La Calòrica i Adetca regalen una nit de teatre a TV3

TV3 ha estrenat aquest dilluns Incidents. Una idea d’Andreu Buenafuente tan senzilla com encertada. Es tracta de convidar quatre companyies independents del teatre català a crear una peça breu per a televisió. Aquesta setmana, TV3 ha emès el treball de La Calòrica i les següents ho farà amb les obres de Sixto Paz, El Eje i Solitària, però des d’aquest dilluns tots quatre muntatges estan penjats a Internet. Al final de l’obra, d’uns 45 minuts, la companyia exposa breument la seva manera de crear, de t...

TV3 ha estrenat aquest dilluns Incidents. Una idea d’Andreu Buenafuente tan senzilla com encertada. Es tracta de convidar quatre companyies independents del teatre català a crear una peça breu per a televisió. Aquesta setmana, TV3 ha emès el treball de La Calòrica i les següents ho farà amb les obres de Sixto Paz, El Eje i Solitària, però des d’aquest dilluns tots quatre muntatges estan penjats a Internet. Al final de l’obra, d’uns 45 minuts, la companyia exposa breument la seva manera de crear, de treballar. D’aquesta manera, TV3 repara breument i temporal la seva sistemàtica ignorància del teatre i de les companyies -llevat d’algunes, sempre les mateixes-. N’hi ha per fer més Incidents.

La Calòrica, creada per alumnes de l’Institut del Teatre fa 12 anys, manté encara el seu nucli fundacional que ha fet memorables muntatges. Des del seu debut (Feísima enfermedad y muy triste muerte de la reina Isabel I), un deliciós exercici metatreatral de ressonàncies shakespearianes, a De què parlem mentre no parlem de tota aquesta merda (2021) -un genial, divertidíssim, sarcasme sobre el canvi climàtic i una antològica assemblea d’una comunitat de veïns- ha practicat un teatre mordaç, divertit, mossegador. La peça que han proposat a TV3, Snegovik, té molta proximitat argumental amb aquesta darrera obra. També parla del futur ambiental del planeta, però aquí els estúpids i egoistes protagonistes són consellers de la Generalitat. S’acosta Nadal i Catalunya té poques reserves energètiques. El carregament de gas d’un vaixell rus pot alleugerir la situació, però la parella de polítics, porucs amb les elèctriques i el lliure mercat, intentant amagar constantment les seves indecisions i vergonyes, mentint... no sabran trobar la solució. Si un fet accidental permet que Catalunya passi el Nadal sense problemes energètics... ells ja en tenen prou, per ara. Polítics fent la viu-viu, preocupats solament per la seva supervivència i prosperitat política, negant les evidències científiques, presoners de les elèctriques, fent una diplomàcia de pa sucat amb oli... Fan pena. I el periodista testimoni de les seves tribulacions, callarà?

L’escena, una seqüència en un únic passadís amb una colla de portes (que permeten aparicions vodevilesques) s’acaba amb el Virolai (“il·lumineu la catalana terra”). Típica causticitat de La Calòrica, uns aparents xaiets particularment demolidors. Snegovik fuig del gag breu a la manera de Polònia, elabora més la situació. Sense ser una creació superba, va oferir una bona nit de teatre...i televisió.

Una nit que va anar precedida de la gala d’Adetca, la patronal del teatre a Catalunya. La gent dels Gaudí o dels Goya haurien de mirar una, dues, vint vegades aquesta gala del 30 aniversari de l’entitat. Amb el títol de Catalunya, aixeca el teló, acostuma a ser una presentació de les estrenes de la temporada. Aquest cop, però, amb motiu de l’aniversari, va proposar un viatge per musicals que s’han vist als escenaris catalans. No haver de llegir desenes de nominacions i no haver de donar més de vint premis és un gran avantatge. A la gala solament hi va haver un premi honorífic, i merescut, al productor i vicepresident d’Adetca Toni Albadalejo. Però fins i tot a ell van acabar integrant-lo en una peça musical. Pràcticament sense parlaments -va haver-hi un record per a Núria Feliu i Joan Ollé (bravo)- tot el que havien de dir (com que la Generalitat no arriba al 2% del pressupost per a Cultura) ho van dir cantant. Per exemple, amb un “Ven a vernos” de La Cubana. Llevat d’alguna càmera despistada, la gala va celebrar-se sense errors i àgilment. D’un enorme nivell artístic, amb profundes pinzellades emocionals (Mario Gas i Vicky Peña aixoplugats per Stephen Sondheim, una copla dedicada a Ocaña...), va ser una molt bona gala.