El nou Estatut basc, en mans de cinc experts juristes
Els partits polítics no han aconseguit consensuar les bases del futur text
La redacció del nou Estatut basc es troba ara a les mans de cinc experts juristes. Els partits polítics, que no han aconseguit consensuar les bases i principis que han d'inspirar el futur text estatutari, han designat aquest divendres el grup d'especialistes que intentaran salvar aquestes discrepàncies i redactar un esborrany articulat d'Estatut d'autonomia amb el màxim grau de consens possible.
Els encarregats de dur a terme aquesta tasca són el diputat del PNB al Congrés Mikel Legarda; el professor de Dret Administratiu de la UPV Iñigo Urrutia, a proposta d'EH Bildu; l'exresponsable d...
La redacció del nou Estatut basc es troba ara a les mans de cinc experts juristes. Els partits polítics, que no han aconseguit consensuar les bases i principis que han d'inspirar el futur text estatutari, han designat aquest divendres el grup d'especialistes que intentaran salvar aquestes discrepàncies i redactar un esborrany articulat d'Estatut d'autonomia amb el màxim grau de consens possible.
Els encarregats de dur a terme aquesta tasca són el diputat del PNB al Congrés Mikel Legarda; el professor de Dret Administratiu de la UPV Iñigo Urrutia, a proposta d'EH Bildu; l'exresponsable d'Emakunde Arantxa Elizondo, nomenada per Elkarrekin Podem; el catedràtic de Dret Constitucional Alberto López Basaguren, triat pel PSE, i l'històric dirigent del PP de Navarra Jaime Ignacio del Burgo, designat pel PP.
Aquests experts desenvoluparan el seu treball a partir del que ja han dut a terme els grups parlamentaris en la primera fase de la ponència d'autogovern, en la qual el PNB i EH Bildu, que tenen majoria a la Cambra, han arribat a un acord de bases que ha estat ratificat per aquest òrgan parlamentari però que la resta de grups rebutgen.
El text que apadrinen les dues forces nacionalistes atorga la categoria de “nació” al poble basc, estableix una diferència entre ciutadania i nacionalitat i aposta per un model d'Estat confederal. Euskadi tindria una relació bilateral, “d'igual a igual” i de “no subordinació”, amb l'Estat. El text recull, a més, la facultat del Govern basc de convocar una “consulta habilitant” sense validesa jurídica, una figura que no té encaix en la Constitució ni en l'Estatut actual.
Sobre Legarda, Urrutia, López Basaguren, Elizondo i Del Burgo recau ara la tasca de donar cos al text estatutari que, una vegada redactat, haurà de tornar al Parlament basc per al seu debat definitiu i, si escau, aprovació. El lehendakari, Iñigo Urkullu, s'ha declarat aquesta mateixa setmana partidari d'eixamplar els consensos polítics i de sumar altres partits no nacionalistes al futur Estatut.
La Ponència d'Autogovern es tornarà a reunir dimecres vinent per definir com s'haurà de desenvolupar-se la feina d'aquests experts i si la seva tasca s'ha de basar exclusivament en l'acord de bases acordat pel PNB i EH Bildu o tindran en compte també els vots particulars dels grups no nacionalistes.