Fluvialització

Segre? Roine? Catalunya!, vénen ganes de cridar aquests dies de desunió davant la sequera, tot evocant la consigna surrealista de Cambó. Qui ens ho havia de dir que la política de casa nostra es fluvialitzaria un dia. Doncs aquí ho tenim: segristes contra roinistes. En l'aiguabarreig permanent en el qual vivim, treure'n l'aigua clara resulta una tasca feixuga. Vejam. Teòricament, els segristes haurien de ser els de Convergència i Unió, atesa la catalanitat impecable d'aquest riu que, si bé neix a França -ningú és perfecte-, de seguida se'n va cap a un territori especialment grat a la llopada n...

Segre? Roine? Catalunya!, vénen ganes de cridar aquests dies de desunió davant la sequera, tot evocant la consigna surrealista de Cambó. Qui ens ho havia de dir que la política de casa nostra es fluvialitzaria un dia. Doncs aquí ho tenim: segristes contra roinistes. En l'aiguabarreig permanent en el qual vivim, treure'n l'aigua clara resulta una tasca feixuga. Vejam. Teòricament, els segristes haurien de ser els de Convergència i Unió, atesa la catalanitat impecable d'aquest riu que, si bé neix a França -ningú és perfecte-, de seguida se'n va cap a un territori especialment grat a la llopada nacionalista com és la Cerdanya. Doncs bé, resulta que aquesta gent són roinistes de vella data, partidaris de portar aigua a Barcelona d'un riu de catalanitat més que dubtosa: neix al massís suís del Furkapass i després de formar el llac Leman se'n va cap a França, on passa per Lyon i Avinyó i desemboca a Port-Saint-Louis, a pocs kilòmetres de Marsella. Durant aquest trajecte, de 812 kilòmetres, referma la seva francofolia incommovible refrigerant ben bé tres plantes nuclears: Pierrelatte, Tricastin i Cruas. Més gavatxo, impossible.

En canvi, l'opció localista, la del Segre, és defensada per la Generalitat, formada per unes esquerres que del cosmopolitisme n'han fet sempre bandera. Totes les esquerres? No. Un cop més, Esquerra Republicana neda contra el mainstream del tripartit i no està gens d'acord amb què es toqui una sola gota del Segre, encara que guardi la roba per no aprofundir les crisis, tant la seva interna com la del Govern del qual encara forma part. Un Govern que, per si no en tingués prou, ha vist com se li formava al buc una segona via d'aigua -bastant més amenaçadora que la republicana-, deguda als importants cabals aportats per Rodríguez Zapatero a la causa roinista durant les passades sessions d'investidura. D'això se'n diu una autèntica pinça fluvial. Però finalment això calia esperar-s'ho del PSOE, un partit refundat a Suresnes el 1974. Cal dir que Suresnes és un port important del Sena, a l'altra banda del Bois de Boulogne, comunicat amb Port-Saint-Lous per mitjà del potent réseau d'aigües interiors franceses. De manera que els segristes ho tenen ben negre davant els roinistes en crescuda.