Banc Central, misteri persistent
'COP AL BANC CENTRAL'
Emissió avui al programa 'Sense
ficció' (TV3, 22.30 hores)
Documental de 58 minuts de
durada
Me propusieron de que había un maletín y que había un trabajo a hacer en Barcelona, en un banco. En el maletín había unos documentos muy importantes que ponían en riesgo la estabilidad política del país y que era necesario recuperarlo. Me dijeron (...) que había que llevar una operación de atraco, a cabo, para sacar el maletín". Aquesta és l'explicació que fa José Juan Martínez Gómez, àlies El Rubio, el número 1 de l'assalt al Banc Central...
'COP AL BANC CENTRAL'
Emissió avui al programa 'Sense
ficció' (TV3, 22.30 hores)
Documental de 58 minuts de
durada
Me propusieron de que había un maletín y que había un trabajo a hacer en Barcelona, en un banco. En el maletín había unos documentos muy importantes que ponían en riesgo la estabilidad política del país y que era necesario recuperarlo. Me dijeron (...) que había que llevar una operación de atraco, a cabo, para sacar el maletín". Aquesta és l'explicació que fa José Juan Martínez Gómez, àlies El Rubio, el número 1 de l'assalt al Banc Central de Barcelona el 23 de maig de 1981, tres mesos després del 23-F. Van ser 36 hores amb un grup d'onze atracadors retenint 263 ostatges. Finalment, veient que no tenien escapatòria, van deixar anar els ostatges i van intentar fugar-se sortint barrejats amb ells. Un fracàs.
Però hi ha una incertesa que encara dura. Qui diu la veritat? El Rubio, que es presenta com un mercenari de gent amb interessos polítics? O Aramburu Topete, llavors director general de la Guàrdia Civil, que sosté que eren uns simples xoriços. Tant les explicacions de l'un com de l'altre són al documental Cop al Banc Central, que aquesta nit estrena TV3. És un treball honest. Els seus autors no amaguen que encara hi ha misteris persistents i, en lloc d'aixecar amb imprudència una tesi dubtosa, despleguen un excel.lent repertori de veus i testimonis. La versió oficial és que es va tractar d'una delirant aventura de vulgars delinqüents. Jordi Pujol, al documental, per exemple, s'afegeix a aquesta interpretació més per conveniència que per convicció.
L'assalt va tenir el país amb l'ai al cor perquè la primera reclamació que van fer els segrestadors va ser alliberar Tejero i els seus sequaços, i van alimentar l'error inicial de la Guàrdia Civil, que va creure que hi havia gent seva entre els assaltants.
El documental el protagonitza el testimoni de Martínez Gómez, un professional del robatori a bancs no gaire eficient perquè al cap de pocs dies de rodar-lo va ser novament enxampat. A part d'ell, el que va passar a dins del banc i com reaccionaven les autoritats de fora s'explica amb el testimoni d'ostatges, polítics...
Els autors respecten les versions de cadascú i és en el creuament d'aquestes on l'espectador, a qui sanament fan treballar, pot construir la seva aposta. Algun ostatge també fa la seva. Un, per exemple, no s'explica que, si només volien emportar-se diners, per què els van desembolicar i fer una muntanya de 600 milions de pessetes al "pati d'operacions". Martínez Gómez recorda que un dels seus col.legues va pujar a dalt del piló i es va fumar un cigarret amb el legítim orgull com poquíssimes persones deuen haver pogut fer en la seva vida. Una d'aquestes, amb el cul en un coixí de peles, devia ser qui va trucar des de fora, com explica un empleat segrestat, per preguntar exclusivament on eren els diners, sense mostrar cap interès per la salut de la gent.
El documental, dirigit per Neus Sala, està produït per Minoria Absoluta amb la participació de TV3 i TVE. Un bon exemple de col.laboració entre televisions públiques.