Independent

D'entre les 50 propostes per a la cultura del programa de CiU (grans tocades de violí, amb una de tan impagable com "ampliar el concepte de cultura" a l'"autoconeixement, les emocions i el desenvolupament personal": creem una direcció general d'autoajuda?), la més assenyada sembla l'última: "Racionalitzarem l'organització de la Generalitat respecte a les matèries de cultura, política lingüística, projecció internacional cultural, memòria històrica, commemoracions culturals...".

Sí, la potenciació del pla de digitalització del cinema, la professionalització real dels sectors culturals, l...

D'entre les 50 propostes per a la cultura del programa de CiU (grans tocades de violí, amb una de tan impagable com "ampliar el concepte de cultura" a l'"autoconeixement, les emocions i el desenvolupament personal": creem una direcció general d'autoajuda?), la més assenyada sembla l'última: "Racionalitzarem l'organització de la Generalitat respecte a les matèries de cultura, política lingüística, projecció internacional cultural, memòria històrica, commemoracions culturals...".

Sí, la potenciació del pla de digitalització del cinema, la professionalització real dels sectors culturals, la (discutible o no) acotació del Consell Nacional de la Cultura i de les Arts a tasques consultives i la promoció del col.leccionisme privat són mesures suggeridores, però els temps fan pensar que la clau de volta és la proposta 654. Primer, perquè és veritat que la samfaina d'icics, ramons llulls, memorials democràtics... ja és difícilment justificable des de la més pura racionalitat d'esforços, i segona perquè el balafiament és, amb aquest organigrama, inevitable. I amb una crisi galopant d'on no en sortirem fins d'aquí a tres anys mínim, l'endreçament es fa urgentíssim.

Això darrer posa en safata que el futur president Artur Mas faci realitat en la Conselleria de Cultura aquell gest d'obrir-se als més capaços, siguin o no del partit. Perquè, qui voldrà ser conseller d'una conselleria que no tindrà ni un duro per fer pedra? En aquest sentit, si un govern s'ha de desfer d'una conselleria, a qui li n'interessa una que no sumarà fotos al balanç de govern del 2014 i que acostuma a portar sidrals tipus llei del cinema? Té CiU, doncs, el perfil d'un autèntic bon gestor cultural que endreci i faci coses de duro a quatre pessetes? Noms? Només cal llegir ara el diari per veure com, de cop i volta, proliferen els independents.