M. Küng
Hi havia molta curiositat per conèixer les línies d'actuació del nou director del Centre d'Art de Barcelona, que se situarà a l'edifici del Canòdrom de Meridiana. El suís Moritz Küng està aixecant moltes expectatives tot i que, de moment, poca cosa sabíem de les seves idees. S'ha decidit a parlar primer a la revista d'art en format digital a-desk, que al número d'aquest mes publica una entrevista de Montse Badia que una mica dóna les claus de per on aniran els trets.
Küng diu, per exemple, que el seu projecte, que presentarà oficialment al març, és una continuació dels treballs que ha e...
Hi havia molta curiositat per conèixer les línies d'actuació del nou director del Centre d'Art de Barcelona, que se situarà a l'edifici del Canòdrom de Meridiana. El suís Moritz Küng està aixecant moltes expectatives tot i que, de moment, poca cosa sabíem de les seves idees. S'ha decidit a parlar primer a la revista d'art en format digital a-desk, que al número d'aquest mes publica una entrevista de Montse Badia que una mica dóna les claus de per on aniran els trets.
Küng diu, per exemple, que el seu projecte, que presentarà oficialment al març, és una continuació dels treballs que ha estat fent fins ara al centre de Singel d'Amberes. És una dada important. Li interessa el fet que les dues seus del centre-el Canòdrom i La Capella del carrer Hospital- coincideixen que ambdues són anti-white-cube, és a dir, tot el contrari del Macba. La línia de programació serà la mateixa, però mentre a La Capella hi haurà un predomini de conferències i activitats presencials com projeccions o performances, al Canòdrom de Meridiana el punt fort seran les exposicions a la vegada que donarà relleu al caràcter d'i cona arquitectònica de l'edifici.
Küng diu coses prou interessants: "La primera regla és back to the basics. L'entorn de la cultura s'ha pervertit. Hi ha massa mediadors de la cultura, més mediadors que artistes i això és estrany"; "Si comences alguna cosa ara, no tindrà un èxit inmediat. Es necessiten almenys tres anys, o millor cinc"; "Quan vols complaure a tothom, al final no complaus a ningú"; "He d'estar convençut per fer alguna cosa amb la que em comprometo i, un cop estic convençut, puc compartir la convicció, defensar-la i convèncer els altres. Per això dic que treballo bàsicament per a mi. El punt inicial és sempre la meva pròpia curiositat, no la dels altres".
I, per acabar, una cosa que sí que, a falta de conèixer dades concretes del programa, marca línia: "El treball que a mi em fascina és difícil, és el que no entenc a primera vista, que té un enigma". L'art, per a Moritz Küng, no pot ésser "amable i bonic" sinó que ha de provocar opinions, irritar, inquietar... Tindrà on triar. D'aquest art, ara, se'n fa molt. L'opció potser serà discutible, però està bé que parli clar. Benvingut Moritz Küng.