Espanya, el segon país de la UE amb la maternitat més tardana
Els experts destaquen que, de les dades, se’n desprèn que hi ha mancances en l’estat del benestar, canvis d’hàbits socials i un difús paper dels homes
Espanya és, juntament amb Itàlia, el país de la Unió Europea on més s’endarrereix la maternitat ja que el primer fill arriba quan gairebé es tenen, de mitjana, 31 anys. És també on més dones són mares per primera vegada passats els 40, segons les dades que Eurostat va publicar dimecres. A més, les espanyoles i les italianes són les europees amb menys fills. Els experts destaquen que, de les dades, se’n desprèn que hi ha mancances en l’estat del benestar, canvis d’hàbits socials i un difús paper dels homes.
Espanya va registrar una taxa de fecunditat d’1,34 naixements per cada dona, la m...
Espanya és, juntament amb Itàlia, el país de la Unió Europea on més s’endarrereix la maternitat ja que el primer fill arriba quan gairebé es tenen, de mitjana, 31 anys. És també on més dones són mares per primera vegada passats els 40, segons les dades que Eurostat va publicar dimecres. A més, les espanyoles i les italianes són les europees amb menys fills. Els experts destaquen que, de les dades, se’n desprèn que hi ha mancances en l’estat del benestar, canvis d’hàbits socials i un difús paper dels homes.
Espanya va registrar una taxa de fecunditat d’1,34 naixements per cada dona, la més baixa de tota la UE, empatada amb Itàlia. Són els dos països amb mares més grans, amb taxes més baixes de fills i on més dones tenen el seu primer fill més enllà dels 40 anys —un 6,6% a Espanya i un 7,2% a Itàlia, respectivament—.
La mitjana d’edat per tenir el primer fill a Espanya va ser de 30,8 anys el 2016, l’últim any analitzat per Eurostat. Només Itàlia va registrar una xifra superior (31 anys). Luxemburg (30,5), Grècia (30,3) i Irlanda (30,1) completen el grup de països europeus en què la maternitat s’endarrereix més.
“És una generació de dones, sobretot de classes mitjanes, que s’han incorporat primer a l’educació universitària i després al món laboral amb uns nivells i aspiracions alts però que han travessat una inseguretat laboral tremenda”, explica María Ángeles Durán, catedràtica de Sociologia i professora d’investigació emèrita del Centre Superior d’Investigacions Científiques (CSIC). “L’estat del benestar no cobreix el desig de maternitat de les dones, i, a més, l’estructura social és la que els ha impedit tenir fills”, afegeix.
Darrere d’aquestes dades també hi ha un canvi d’hàbits socials, ja que “existeix un elevat percentatge de persones sense parella estable en les edats més bones per tenir fills i amb una gran dificultat per accedir a un habitatge”, afegeix Albert Esteve, del Centre d’Estudis Demogràfics de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB).
Esteve és el responsable d’un estudi del 2016, La infecundidad en España: tic-tac, tic-tac, tic-tac!!!, que advertia que una de cada quatre dones nascudes el 1975 no tindrà fills. “És una xifra que no s’ha donat en cap generació de dones espanyoles nascudes al segle XX”, afegeix. “Hi ha pocs diners, l’Estat no ajuda i la parella tampoc. Altres teories contemplen el tema del gènere. En països en què hi ha menys diferències a l’hora de tenir cura dels fills i en les tasques domèstiques, les taxes són millors. A Espanya i a Itàlia, el paper dels homes no és suficientment avançat ”.
“El pitjor és que qualsevol mesura que s’adopti no obtindrà resultats positius abans de 50 anys”, afegeix Isidoro Bruna, membre de la Sociedad Española de Fertilidad i director de HM Fertility Center. Defensa que la solució més útil seria que empreses i administracions promoguessin actuacions que facilitin la maternitat, per qui la desitgi, durant els primers anys de la trentena. Si no, advoca per afavorir la “medicina preventiva contra la infertilitat” i promoure campanyes perquè les dones congelin òvuls abans de complir els 34 anys.