Aventura

Jordi Pujol explica que la creació de Port Aventura hagués estat impossible si no fos per Javier de la Rosa, l'empresari que gaudeix del tercer grau a la presó Model de Barcelona. És de suposar que allò que explica a les seves memòries qui va ser president de la Generalitat durant 23 anys, va a missa. Que n'és de trist i frustrant! Reconèixer que cap altre, ni a la societat civil ni a l'administració, hagués estat capaç d'impulsar un dels pocs grans projectes en aquest país els últims anys.

A tothom sembla que l'importi un rave. Ja s'entén que, amb tant millets i pretories, el pe...

Jordi Pujol explica que la creació de Port Aventura hagués estat impossible si no fos per Javier de la Rosa, l'empresari que gaudeix del tercer grau a la presó Model de Barcelona. És de suposar que allò que explica a les seves memòries qui va ser president de la Generalitat durant 23 anys, va a missa. Que n'és de trist i frustrant! Reconèixer que cap altre, ni a la societat civil ni a l'administració, hagués estat capaç d'impulsar un dels pocs grans projectes en aquest país els últims anys.

A tothom sembla que l'importi un rave. Ja s'entén que, amb tant millets i pretories, el personal n'estigui una mica saturat. Però hi ha més qüestions que, a la magnífica entrevista que li va fer Xavier Bosch a Pujol al programa Àgora , van passar desapercebudes. Qui va ser president de la Generalitat va afirmar que no és possible que les seleccions catalanes arribin a competir mai oficialment; les més importants, s'entén, que les de twirling, fistbol o bitlles, entre d'altres, ja estan reconegudes. L'argument és que la FIFA és una de les organitzacions amb més poder del món i que, malgrat que una vegada ja se'ls va colar les Illes Feroe, no hi ha res a fer. Home, això ho podia haver dit anys enrere. És cert que ja havia mostrat el seu escepticisme, però no s'havia mostrat mai tan contundent.

Potser és que s'ha acabat l'hora de les utopies. Si més no per qui diu el que ara toca o no toca. Per tant, s'haurà de fer cas de la seva asseveració que l'equip nacional de Catalunya és el Barça. Aquesta és la realitat, vulguis no vulguis. De la mateixa manera que la realitat és que les principals capçaleres dels diaris editats a Catalunya són escrits en castellà, inclosos els dos diaris esportius. I hi ha qui encara li demana a Cruyff que parli català! Només, un dubte. Si Guardiola és l'entrenador de l'equip que encarna les essències de la selecció catalana, quin és el càrrec amb què acaben de nomenar Johan Cruyff?