Ovàlia

No, no vull pas fer la competència a Màrius Serra, inventant un altre país virtual on, en comptes de paraules i de jocs verbals, hi regnin els ous, però, la veritat és que, en certa manera, sí. Ara, l'invent no és pas meu -no sóc tan enginyós com en Màrius-, sinó de la premsa francesa que, aquests dies de setembre que sóc a París, no para de parlar del campionat mundial de rugby. Ovàlia és, per als periodistes francesos, un país virtual encarnat en la seu del campionat. El regne de la pilota oval. Que jo sàpiga, a cap cronista nostrat no se li ha acudit d'anomenar Esfèria el país virtual dels ...

No, no vull pas fer la competència a Màrius Serra, inventant un altre país virtual on, en comptes de paraules i de jocs verbals, hi regnin els ous, però, la veritat és que, en certa manera, sí. Ara, l'invent no és pas meu -no sóc tan enginyós com en Màrius-, sinó de la premsa francesa que, aquests dies de setembre que sóc a París, no para de parlar del campionat mundial de rugby. Ovàlia és, per als periodistes francesos, un país virtual encarnat en la seu del campionat. El regne de la pilota oval. Que jo sàpiga, a cap cronista nostrat no se li ha acudit d'anomenar Esfèria el país virtual dels futbolers, però faria prou bonic, que rima amb Hespèria, evoca taronges daurades, recorda naranjitos tronats i caducs, i, als lletraferits, ens du al jardí verdaguerià. Potser sí, quan els estats nació acabin dissolent-se, s'implantarà una denominació de comunitats segons la seva afició esportiva. Ovàlia, Esfèria, Bicíclia, Ringlàndia, Circuiterra, etcètera. Però parlem d'Ovàlia, és a dir, de la França, Escòcia i Gal·les del rugby, aquestes setmanes del campionat mundial, capitalitzats per París. Tot París és ple de pilotes de rugby de totes mides, pintades amb el colors nacionals. Els aparadors de les boutiques de moda les mostren al costat de les novetats de la rentrée. Les fruiteries les mesclen amb mangos, melons i codonys. Les llibreries, amb tot de llibres sobre aquest esport i amb un calendari que porta per títol Les dieux du stade, els déus de l'estadi, en el qual unes intencionades fotografies dels jugadors de la selecció nacional francesa ens els mostren nus, lluint unes carns pletòriques, una musculació perfecta, en escenaris sofisticats i amb, sempre, una ombra, una voluta, un arc o una fletxa, que tapa el que ha de tapar, per tal que el calendari, benèfic, no s'esllavissi cap a la pornografia. Són fotografies d'art, així se sol dir, dels déus d'Ovàlia. Sembla que el calendari té un èxit enorme entre les noies adolescents i les noies que no s'han casat, per dir-ho d'alguna manera. I, és clar, entre els gais (branca massissos). Tot, aquests dies a París, respira els aires d'Ovàlia. Els restaurants instal·len pantalles gegants i inventen menús especials, com ara un que anuncia un menú "fort": anxoves i pebrots picants farcits de bacallà, pollastres de pagès farcits (suposo que hi veuen una semblança amb la pilota de rugby) i, sobretot, molta carn de bou, grans filets i entrecots (suposo que els evoquen les cuixes dels seus jugadors preferits). Fins i tot, veig que anuncien un llibre, Le rugby s'invite dans la cuisine, un receptari en què els jugadors més famosos parlen d'una recepta, evidentment emblématique, del seu terroir d'origen, recepta que cuiners famosos comenten i expliquen com es fa. No cal dir que els bars, els pubs, les brasseries, han penjat pantalles gegantines per acollir els fans. I a la Défense es fa un gran espectacle pirotècnic: La Défense avec le rugby. Té la seva gràcia, això d'Ovàlia.