Agenda

Avantguarda=TrenK-art. La modernitat no radica només a les grans capitals. És a dir, també hi ha avantguarda més enllà de Barcelona. En part, gràcies a iniciatives com el festival tarragoní TrenK-art, que enguany celebra la cinquena edició. Aquests dies la cita (consagrada a propostes marcades per la seva singularitat i per les noves tecnologies) arriba a la part més interessant del seu programa. Així, l'Antic Ajuntament (Major, 39) acull avui (20 hores) una conferència de Marcel·lí Antúnez, titulada Sistematurgia, on l'artista multimèdia repassarà les claus del seu treball icono...

Avantguarda=TrenK-art. La modernitat no radica només a les grans capitals. És a dir, també hi ha avantguarda més enllà de Barcelona. En part, gràcies a iniciatives com el festival tarragoní TrenK-art, que enguany celebra la cinquena edició. Aquests dies la cita (consagrada a propostes marcades per la seva singularitat i per les noves tecnologies) arriba a la part més interessant del seu programa. Així, l'Antic Ajuntament (Major, 39) acull avui (20 hores) una conferència de Marcel·lí Antúnez, titulada Sistematurgia, on l'artista multimèdia repassarà les claus del seu treball iconoclasta. El mateix lloc serà demà escenari (a les 20.30 hores) d'una performance d'Antón Roca i d'una jornada de debats convocada allà el dissabte on es tractaran temes com la vigència de la dansa com a llenguatge escènic contemporani. A més, el mateix dissabte (20.30 hores) al Conservatori (Cavallers, 10), artistes de diverses disciplines (que abracen des del vídeo a la instal·lació) es trobaran amb el públic en una sessió d'intercanvi d'experiències creatives on cada participant oferirà una mostra de 10 minuts de durada del seu treball. En la programació de TrenK-art tampoc falten propostes musicals, concerts que defugen les imposicions comercials. És el cas de l'actuació -d'entrada gratuïta- que oferiran demà (23.30 hores) a la sala Loop (Pau del Protectorat, 5) Guillermo Cides -intèrpret d'un instrument anomenat stick, que és una barreja de baix i guitarra- i l'heterodox dj D_MelMac . Ja el mes que ve (el 25 d'abril) al Teatre Metropol (Rambla Nova, 46) arribarà el torn del cantautor Estalisnau Verdet, l'alter ego de Pau Vallvé, partidari del lletgisme i de la paròdia.

FOTOGRAFIA

Nostàlgia en color. El fotògraf Gonzalo Juanes va ser un dels pioners en introduir el color als anys 60. Ho va fer pel seu afany d'innovació, una constant en la seva carrera. La càmera de Juanes va captar moltes escenes quotidianes on abunden aquells pentinats que només es podien mantenir enlairats en els caps de les dones amb tones de laca. Són estampes que agradaran molt als nostàlgics, si bé Juanes també s'ha dedicat a retratar paisatges miners, indrets que sempre semblen tenir un drama ocult. Autodidacte, el fotògraf va formar part del Grup Afal amb companys com Oriol Maspons, Gabriel Cualladó o Ramón Masats. En definitiva, la modernitat que portava pantalons de campana. Fnac Triangle (Plaça Catalunya, 4). Barcelona. Fins al 30 d'abril.

ESCENES

Contra els tòpics. "És com si la Bridget Jones s'apuntés a la Jihad". Amb aquestes paraules, el dramaturg britànic Mark Ravenhill defineix les coordenades de la seva obra Product. La peça és una agosarada barreja d'amor i terrorisme islàmic al fil de les seqüeles de l'atemptat contra les Torres Bessones i de com aquest fet ha marcat la mirada d'Occident cap al món àrab. A l'obra, Ravenhill desfà tòpics i destapa prejudicis en un text centrat en un productor de Hollywood que vol fer una pel·lícula comercial sobre la relació entre un membre d'Al-Qaida i una noia burgesa que l'11-S va perdre el seu nòvio. Amanida de comèdia, la història arriba als escenaris barcelonins de la mà d'un actor, Julio Manrique, que l'any passat ja va demostrar la seva solvència en la direcció amb La forma de les coses. Ara torna a quedar-se entre bambolines en aquest espectacle interpretat per David Selvas, Mireia Aixalà i Norbert Martínez. Sala Beckett (Alegre de Dalt, 55 bis). Barcelona. Fins al 12 d'abril. -B. G.

VEUS

Versions. Porta vint anys dedicada al món de la música, que ha esdevingut la seva vida. O potser és la mateixa vida la que per a ella és música? La gironina Susanna del Saz ha fet ballar durant anys els catalans als concerts de festa major com a vocalista de formacions com l'Orquestra de Girona, l'Orquestra Costa Brava o l'Orquestra Internacional Selvatana. En solitari, ara publica el seu segon disc, País Petit, en el qual manlleva el títol homònim del tema de Llach i versiona, a l'estil de les vocalistes d'abans, cançons del cantautor de Verges, Serrat, Amadeu Vives o Pep Sala i s'atreveix fins i tot amb tot un clàssic del pop com és l'Imagine de John Lennon. www.susannadelsaz.es.