Mal menor
Les eleccions de Perú han recuperat un tòpic de l'anàlisi política: ha guanyat el mal menor (o, en una altra versió, el candidat menys dolent). En els reportatges televisius que mostraven membres de la colònia peruana votant (obligatòriament, amenaçats per una multa de 6 euros) a Catalunya, aquesta frase es va tornar a sentir amb insistència: "Votarem el mal menor". Fa un parell de dies, l'analista polític peruà Eduardo Toche també afirmava: "Els peruans han votat el mal menor".
Per tranquil·litzar-los, caldria recordar als peruans que no són els únics que han votat el mal menor (molts ...
Les eleccions de Perú han recuperat un tòpic de l'anàlisi política: ha guanyat el mal menor (o, en una altra versió, el candidat menys dolent). En els reportatges televisius que mostraven membres de la colònia peruana votant (obligatòriament, amenaçats per una multa de 6 euros) a Catalunya, aquesta frase es va tornar a sentir amb insistència: "Votarem el mal menor". Fa un parell de dies, l'analista polític peruà Eduardo Toche també afirmava: "Els peruans han votat el mal menor".
Per tranquil·litzar-los, caldria recordar als peruans que no són els únics que han votat el mal menor (molts matrimonis es basen en aquesta selecció resignada de l'oferta). En realitat, la possibilitat de votar i, en conseqüència, de triar, crea servituds que no vivim solament quan exercim el dret a vot. I això no ha de suposar una devaluació del procés democràtic. De vegades han guanyat opcions esperançadores que, al cap d'uns mesos, han provocat una gran decepció (no diré noms). També hi ha hagut moments en què ha guanyat un candidat desconegut perquè l'electorat reaccionava contra un altre que coneixia massa (tampoc no diré noms) i en alguns països han arribat a votar amb una pinça al nas. Posats a triar entre l'encantador de serps que sedueix el poble i després l'enganya i el mediocre o el corrupte que promet no ser ni tan mediocre ni tan corrupte com era abans, ¿què és més convenient?
L'espectacle propagandístic previ al referèndum de l'Estatut també inclou l'estratègia del mal menor. Un dels arguments més repetits sosté que votar sí és el millor i que, encara que no estiguis d'acord amb el text estatutari, és un mal menor comparat amb el que suposaria que guanyés el no. És una reinterpretació del refranyer. Del "fugir del foc i caure a les brases" hem passat a "buscar les brases per fugir del foc".