Festers

Diuen al meu poble, Artà, que són els més festers de Mallorca. Suposo que això ho diran tots, és clar, però com que és el que conec, aquí puc donar fe que si no són els que més, almenys sí que ho són molt, de la festa. La cosa és que quasibé cada mes hi ha alguna cosa per celebrar, i el més hermós és que les tradicions, en lloc de momificar-se sembla que reviscolen d'any en any. El jovent, un terme que sempre m'ha agradat pel seu caràcter col·lectiu i generacional, no ha abandonat les celebracions i els rituals d'antuvi encara que, pel seu caràcter religiós i agrari, estiguin molt allunyats d'...

Diuen al meu poble, Artà, que són els més festers de Mallorca. Suposo que això ho diran tots, és clar, però com que és el que conec, aquí puc donar fe que si no són els que més, almenys sí que ho són molt, de la festa. La cosa és que quasibé cada mes hi ha alguna cosa per celebrar, i el més hermós és que les tradicions, en lloc de momificar-se sembla que reviscolen d'any en any. El jovent, un terme que sempre m'ha agradat pel seu caràcter col·lectiu i generacional, no ha abandonat les celebracions i els rituals d'antuvi encara que, pel seu caràcter religiós i agrari, estiguin molt allunyats d'una realitat laboral i social centrada bàsicament en el turisme i els serveis que s'hi deriven.

Ara mateix es deuen fer les matances i ja es prepara el Nadal, com arreu, però al meu poble encara no s'han desfet els betlems que ja comencen a cantar-se les tonades de Sant Antoni, que és la gran festa de l'any al meu i a d'altres pobles de l'illa. El cas és que les cendres dels foguerons encara fan espurnes i ja es parla de les simbombades dels darrers dies, com es coneix allà el carnaval. I, al poc, ja som a Pasqua i més que les processons el que interessa a tothom són els rubiols i les panades prèvies i, això és el que més m'agrada, l'alegria de veure com tothom es posa a preparar el frit de Pasqua, plat típic amb freixura de be que només es menja aquest dia a casa; tot i que als restaurants ara ja és un tòpic de la cuina autòctona.

Després, al juny ve l'altre Sant Antoni, el de Pàvia, i surten els cavallets a recórrer el poble que, com sempre, a la festa es torna a reivindicar com a tal. I tot just comencen les verbenes d'estiu que molt d'illencs recorren de poble a poble fins les de Felanitx, que són les darreres. I després, cap a l'octubre, arriba la Fira, que torna ésser dia de festa, i després vénen les Verges, que és una altra festa guadiana que depèn de les generacions se celebra més o menys... I me'n deixo alguna, segur. I és que a més de les del calendari i les pròpies és fàcil que es busqui alguna altra excusa per fer-ne una altra de nova. En fi, que la festa ens agrada. I això també és patrimoni, immaterial i popular, però sense cap dubte, cultural.