"Lluit per sa terra fent cançons"

Va amb camisa fosca, sabates aventureres, perilla, ulleres i barret d'ala ampla. Sembla un vaquer del Far West, però arriba des de Mallorca. Tomeu Penya segueix fidel a l'estètica dels seus inicis en la música. I això que el cowboy del country en català ja fa trenta anys que omple platees i places. Per celebrar tres dècades en l'escenari, publica Tomeu Penya. 30 anys després, un disc-dvd enregistrat en directe en el qual interpreta una selecció de les seves cançons romàntiques. "Va ser difícil triar es temes perquè tinc 300 cançons enregistrades, i gairebé sa meitat...

Va amb camisa fosca, sabates aventureres, perilla, ulleres i barret d'ala ampla. Sembla un vaquer del Far West, però arriba des de Mallorca. Tomeu Penya segueix fidel a l'estètica dels seus inicis en la música. I això que el cowboy del country en català ja fa trenta anys que omple platees i places. Per celebrar tres dècades en l'escenari, publica Tomeu Penya. 30 anys després, un disc-dvd enregistrat en directe en el qual interpreta una selecció de les seves cançons romàntiques. "Va ser difícil triar es temes perquè tinc 300 cançons enregistrades, i gairebé sa meitat són balades", afirma el cantautor, amb més de 20 discos al mercat. La seva discogràfica tenia previst el projecte des de feia temps, però el mallorquí es resistia a portar-lo a terme perquè sempre tenia lletres noves per cantar. "En un altre moment haurien estat cançons de bulla, però un cantautor s'ha de regir pels sentiments", assegura Penya.

El mallorquí celebra 30 anys en la música amb un disc romàntic enregistrat en directe

Trempat i rialler, recorda que va descobrir molt aviat la seva passió. "A n'es 12 anys feia de fuster a Manacor i ja somiava crear un grup de música country, amb capell i botes. En aquell temps no tenia cap referent en especial, només ses bandes d'orquestres de ses pel.lícules del Far West. Es meus amics anaven a n'es cine a veure pistolers i jo a escoltar sa música. Si no fos músic, no sé què seria, he fet de tot en aquest món, de guia turístic, de tallador de pins, he tingut discoteques... però sempre per poc temps", recorda el mallorquí.

Als 15 anys ja tocava en orquestres de rock. "Era s'època del boom turístic de Mallorca i cada hotel necessitava un grup, en qualque local havia d'entrar d'amagat per sa porta de darrere perquè era menor d'edat", diu Penya. Molt aviat l'illa se li va quedar petita, i va recórrer Europa en companyia d'una guitarra. "Me'n vaig anar a Londres amb 12.000 pessetes, tot lo que havia pogut estalviar. I es primer vespre m'ho vaig barrinar tot. Així que anava a n'es metro amb una guitarra de cinc cordes i cantava Guantanamera, Cuando salí de Cuba... Sa gent me tirava monedes", explica entre somriures. L'enyorança de la terra va ser més forta que les ànsies de descobrir noves cultures, així que va tornar a l'illa balear i va gravar el primer disc amb l'ajuda del rector del poble. "Només vaig vendre 18 còpies!, a amics i familiars", diu. Però no es va desanimar i només un any després, el 1982, va publicar el segon treball, Càrritx i Roses. "En dues setmanes es van vendre 10.000 discos. Allò va ser un fenomen i, a més, cantant en mallorquí", declara alegre.

Va començar a ser el plat fort de revetlles i festes d'estiu, però no tot van ser glòries perquè molts el van acusar de desvirtuar el folklore. "Periodistes culturetas i puristes. No volia adulterar es folklore, sinó innovar, que no quedàs sempre lo mateix. Vaig incorporar castanyetes elèctriques, guitarra, baix i piano elèctric, bateria... I és clar, me van posar a parir, però van haver de callar perquè a n'es final a poc a poc es va normalitzar", exposa amb veu ferma. El country en català tampoc seria el mateix després de les seves incursions melòdiques. "He aportat un gra d'arena per ajudar que s'idioma fos un poc més conegut. Per demostrar que en matèria de llengua som tan importants com els americans o els espanyols".

Si hi ha un tema constant en les seves cançons és l'estima a la terra i el record d'uns paisatges ara sepultats per blocs de ciment. "Es de sa meva generació hem conegut una illa molt diferent, verda, sense fum, amb lo just. Encara cant a aquella bellesa. Cadascú té sa seva manera de lluitar i sa meva és aquesta. Lluit per sa terra fent cançons. Allò polític no m'interessa, només dic lo que veig. Estaria bé que tirassin més de sa meitat d'hotels i els construïssin tots de nou, perquè són un niu de rates i estan damunt la mar", reivindica.

Assegura que encara li queden infinites coses per fer. Està aprenent a tocar el saxofon i el seu cap no atura d'imaginar lletres i compassos nous. "Faig feina cada dia, com un picapedrer. Me pas hores tocant instruments i passejant pel camp mentre don voltes a idees noves", diu el cantautor. El 19 de gener s'estrena a Palma un musical sobre la seva obra, interpretat per més de 50 artistes. Després de superar un tumor, es troba ple de vitalitat i no pensa retirar-se."Equivaldria a morir-me, un músic pot tocar assegut i mentre compons no penses en s'edat que tens", conclou Penya.