El piset

El jove Romagosa s'ha de vendre el piset que es va comprar al carrer Robadors perquè la seva hipoteca ha pujat gairebé dos-cents euros al mes en aquests últims temps. Pel jove Romagosa -que ja va haver d'incloure el preu del notari al préstec perquè si no, no hi arribava- els gairebé dos-cents euros són una fortuna. Jo li dic que s'esperi a les eleccions, que tot s'arreglarà. Guanyi qui guanyi el dia 27, pagar el pis ja no ens costarà una turma com ara, diuen els polítics. Però ell no ho veu clar, de manera que posa un anunci. Un anunci d'aquells on hi diu el preu i que no accepta agències....

Suscríbete para seguir leyendo

Lee sin límites

El jove Romagosa s'ha de vendre el piset que es va comprar al carrer Robadors perquè la seva hipoteca ha pujat gairebé dos-cents euros al mes en aquests últims temps. Pel jove Romagosa -que ja va haver d'incloure el preu del notari al préstec perquè si no, no hi arribava- els gairebé dos-cents euros són una fortuna. Jo li dic que s'esperi a les eleccions, que tot s'arreglarà. Guanyi qui guanyi el dia 27, pagar el pis ja no ens costarà una turma com ara, diuen els polítics. Però ell no ho veu clar, de manera que posa un anunci. Un anunci d'aquells on hi diu el preu i que no accepta agències.

Naturalment, les agències no esperen altra cosa que trobar-se amb un anunci on digui "agències no" per trucar-hi. El jove Romagosa, primer, contesta el telèfon amablement i li diu al noi de Llarconfort, al de Casapladur i al de Tecnoloft que no vol agències. Però el noi de Llarconfort, el de Casapladur i, sobretot, el de Tecnoloft no defalleixen. Li truquen cada dia i li pregunten com va tot, si el pis té gaires visites i si s'ho ha repensat. El de Tecnoloft és especialment paparra. Truca fins i tot els caps de setmana. Li pregunta com està i li repeteix que li sap molt de greu que encara no hagi venut el pis. El jove Romagosa no se'n sap avenir. Si ell va a esmorzar al bar Manel, després no rep una telefonada de l'amo del bar Jordi per preguntar-li com és com que se n'ha anat al bar Manel i no al seu.

Es fa el desagradable amb el noi de Tecnoloft, però no serveix de res. Li suplica que no li torni a telefonar, però no serveix de res. Li crida, però no serveix de res. Cada dia la seva bústia de veu és plena de missatges del noi de Tecnoloft.

De manera que, un dia, esgotat i plorós, ha de prendre una decisió. La decisió que li permetrà seguir amb la seva vida normal. Li dóna l'exclusiva de la venda del pis. I, efectivament, les trucades desapareixen de cop. Passen els mesos i mai més no li telefona ningú de Tecnoloft. Ni per dir-li com van les visites, ni per dir-li res. Si ell hi truca i demana pel noi paparra, li diuen que està parlant per l'altra línia.