"Les noves feines són a la ciència"

L'any 2007 vol ser per la ciutat de Barcelona un abans i un després en la divulgació científica. Més de 250 activitats, entre exposicions, tallers, conferències, festes i espectacles al llarg de l'any portaran cognom i continguts científics, fins i tot el teatre i la poesia. L'ojectiu primordial del programa Barcelona Ciència 2007 és convertir-se en unes activitats estables per la ciutat i, com diu el seu comissari, Vladimir de Semir, han de permetre augmentar la sensibilització i l'esperit crític de la societat davant del que significa fer ciència a casa nostra.

Pregunta. Barcel...

L'any 2007 vol ser per la ciutat de Barcelona un abans i un després en la divulgació científica. Més de 250 activitats, entre exposicions, tallers, conferències, festes i espectacles al llarg de l'any portaran cognom i continguts científics, fins i tot el teatre i la poesia. L'ojectiu primordial del programa Barcelona Ciència 2007 és convertir-se en unes activitats estables per la ciutat i, com diu el seu comissari, Vladimir de Semir, han de permetre augmentar la sensibilització i l'esperit crític de la societat davant del que significa fer ciència a casa nostra.

Pregunta. Barcelona ha estat una ciutat que ha viscut d'esquenes al mar. Malgrat la reconeguda tradició científica, els barcelonins també han viscut d'esquena a la ciència?

"El nostre model de ciutat no ha de ser només la construcció, el comerç o el turisme. Crearíem una societat coixa sense la recerca científica"

"S'ha d'aprofondir en la reflexió sobre el rol dels mitjans de comunicació en la divulgació científica, que molt sovint és anecdòtica"

Resposta. Això forma part d'un defecte que tenim al món llatí, que es basa en l'ensenyament que hem rebut de diferenciació entre ciència i lletres. L'error està en el punt de partida, que ha fet veure la ciència com quelcom esotèric i difícil, que requereix molt d'esforç i tampoc es veu molt clar per què serveix. En canvi, es perceben més clarament les aplicacions tecnològiques lligades a una societat de consum. Una cosa és que des de la ciència apareguin artefactes usats a la vida quotidiana i una altra fer ciència per desenvolupar una societat del coneixement.

P. Com superar la barrera?

R. A través de l'ensenyament, de l'educació a tots els nivells. Però partim d'un problema greu: la formació continuada de la gent es fa bàsicament a través dels mitjans de comunicació, sobretot de la televisió. Hi ha moltes notícies sobre ciència, però possiblement no estan prou contextualitzades; són anecdòtiques i aquesta informació no forma part de la cultura dels mitjans de comunicació. Com tampoc forma part de la cultura social.

P. I aleshores, com es pot impedir que el ciutadà del carrer eviti la seva participació en les activitats perquè pensi que és un programa d'un nivell massa elevat?

R. Hem de fer entendre que la ciència forma part de la vida quotidiana, però no només com a objectes de consum, sinó també com una via de desenvolupament de la nostra societat, individual i collectivament. Està clar que les oportunitats de treball a la nova societat vindran pel desenvolupament científic i tecnològic. El nostre model de ciutat no ha de ser només la construcció, el comerç o el turisme. Si no som conscients d'aquests canvis, podríem crear una societat coixa i les noves generacions no pujaran al carro de les noves oportunitats al món de la recerca. Faríem un model com el de Florida i no una Califòrnia [a Estats Units].

P. 250 activitats poden dispersar el missatge que proposa Barcelona Ciència 2007?

R. Barcelona té tradició de divulgació científica, però sempre s'ha fet des de la pròpia ciència. Cert tipus de persones, per la seva formació, poden creure que anar a un museu científic no va amb ells. Hem d'acostumar els ciutadans que la cultura científica és una estratègia no només per tenir millor cultura i participar en democràcia, sinó també per ajudar a què els nostres polítics siguin més sensibles. Per exemple, ara que ha tornat a sorgir el tema de les centrals nuclears, hauríem d'aprofundir en aquest debat, la gent hauria de participar i conèixer la relació riscos/beneficis.

P. En un moment en què es viuen importants canvis al món de la comunicació científica, què pot aportar el Congrés Internacional de Periodisme Científic que se celebrarà a l'octubre?

R. És una iniciativa de la Comissió Europea, perquè hi ha una preocupació sobre la transmisió del coneixement científic a la societat, respecte a altres models més tecnològics i científics com el del Japó o el d'Estats Units, on la gent ho entén millor perquè forma part de la seva formació. Els mitjans de comunicació juguen un paper fonamental en l'educació de la gent. S'hauria d'aprofundir en la reflexió sobre el rol dels mitjans de comunicació, on a vegades la ciència es queda en l'anecdòtic.

P. Al Fòrum de les Cultures 2004 es van dipositar moltes expectatives. Pot passar quelcom semblant ara?

R. No. Crec que és un encert que els actuals responsables de Cultura hagin integrat Barcelona Cìència 2007 com un programa estable. No és una crítica, però el Fòrum de les Cultures era una bona idea que segurament després no es va plasmar com s'esperava. Hem establert una línia de treball complementària de moltes coses que ja es fan a la ciutat des del món de la ciència, però ara ho farem des del món de la cultura, que és la gran novetat. És un encert que no sigui un Any de la ciència, tot i que amb anys com el Gaudí o el del Llibre després queden projectes com Barcelona Lectora a les biblioteques.

P. De quina manera s'implicarà la cultura en la difusió de la ciència?

R. Som conscients que a vegades crida més l'atenció una bona pel·lícula com El dia després o el documental d'Al Gore [ex vicepresident d'Estats Units] sobre el canvi climàtic que molts debats. Això no vol dir que no farem debats, però una pel·lícula pot sensibilitzar més la gent. Portar a les escenes de Barcelona obres de teatre sobre el món de la clonació és una manera d'obrir aquest ventall; a través del cinema i, en menor grau, de la poesia i de la novel·la, es pot crear aquesta sensibilitat, fer que la gent entengui que la ciència també es pot debatre en un context generalista i no especialitzat, que és el problema que ha tingut la divulgació científica. He parlat amb Sergi Belbel i s'ha entusiasmat, ha dit que volia participar-hi.

P. S'han fixat en un model de ciutat?

R. Barcelona ha incorporat la cultura científica al programa cultural-polític de la ciutat i la Comissió Europea ha defensat aquesta iniciativa com una bona pràctica i un model a seguir. No som els únics que ho fem, ja que ja hi ha ciutats petites com Magdeburg, però sí que som un cas excepcional en grandària mitjana.La prova és que a l'octubre la xarxa de ciutats científiques europees del projecte ESCITY es constituirà a Barcelona. S'ha de destacar el cas d'una ciutat industrial com La Corunya, lligada al món de la pesca, que ha fet el contrapès de Santiago de Compostela i a través d'una política de museus científics s'ha convertit en una referència.

P. L'àmbit del programa es pot estendre fora de Barcelona?

R. Aquestes iniciatives que estem fent a nivell local s'haurien de poder exportar, per exemple a través de la xarxa de biblioteques de la Diputació, o altres museus locals. Són idees que podrien servir per fer una Catalunya Ciència 2007. Encara no hem tingut temps de parlar, però estem a l'expectativa d'una futura reunió amb la conselleria de Cultura, tot i que la Direcció General de Recerca forma part del consell promotor i està treballant amb nosaltres.