Bombolles de plaer
El vi de perles és una beguda que desperta els sentits, tranquil·litza l'exigència de la raó i provoca cedir als desitjos del cor. Madame Pompadour afirmava que és l'únic vi que manté belles les dones després de beure'l. No sabem, però, si aquesta és l'opinió d'un home després de degustar l'ampolla! Relacionar els escumosos amb el plaer sensual és un leit-motive que retrobem tant a Histoire de ma vie de Giacomo Casanova com a Pretty Woman i el seu maridatge amb maduixes. Diuen que és afrodisíac. Aquest erotisme del vi es forja en la mitologia grega quan Afrodita atorgà els...
El vi de perles és una beguda que desperta els sentits, tranquil·litza l'exigència de la raó i provoca cedir als desitjos del cor. Madame Pompadour afirmava que és l'únic vi que manté belles les dones després de beure'l. No sabem, però, si aquesta és l'opinió d'un home després de degustar l'ampolla! Relacionar els escumosos amb el plaer sensual és un leit-motive que retrobem tant a Histoire de ma vie de Giacomo Casanova com a Pretty Woman i el seu maridatge amb maduixes. Diuen que és afrodisíac. Aquest erotisme del vi es forja en la mitologia grega quan Afrodita atorgà els seus favors a Dionís. I encara avui, la publicitat està prenyada del mite: nit, exclusivitat i passió.
Baudelaire proclamà que l'ànima del vi canta dins les ampolles. Els vins amb bombolles tenen la seva música: el so d'obrir l'ampolla (sis atmosferes de pressió!) i, sobretot, el brindis. La Traviata de Verdi, l'adaptació de La Dame aux camélias de Dumas fill, és la representació operística del cupatge més reconegut del champagne: París, luxúria i burgesia. Zola beu d'aquesta imatge malgastadora, capritxosa i hedonista regant els seus personatges de frivolitat a Naná. A El festí de Babette, Gabriel Axel enalteix aquesta beguda junt a la gastronomia com a art. La beguda romàntica per excel·lència es tenyeix de rosa i aporta encara més glamour als cocktails. Els caves rosats eren els preferits de Dalí per buscar la inspiració a Port Lligat i ara els més demandats al mercat junt amb els brut nature. Josep Pla apel·lava que el cava té el seu regne a Sant Sadurní, mentre Nissaga de Poder aportava el bouquet de la tradició empresarial de les nostres terres.
El cava no té tota l'aurèola del champagne, ja que amb prou feines ens acostumem al seu canvi de nom a partir del 1969. Néstor Luján i Vázquez Montalbán han descrit el seu fràgil tacte i les seves aromes embriagadores. El cava gaudeix de més renom periodístic que literari i forgem la seva història cada vegada que omplim una copa de flauta. Eixemenis no pogué jutjar aquest producte com ho va fer amb el vi, ja que no serà fins a tres segles després que el benedictí Dom Pérignon el descobreixi. Potser per això els francesos ens porten avantatge i el champagne francès és la imatge mundial de la sofisticació. En el nostre imaginari el cava és festa i alegria, sinònim de celebració. Com diu l'himne de la Confraria del Cava: "aixequem la copa, salut vigor i victòria; cantem himnes d'esperança, que el vi de cava és nostra glòria". El silenci obscur de les caves, els mars de vinya, el compromís artesanal amb la terra, els cartells modernistes de Codorniu o l'espot de Nadal de Freixenet són la nostra iconologia. En aquestes festes el cava serà el protagonista dels nostres desitjos per al proper any. Salut!
Meritxell Falgueras (Barcelona, 1981), del Celler de Gelida, és periodista i treballa en una tesi sobre la retòrica al llenguatge de la degustació dels vins.