Anticorrupció demana reobrir el cas de la caixa b del PP
Les acusacions particulars van demanar la reobertura després de les revelacions del líder de la Gürtel
La fiscalia ha sol·licitat aquest divendres al jutge de l'Audiència Nacional José de la Mata que reobri la causa sobre la caixa b del PP, conclosa el març del 2015 i pendent de judici. L'acusació vol que s'investiguin en aquesta peça les declaracions de Francisco Correa en el judici del cas Gürtel, en què el cervell de la trama va assegurar que es van repartir comissions amb l'extresorer popular Luis Bárcenas per intervenir en la concessió de contractes de l’Estat a grans constructores.
L'anomenat cas Bárcenas torna a esclatar-li al PP quatre anys després que EL PAÍS p...
La fiscalia ha sol·licitat aquest divendres al jutge de l'Audiència Nacional José de la Mata que reobri la causa sobre la caixa b del PP, conclosa el març del 2015 i pendent de judici. L'acusació vol que s'investiguin en aquesta peça les declaracions de Francisco Correa en el judici del cas Gürtel, en què el cervell de la trama va assegurar que es van repartir comissions amb l'extresorer popular Luis Bárcenas per intervenir en la concessió de contractes de l’Estat a grans constructores.
L'anomenat cas Bárcenas torna a esclatar-li al PP quatre anys després que EL PAÍS publiqués els manuscrits de la comptabilitat paral·lela de la formació conservadora entre el 1990 i el 2008. El 13 d'octubre passat, durant la seva declaració com a acusat en el judici de la trama central del cas Gürtel, el cap de la xarxa, Francisco Correa, va assegurar que des de l'arribada del PP al poder el 1996 va cobrar suborns d'entre el 2% i el 3% de grans empreses del sector de l'obra pública –entre les quals va esmentar ACS i OHL– per intervenir en la concessió de contractes de l’Estat.
Correa es va referir especialment als ministeris de Foment i Medi Ambient, els de més capacitat inversora, i va dir que es repartia els beneficis amb l'extresorer del PP Luis Bárcenas. Segons la seva declaració, l'encarregat de les finances populars li va dir que destinaria els fons al partit.
Tant Bárcenas, també acusat en el Gürtel, com el PP van negar haver participat en aquestes presumptes comissions. I les constructores esmentades per Correa en la vista oral van anunciar que presentarien querelles contra ell per calúmnies. No obstant això, les acusacions particulars encapçalades per Esquerra Unida i l'associació d'advocats Adade van demanar al jutge José de la Mata, instructor del cas de la caixa b del PP a l'Audiència Nacional, que reobrís aquest cas davant la gravetat i la novetat de les confessions de Correa.
El magistrat instructor va demanar un informe a la Fiscalia Anticorrupció sobre aquesta possible reobertura. El fiscal Antonio Romeral, que aspira a succeir el recentment jubilat Antonio Salines al capdavant d'aquesta fiscalia especial, ha remès aquest divendres al magistrat el seu dictamen favorable a revocar la conclusió del sumari, decretat pel jutge Pablo Ruz el març del 2015, i investigar les revelacions de Correa.
La fiscalia sol·licita, igual que les acusacions particulars, que, una vegada reoberta la causa, declarin com a investigats tant el mateix Correa com l'empresari Alfonso García Pozuelo i Plácido Vázquez, presumptes comssionistes que van participar, segons Correa, en la recaptació dels fons opacs.
El 24 de març del 2015, el jutge Ruz va concloure la investigació sobre els papers de Bárcenas i va considerar acreditat que el PP va disposar d'una caixa b (una comptabilitat opaca) entre el 1990 i el 2008. Amb els 7,5 milions d'euros que va arribar a acumular es van sufragar campanyes electorals, sobresous a dirigents i les reformes dels seus locals, entre les quals, la de l'emblemàtica seu central del carrer Génova, 13, a Madrid.
En aquella resolució, redactada després de dos anys d'investigació, Ruz proposava jutjar sis persones: els extresorers populars Luis Bárcenas i Álvaro Lapuerta, que controlaven la caixa b; l'exgerent Cristóbal Páez, i dos responsables i una treballador d’Unifica, l'estudi d'arquitectura que va realitzar la reforma de Génova 13, abonada amb 1,55 milions d'euros en diner negre, segons els càlculs del magistrat.