Baixes pressions

La climatologia no està a l'alçada del desplegament informatiu que genera. Aquest és un problema que els espais televisius dedicats al temps no saben com solucionar. En l'expressió dels meteoròlegs es nota una decepció que, a mesura que passen les setmanes, els va entristint la vocació. El que l'espectador entén per "bon temps" és "temps horrorós" per un especialista. Les tempestes, els canvis, els aiguats, els volcans en erupció són circumstàncies que exciten els coneixements dels homes i dones del temps. Des de fa setmanes, però, el temps és repetitiu, monòton, montillesc (si se'm per...

La climatologia no està a l'alçada del desplegament informatiu que genera. Aquest és un problema que els espais televisius dedicats al temps no saben com solucionar. En l'expressió dels meteoròlegs es nota una decepció que, a mesura que passen les setmanes, els va entristint la vocació. El que l'espectador entén per "bon temps" és "temps horrorós" per un especialista. Les tempestes, els canvis, els aiguats, els volcans en erupció són circumstàncies que exciten els coneixements dels homes i dones del temps. Des de fa setmanes, però, el temps és repetitiu, monòton, montillesc (si se'm permet el neologisme). Aquest és el gran problema: que un format més o menys establert de previsió metereològica es fa feixuc quan el temps és estable. El gènere meteorològic ha evolucionat d'una manera semblant al cine de terror: del suspens tradicional hem passat a l'ensurt explícit i a previsions que obrien tot un món de possibilitats dramàtiques i espectaculars, amb cadenes a les rodes, carreteres tallades o plans d'emergència. L'alarmisme, fins i tot quan està justificat, crea addicció.

Per trobar-hi sentit, els meteoròlegs han de recórrer a imatges d'inundacions llunyanes o, com va fer l'altra nit Tomàs Molina a TV-3, parlar d'un espàrrec de tres metres, de Celrà, monstruosa excepció vegetal. Fent una passada per diversos pronòstics televisats, s'aprecia que les precipitacions són l'element que més decepció genera. Com que no pot anunciar pluges reparadores de sequera, Molina posa cara de xai a punt de ser escorxat i diu que caurà "ben poqueta cosa" amb la mateixa boca petita amb què preveu que "ben poca neu caurà". De tant en tant, es deixa endur per un rampell poètic que sembla robat d'un sonet de Marià Manent: "la mar, arrissada; com a molt, marejol". Mònica Lòpez, l'altra meteoròloga de la casa, tampoc sembla entusiasmada per l'ensopiment que, dia a dia, retrata el Meteosat i se suma a la literaturització del pronòstic amb una frase que podria servir per arrancar una novel·la femenina: "Van arribant bandes de núvols blaus". Els mapes se succeeixen però a tot arreu s'hi veu sol.

Qui cregui que en un altre canal la cosa millora, s'equivoca. A la previsió en català de La 2 (TVE), Jordi Miralles parla de temperatures suaus i fa una aportació pròpia a la dèria literària, més shakespeariana: "Molts núvols per no res". La decepció és màxima. Per trobar una mica d'entusiasme cal buscar Xavi Freixes a 8TV. Se'l coneix com l'home del temps de la Diagonal perquè en comptes de parlar des d'un plató, ho fa des del carril bici de la Diagonal. De tant en tant, es veu algú que passeja un gos o que arrossega una bossa de supermercat. El diagnòstic de Freixes té un altre to però el contingut és idèntic: suposant que plogui, "tampoc serà res de l'altre món". Vaja. Freixes també repeteix una frase molt popular en la meteorologia catalana actual: quatre gotes mal comptades. ¿Per què no les compten bé? Si ho fessin potser descobririen que n'han caigut més de quatre, de gotes, i ens animaríem una mica.