Debat coral sobre allò que és cultura

La cultura travessa el temps... la salut és bona. L'única cultura insuportable és la de la queixa", mota José Carlos Llop, escriptor i bibliotecari. Ignasi Mascaró, de Jazz Obert Menorca, opina que "ja hi ha generacions artísticament ben formades" i Neus Prats, ecologista i empresària d'Eivissa, creu que els illencs vivim en una societat de nous rics. "Hem passat de l'arada al mercedes sense transició", conclou. Per a la realitzadora Marta Zein, la vida cultural de les Illes "és contradictòria, imprevisible i empobrida", i l'escriptor i llibreter Àlex Volney certifica que "sobren salvap...

La cultura travessa el temps... la salut és bona. L'única cultura insuportable és la de la queixa", mota José Carlos Llop, escriptor i bibliotecari. Ignasi Mascaró, de Jazz Obert Menorca, opina que "ja hi ha generacions artísticament ben formades" i Neus Prats, ecologista i empresària d'Eivissa, creu que els illencs vivim en una societat de nous rics. "Hem passat de l'arada al mercedes sense transició", conclou. Per a la realitzadora Marta Zein, la vida cultural de les Illes "és contradictòria, imprevisible i empobrida", i l'escriptor i llibreter Àlex Volney certifica que "sobren salvapàtries que han arribat allí on estan a través del tràfic de doblers públics". El que denuncia l'editor Miquel S. Font és "la competència deslleial de les institucions a l'hora d'editar, talment un segell editorial privat" i, més positiva, la gestora cultural Francisca Niell observa que es viuen "bons moments pel número d'activitats que s'organitzen i la qualitat de molts dels productes culturals". Ho comparteix Luis Ortas, director audiovisual, per a qui la cultura a les illes "està viva i és bastant activa" tot i que Arti Leimbacher, artista suís arrelat, allarga més la mirada. "Les illes són al mateix remolí jeràrquic de la globalització cultural al món", explica. "I les malalties s'assemblen".

- Optimisme. En té José Carlos Llop: "A la Mallorca actual, alguns del seus poetes han traduït Le Clézio, Barthes i Walcott, com temps enrere Riber va traduir Virgili o Villalonga va traduir Lampedusa. A l'art, de Miró a Barceló el traç de l'arc és nítid, amb una estació pel camí: Gelabert, príncep del nostre petit salon des refusées. D'escriptura es poden dir una sèrie de noms que són importants, però faré homenatge a l'amic mort -la poesia completa d'Andreu Vidal (Ed. del Salobre)- i diré que a Mallorca es fa una literatura que ho és, tant en català com en castellà". També ho és Luis Ortas que, tot i observar que "manquen ajuts i una política audiovisual", destaca que " la cultura és viva, bastant activa, i hi ha gran diversitat. Amb Popes com Miquel Barceló, Biel Mesquida, Agustí Villaronga, creadors amb nexes: la mediterraneïtat. Nous talents: Rafa Cortés, Agustín Fernández Mallo i Joan Miquel Oliver, diferents, fan català i castellà i són cosmopolites. Al teatre, Joan C. Bellviure, que és a França. Marcel Cranc es un músic interessant, com l'inclassificable Miquel Àngel Llonovoy".

- Públics. Francisca Niell destaca el bon moment de l'activitat i la qualitat dels productes, però alerta sobre la manca de participació. "En xifres absolutes el nombre d'assistents no s'ha incrementat, pràcticament és el mateix públic que fa 20 anys", indica. La realitat travela. Àlex Volney apunta que s'hauria de crear una oficina petita per coordinar els actes culturals. "Ajustar hores i dies i garantir millor resposta del públic", proposa. "A cops hi ha quatre o cinc actes alhora del mateix sector. Cal dir que entre la ceba tendra i el feixisme disfressat d'oficialitat cultural, els que quedem enmig, que no ens interessa cap de les pàtries (sobretot de butxaca) quan veus com fan les tallades, et ploren els ulls".

Per a Neus Prats, "el nivell de vida no es correspon amb el nivell cultural". "El problema", afegeix, "és que les darreres generacions han tingut molt fàcil incorporar-se al mercat laboral. Un jove ja als 16 anys es guanya molt bé la vida als serveis. En canvi, per estudiar fora tot són complicacions i una hemorràgia econòmica".

Des de Menorca, Ignasi Mascaró, que no es considera cap "estratega" de la cultura, explica que el que fan és, senzillament, muntar amb amics concerts de jazz. "Així agitam l'aire amb música universal i de qualitat", assenyala. "La cultura popular-tradicional, la que feia el poble i posaven per escrit els senyors, és ben viva ara mateix en forma d'espectacle, i reviu en versions elèctriques, o producte digital sovint d'alta qualitat. Però quasi tot l'altre és cultura subvencionada, i producte turístic."

- Contradiccions. Marta Zein veu "contradictòria" la vida cultural perquè "no tothom és inclòs en les enquestes i no tots els protagonistes són reconeguts pels gestors. És imprevisible, la cultura. Respon a les inquietuds d'una nació que referma les senyes d'identitat. Està empobrida per la corrupció a les trames de diner negre (públic i privat). És esquizofrènica per atendre els que tenen drets de luxe; dóna per a menjar a la classe mitjana que vol parèixer millor i la consumeix qui no surt a la foto. És addicta a l'aparença. I els gestors privats estan contaminats per la lògica del mercat immobiliari i turístic".

"La crisi i la corrupció", afegeix Miquel S. Font, "han duit cautela i precaució en la burocràcia i els ajuts públics. L'Estat destina a les Illes 14,7 euros per habitant i any, un 0.06% del PIB. Som al darrere en inversió cultural. Terriblement desproporcionat. La recessió fa de la cultura un luxe: si una sobrassada costa el mateix que un llibre, primarà la gana per damunt de l'intel·lecte. Ara bé, la iniciativa empresarial privada creix, especialment aquella que exclusivament viu de l'administració (consulting , comissariat, logística, comunicació...)". Arti Leimbacher insisteix que tot i que la globalització ja és per tot arreu, a les illes "la vida cultural en molts aspectes és menys malalta, més saludable que en una ciutat com per exemple Londres, gràcies a què encara té algunes arrels en el camp".

- Algunes conclusions. "Mai he tingut molta fe en la relació entre l'art i el nivell de vida; aquest sol influir de forma negativa", diu Llop. Per a Niell, "hem prioritzat el benestar econòmic i material davant del coneixement; i no hi ha mecenatge". Font afegeix que, tot i que els canvis polítics al govern illenc albiraven expectatives, "bé per la ineficàcia en la gestió cultural o bé per la recessió, s'ha fracassat". Prats apunta "el dèficit que creen els que han tingut inquietuds i han marxat fora a estudiar". Aquests, que podrien ajudar a fer créixer el teixit cultural, "molt sovint no han tornat". I, per acabar, Mascaró fa una petició: "Manca una mica de cultura més gamberra, no comandada per les elits serioses i massa racionals".