, 19 i 20 de març al teatre Tívoli, un espai que li és conegut. Potser pel disc, potser per les ganes que tenen els seguidors de Raimon o pel que sigui, però el que és cert és que queden poquíssimes entrades (cap a prop de l'artista) en les tres sessions del teatre barceloní.
L'intèrpret de Xàtiva presenta en tres concerts el disc 'Rellotge d'emocions'
En l'enregistrament del disc hi han intervingut disset músics, i els arranjaments i la direcció han estat a càrrec de Manel Camp i Jordi Badia. A Raimon al Tívoli l'acompanyaran els músics habituals.
Les lletres, com acostuma a passar amb aquest autor, no tenen pèrdua. Parla de la seva mare, amb qui cantava La Internacional bilingüe, de la primera guerra de l'Iraq —"la primera guerra pactada amb els mitjans de comunicació"—, de la Barcelona de 1971 i també recrea la seva València emocional, i com va veure el mar per primer cop. Però no és un retorn a la innocència, hi ha un vernís d'actualitat, d'autenticitat, que hom espera que es desfermi en el directe, un dels seus punts forts.
Tornant a les lletres del nou àlbum, cal destacar-ne ni que sigui una. Com per exemple, aquests versos de Mentre s'acosta la nit: "Amb més records que projectes, amb més passat que futur, amb un present prim, com sempre, amb una vida que fuig". També hi ha un record per Salvador Espriu a Diré del vell foc i de l'aigua.
Raimon explica sobre aquest darrer disc que "cada cançó està molt elaborada" i que ha escrit i reescrit moltes vegades. No volia repetir-se ni repetir coses que haguessin fet d'altres. A més, ara té un altre sistema per fabricar cançons. Primer les canta davant del públic i després les grava, perquè segons Raimon, és en directe on es veuen totes les possibilitats d'una cançó".