El ball sacre de Mal Pelo ancora al Museu Marítim

El grup de dansa segueix indagant Bach, en un espectacle del Festival Grec en què la complicitat no és el contacte físic, sinó la mirada

La companyia Mal Pelo. Jordi Bover

Altre cop la fascinació que Mal Pelo, el grup de dansa contemporània encapçalat per María Muñoz i Pepe Ramis, sent per la música de Bach l’ha portat a estrenar Inventions, la tercera part de la tetralogia Bach Project; primer va ser el solo Bach i després el septet On Goldberg Variations/Variations.

Inventions és una peça bonica, elegant i tel·lúrica, que s’ha estrenat al Museu Marítim de Barcelona en el marc de la programació del Grec, en què la música de Bach està interpretada per un quartet de corda i cantada per un quartet de veus en directe dirig...

Suscríbete para seguir leyendo

Lee sin límites

Altre cop la fascinació que Mal Pelo, el grup de dansa contemporània encapçalat per María Muñoz i Pepe Ramis, sent per la música de Bach l’ha portat a estrenar Inventions, la tercera part de la tetralogia Bach Project; primer va ser el solo Bach i després el septet On Goldberg Variations/Variations.

Inventions és una peça bonica, elegant i tel·lúrica, que s’ha estrenat al Museu Marítim de Barcelona en el marc de la programació del Grec, en què la música de Bach està interpretada per un quartet de corda i cantada per un quartet de veus en directe dirigit per Joel Bardolet. La bellesa gòtica de l’espai escènic i la qualitat del ball de Mal Pelo, juntament amb la professionalitat dels artistes musicals, converteixen aquesta peça en un hipnòtic tot visual que encisa l’espectador des del primer moment. Inventions s’ha vist afectada pel confinament i s’ha preparat en 15 dies de febril esforç. El resultat ha estat un encert, com van demostrar els llargs i càlids aplaudiments que van rebre al final de la representació dissabte a la nit.

La peça, de tall abstracte, juga amb l’espectador a través de suggeridores imatges que el transporten a un caprici de Goya. L’home que gralla vestit com un captaire amb teles d’arpillera, els cucurutxos de palla que porten els músics i el gest tel·lúric dels ballarins confereixen a aquesta obra un to solemne, sacre i racial.

Els magnífics ballarins de Mal Pelo (María Muñoz, Pep Ramis, Federica Porello, Zoltán Vakulya i Leo Castro) es mouen per la nau gòtica de sostres alts i voltes amb majestuositat, d’acord amb l’espai. El coronavirus ha convertit el seu ball en una expressió més individual. La complicitat entre ells no és tant en el contacte físic com en la carícia d’una mirada. Un gest esbossat en la llunyania.

La música és de vital importància en aquest muntatge. La seva força, sumada a la qualitat dels músics, fa que en ocasions la dansa quedi engolida per la partitura musical. Una partitura que combina fragments de cantates barroques amb parts de L’art de la fuga, la Partita núm. 2 i altres composicions de Bach. Els artistes musicals formen part activa de l’espectacle i es mouen per l’escena amb molta facilitat. El quartet de corda està format per Joel Bardolet (violí), Jaume Guri (violí), Masha Titova (viola) i Daniel Claret (violoncel), mentre que el quartet de veus el formen Quiteria Muñoz (soprano), David Segastume (contratenor), Mario Corberán (tenor) Giorgio Celenza (baix). També destaca l’espai sonor creat per la compositora Fanny Thollot. Com és habitual en els muntatges de Mal Pelo, la posada en escena està cuidada al mil·límetre. És a dir, tot ben ancorat.

Arxivat A