Per l'amor i no la guerra

El castell de Montjuïc s'està preparant per a un "assalt" popular. Serà el proper diumenge en forma de jornada de portes obertes. Així que l'assalt serà festiu i de bon rotllo [tot i que és de suposar que no tant com la "parelleta" de la foto]. Una idea de l'Ajuntament de Barcelona que persegueix convèncer el ciutadà barceloní -que de sempre ha mantingut cert ditanciament amb la muntanya- de què ara sí: Montjuïc és plenament de la ciutat. Encara que no sigui així del tot, pendent, com està, de la creació d'un consorci a tres bandes -Estat, Generalitat i Consistori- i del desallot...

El castell de Montjuïc s'està preparant per a un "assalt" popular. Serà el proper diumenge en forma de jornada de portes obertes. Així que l'assalt serà festiu i de bon rotllo [tot i que és de suposar que no tant com la "parelleta" de la foto]. Una idea de l'Ajuntament de Barcelona que persegueix convèncer el ciutadà barceloní -que de sempre ha mantingut cert ditanciament amb la muntanya- de què ara sí: Montjuïc és plenament de la ciutat. Encara que no sigui així del tot, pendent, com està, de la creació d'un consorci a tres bandes -Estat, Generalitat i Consistori- i del desallotjament d'antenes i d'un destacament militar.

Els qui acudeixin al castell podran tenir una idea de la difícil relació que la fortalesa ha mantingut amb la ciutat i examinar els plans de futur: un centre d'interpretació de la muntanya i un Centre de la Pau. L'exposició Barcelona té Castell, ubicada en el que va ser un dels cossos de guàrdia, donarà les claus del passat i el futur del castell. Altres espais que s'obriran són la cisterna d'aigua que encara avui s'utilitza i unes escaletes de cargol incrustades a la muralla que baixen a la Fossa de Santa Eulàlia. L'acte festiu pretén, d'alguna manera, exorcitzar els dimonis de Montjuïc. Raimon no ha dubtat en prendre part activa de la jornada i cantarà a la Fossa de Santa Eulàlia, a un pas d'on va ser afusellat el president de la Generalitat, Lluís Companys.

Alguns objectes del museu han estat utilitzats per decorar despatxos de militars

El que estarà tancat amb pany i clau aquest dia serà el Museu Militar, que en un dia encara per determinar serà desmantellat. Un tancament que no per esperat per molts està exempt de polèmica. Té sentit que romangui un museu d'armes en una fortalesa militar que es vol recuperar exclusivament per a usos ciutadans? Podrien servir els fons que té per explicar part de la història de Barcelona i de Catalunya, de la seva memòria? Cal buscar una nova ubicació per a les col·leccions que alberga?

Opinions enfrontades en tan sensible qüestió. "El museu ha de tancar, és pura exaltació a la pàtria i no té justificació". Així de clar és Manel Risques, professor d'Història Contemporània de la Universitat de Barcelona. Una altra qüestió és què fer amb les peces que conté.

La propietat dels fons està dividida. Aproximadament un terç és de l'Estat, hi ha una bona part de l'Ajuntament de Barcelona -el més important, la col·lecció del museu Marés- i col·leccions de particulars cedides fa anys. Per cert, alguns d'ells estan començant a retirar-les amb discreció: "perquè acabin en un magatzem o en uns encants, perquè són peces de valor i de col·leccionistes, me les emporto a casa meva", explicava el propietari d'una d'elles el passat dimarts.

En una de les vitrines del Museu Militar del castell de Montjuïc hi ha una destral. El seu mànec és de fusta i té un potent tall corb. El cartellet que la referencia diu: "Arma de zapador". Doncs armes bessones d'aquesta van ser utilitzades per membres de l'exèrcit per rebentar les portes i assaltar les redaccions barcelonines de les publicacions Cu-Cut i La Veu. Va ser el novembre de 1905. El motiu: la venjança aïrada de l'exèrcit per una caricatura de l'època. Ho explica l'historiador Gabriel Carmona tot passejant per les sales del museu.

Carmona creu que un dels mals del museu és que les peces s'han exhibit sense ordre i sense informació suficient. "Hi ha coses que no tenen interès però les col·leccions d'armes són valuosíssimes. Estem recuperant les bateries antiaèries del Carmel, que estan buides, i menysprearem el que hi ha de valor en el museu?", es pregunta.

El valor de les col·leccions ha passat desapercebut durant dècades -el debat s'ha suscitat davant l'imminent tancament del museu- i algunes de les peces han servit per a tot: "Això ha estat gairebé un magatzem, més que un museu. Tant és així que més d'un coronel demanava pistoles, trabucs o espases per decorar el seu despatx, com si això fos una casa d'atrezzo". Ho explica una persona -no vol revelar la seva identitat- que ha estat vinculada a la conservació del museu.

Josep Maria Solé i Sabaté, catedràtic d'Història de la Universitat Autònoma de Barcelona, afirma que el contingut del museu és extraordinari i qualifica d'"acte d'incultura" no preservar els fons. "Els alumnes que l'han visitat vénen sorpresos per dues coses, per l'extraordinari d'algunes col·leccions i per com n'estan de mal explicades".

Precisament el valor com a part de la memòria històrica de Barcelona i Catalunya és destacat per un altre historiador, Joan B. Culla: "Hi ha magnífics museus militars en ciutats europees. El que succeeix en el cas de Montjuïc és que és un recinte amb una forta càrrega per a la ciutat. En qualsevol cas, cal fugir del pacifisme papanates que sembla que és l'imperant i preservar la memòria".

Sembla que en el que fa referència al museu militar no hi ha grisos. O blanc o negre. "Em sembla esplèndid que desmantellin el museu. En realitat, les exposicions permanents cada vegada tenen menys sentit. I en el cas de Montjuïc, el centre d'interpretació de la muntanya que s'acabi formulant hauria d'explicar la relació que ha existit entre l'exèrcit -i l'Estat- amb la ciutat", apunta un altre historiador, Ricard Vinyes.

Mentrestant, les peces que alberga el museu, com dos grans canons procedents d'una foneria de la Rambla barcelonina l'any 1727, romanen en unes sales pràcticament desertes.