Aeroport 09

Si Déu hagués volgut que l'home volés, hagués fet més fàcils els aeroports". Vaig pensar en la santa raó de la frase en arribar a la Terminal 2 del Prat, com indicava el meu bitllet, i descobrir que el meu vol, uh, no figurava a les pantalles. Em vaig dirigir a Informació tement-me el pitjor: així doncs, sortia de la T-1. Vaig iniciar una tímida protesta -quina jugada, i ara què faig, podien haver avisat...-, frenada a l'instant per l'actitud d'examinar-se les ungles de la senyoreta rere el taulell. Amb el pols accelerat, suant i maleint els germans Wright, vaig córrer cap a la parada de l'aut...

Si Déu hagués volgut que l'home volés, hagués fet més fàcils els aeroports". Vaig pensar en la santa raó de la frase en arribar a la Terminal 2 del Prat, com indicava el meu bitllet, i descobrir que el meu vol, uh, no figurava a les pantalles. Em vaig dirigir a Informació tement-me el pitjor: així doncs, sortia de la T-1. Vaig iniciar una tímida protesta -quina jugada, i ara què faig, podien haver avisat...-, frenada a l'instant per l'actitud d'examinar-se les ungles de la senyoreta rere el taulell. Amb el pols accelerat, suant i maleint els germans Wright, vaig córrer cap a la parada de l'autobús que em van indicar, entre riures cruels, uns treballadors que repartien fullets. Una vegada em va passar el mateix a l'aeroport del Caire tot i que, allà, vaig haver de fer el recorregut a peu, carregat amb una còpia d'un bust d'Amenofis II, i perseguit per un tipus salaç que s'entestava a arrossegar-me a les piràmides. Vaig arribar a la nova i tan lloada terminal de Bofill la bellesa de la qual s'ha exaltat àmpliament, i no vaig poder deixar de recordar aquella consideració de Douglas Adams: "No és coincidència que a cap llengua coneguda no existeixi la frase 'tan bonic com un aeroport'". No m'agraden els aeroports, cosa que és lògic perquè he passat molta por volant, i em semblen el llindar de l'espant, com les taquilles del Túnel del Terror. Vaig creuar immensitats de vidre i marbre desertes per fer el check-in. Em van adjudicar una porta. Després de passar el control, la vaig buscar infructuosament tot atribuint el fet de no trobar-la als meus nervis. Va resultar que no existia. Pura Dimensió desconeguda. La pantalla en va indicar finalment una altra. Em vaig posar a córrer. Vaig arribar a temps, bàsicament perquè el meu avió sortia amb retard. Podia haver aprofitat per fer una til·la, però la cafeteria de la zona era tancada. Vaig tornar a la T-1 al cap de quatre dies. Quan vam aterrar estava molt estressat per les turbulències sobre el Peloponès. Vam haver de passar mitja hora claustrofòbica més a l'avió un cop aterrat. El capità grec d'Aegian Airlines ens va informar amb accent de Xenofont que el nostre finger no estava preparat. Un aeroport de molta volada per a una experiència d'Aterra com puguis.