Una fortuna d’última hora per tocar el cel

Si un concert o un esdeveniment esportiu vol presumir d'èxit necessita un revendedor d'entrades. Personificació de l'economia de mercat, explotador pur de la gairebé inexorable llei de l'oferta i la demanda, es tracta d'un personatge una mica fosc que sempre vaga per la porta d'entrada al teatre o a l'estadi per oferir tocar el cel a canvi d'una petita fortuna d'última hora. Amb tots els riscos que això comporta, tot i que la tecnologia ha arribat per ajudar. I és que la revenda també ha evolucionat.

Durant els Jocs de Barcelona, el 1992, alguns assistents embriagats per l'esperit olímp...

Si un concert o un esdeveniment esportiu vol presumir d'èxit necessita un revendedor d'entrades. Personificació de l'economia de mercat, explotador pur de la gairebé inexorable llei de l'oferta i la demanda, es tracta d'un personatge una mica fosc que sempre vaga per la porta d'entrada al teatre o a l'estadi per oferir tocar el cel a canvi d'una petita fortuna d'última hora. Amb tots els riscos que això comporta, tot i que la tecnologia ha arribat per ajudar. I és que la revenda també ha evolucionat.

Els preus es van inflar un 200% per a la final dels 100 metres

Durant els Jocs de Barcelona, el 1992, alguns assistents embriagats per l'esperit olímpic van arribar a pagar fins a 20.000 pessetes (120 euros) per veure la prova reina de l'atletisme, els 100 metres llisos. Un 200% més que el preu de sortida a la venda de l'entrada més cara per a l'esdeveniment a l'Estadi Olímpic de Montjuïc.

La venda en línia permet garantir que les localitats són originals

De fet, el mètode de venda d'aquest mercat negre no ha variat gaire des de llavors. Aquest diari ho recollia així, ara fa 25 anys: “Es forma, sobtadament, un remolí de gent, s'intercanvien quatre frases en anglès i es fa l'operació econòmica”. Una imatge que es podria veure a la cua per anar a veure el Barça, Ariana Grande o Alejandro Sanz. I ara i llavors la policia només pot intervenir i retirar les entrades si presencia el moment just de la transacció. Un decret del 1982 prohibeix “la venda i la revenda de carrer o ambulant de localitats”, sota el risc que es decomissin les entrades i s'imposin multes.

A l'equador dels Jocs, aquest diari va publicar que s'havien intervingut uns 5.000 bitllets destinats a la revenda. Un total de 3.000 entrades es van confiscar als voltants de les àrees olímpiques. La policia, no obstant això, en va trobar 2.000 més repartides entre l'habitació d'un hotel de la Rambla i uns baixos del barri de Sagrada Família. Oriol Serra, del Comitè Organitzador Olímpic, va calcular llavors que el mercat negre havia mogut entre 7.000 i 8.000 localitats i que un centenar de persones es dedicaven a aquest negoci.

“Suposem que són uns aprofitats que pretenen enriquir-se d'aquesta manera”, va explicar Serra. Els Jocs Olímpics de la capital catalana van implicar la sortida al mercat de 3,8 milions d'entrades, incloses la inauguració i la clausura, i per això l'organització va assegurar que es tractava d'un fenomen molt marginal.

Tot i això, de revendedors n'hi havia. La mirada d'un jove oferint un paquet de bitllets és el centre de la foto amb què EL PAÍS va il·lustrar el reportatge sobre la revenda. La policia va arribar a especular amb la possible existència d'una xarxa de ciutadans dels Estats Units que monopolitzaven el negoci.

El revendedor, situat en aquesta fina línia entre l'ètica i la legalitat, té ara competidors al món digital. StubHub és una plataforma en línia per a la compravenda d'entrades per a esdeveniments esportius i culturals, uns intermediaris entre particulars. L'avantatge principal, a més de la comoditat de fer la compra des d'on es vulgui i quan es vulgui, és la seguretat de saber que les entrades són autèntiques.

Es tracta d'una empresa d'arrel espanyola. la companyia va adquirir l'any passat la start up de Bilbao Ticketbis per 147 milions d'euros. De fet, Jon Uriarte i el seu soci, Ander Michelen, lideren ara l'estratègia internacional de la plataforma.

“A través de la Fan Protect Guarantee garantim que les entrades siguin vàlides o que els fans rebin els seus diners si es verifica que hi ha algun tipus d'incidència”, explica una portaveu de l'empresa. El venedor, a més, rep els diners de l'entrada que va posar a la venda quan ja s'ha fet l'esdeveniment.

StubHub, com els seus competidors, no estableix cap import mínim o màxim per a la venda. “Són els usuaris els qui fixen el preu que consideren oportú”, expliquen des de la plataforma. Una vegada es publica l'entrada al web, el venedor pot modificar el preu que demana per l'entrada tantes vegades com vulgui. Hi ha coses que, amb la tecnologia, no canvien mai. Als Jocs Olímpics, es va arribar a demanar fins a 96.000 pessetes (uns 580 euros) per una entrada per a la clausura, un preu que va acabar desinflant-se a mesura que s'apropava la cerimònia.

Enguany l'esdeveniment més desitjat tant pels ciutadans espanyols com pels visitants ha estat el partit de la Lliga entre el Reial Madrid i el Barça al Santiago Bernabéu. A partir d'aquí, la llista se separa. Els estrangers han apostat en massa per veure partits de l'equip blaugrana: contra el Juventus i el PSG. El públic espanyol ha apostat pels galàctics: contra el Bayern de Munic i el derbi madrileny. Els ciutadans dels Estats Units, el Regne Unit, França, Corea del Sud i el Brasil són els que més aposten per comprar entrades per a esdeveniments esportius a Espanya a través de StubHub.