“L’única cosa acceptable és tallar caps”

Quan una munió de guàrdies civils va irrompre a casa seva, a Gandia, ja feia temps que Raja el Aasemy vestia de negre rigorós de cap a peus. La seva detenció, el 5 de setembre de l'any passat, va frustrar el desig inequívoc d'aquesta jove marroquina de 19 anys d'unir-se al Daeix (acrònim en àrab de l'autodenominat Estat Islàmic). Un ...

Quan una munió de guàrdies civils va irrompre a casa seva, a Gandia, ja feia temps que Raja el Aasemy vestia de negre rigorós de cap a peus. La seva detenció, el 5 de setembre de l'any passat, va frustrar el desig inequívoc d'aquesta jove marroquina de 19 anys d'unir-se al Daeix (acrònim en àrab de l'autodenominat Estat Islàmic). Un procés de radicalització ideològica l'havia empès a "emigrar" als territoris de Síria i l'Iraq controlats per aquest grup terrorista. En poc temps la Raja va passar de les piulades i els whatsapps a la gihad activa, segons l'ordre de processament dictada pel magistrat, a la qual ha tingut accés EL PAÍS.

El jutge de l'Audiència Nacional Ismael Moreno acaba de processar aquesta presumpta gihadista per un delicte d'integració en organització terrorista. La noia, que segueix a la presó a l'espera de judici, també és sospitosa d'adoctrinar o captar futurs terroristes, així com d'incórrer en algunes de les activitats delictives que han estat incorporades al Codi Penal després de l'última reforma legal, com l'autoensinistrament per cometre atemptats mitjançant la descàrrega de material d'Internet.

La investigació ha permès reconstruir la delirant espiral que va fer que aquesta jove acabés tots els seus posts a Facebook amb la frase en àrab "El terrorisme és un deure". La plataforma li clausurava contínuament els seus perfils perquè infringien les condicions d'ús. Però el proselitisme més actiu a favor dels postulats de l'ISIS, amb els quals es mostrava totalment alineada, el reservava sobretot per als seus missatges de whatsapp que intercanviava, majoritàriament, amb altres dones. En una conversa amb algú identificat com a Abo Ferdaws, que té un número de telèfon marroquí, justifica sense embuts els assassinats: "L'única cosa acceptable és tallar caps". El mateix fa quan conversa amb l'abonat d'un número espanyol, a qui reitera la seva determinació de "matar infidels".

Amb el sobrenom de Raacha Elaasemy s'havia mostrat especialment activa a Facebook. Va publicar, per exemple, un vídeo en el qual un líder de l'ISIS (sigles d'Estat Islàmic en anglès) animava els seus acòlits abans d'un enfrontament amb l'Exèrcit sirià. També va compartir una fotografia on una dona musulmana volava subjecta a un avió amb banderes d'aquesta organització amb la llegenda: "Porteu-me amb vosaltres a l'Estat Islàmic".

Segons el jutge Moreno, la sospitosa "ha sofert un evident procés de radicalització" que ha desembocat en la contínua propagació d'"idees gihadistes" i en la incitació a cometre atemptats. Es tracta del mateix procés que ha portat milers de nois i noies en edat universitària de tot Europa a sentir-se fascinats per una munió de fanàtics que a milers de quilòmetres somien a imposar un nou califat a cop de segrestos i decapitacions.

Els especialistes de les forces de seguretat espanyoles descriuen diverses etapes en aquest recorregut. La primera consisteix en un consum passiu de vídeos i material propagandístics. En una segona fase l'internauta es converteix en "redifusor" d'aquests mateixos continguts al seu entorn proper. I al final, acaba desenvolupant "una tasca proactiva" en la captació d'altres individus. En els casos més extrems, l'adepte acaba viatjant a Síria o l'Iraq, convençut que la lluita contra els infidels i el martiri són la raó de la seva vida.

"De tot el que s'ha analitzat es desprèn que Raja El Aasemy tenia la intenció de viatjar a les zones de conflicte per integrar-se en una organització terrorista i fer la gihad, amb el consegüent risc per a la seguretat de l'Estat i per a la seguretat d'altres països", conclou el magistrat de l'Audiència Nacional.

El Aasemy, que feia anys que vivia i treballava a la localitat costanera valenciana, va fer tot aquest camí. L'ordre de processament descriu com a imminent el viatge que la noia estava a punt d'emprendre per unir-se al Daeix. Ja havia tramitat davant del consolat del Marroc a València la renovació del seu passaport i havia resolt el contracte amb la companyia telefònica. "Buscaré una bona excusa i me n'aniré cap allà", va anunciar a alguns amics per telèfon.

Diverses converses telefòniques interceptades pels agents revelen que la seva idea era arribar a Turquia i introduir-se des d'allà a Síria. La mateixa El Aasemy explica fins i tot a alguns amics per Whatsapp que s'ha posat d'acord amb "una germana" del Líban per "emigrar juntes". L'1 de setembre de l'any passat, quatre dies abans que la detinguessin, va canviar la foto de perfil de Facebook per la frase: "El compte està tancat durant un moment i tornaré… i si no torno, perdoneu-me, que Al·là us doni felicitat a tots!". Aquestes paraules semblaven un comiat, el punt final d'un deliri instigat per les cerques a Google amb un mateix objectiu: "Terrorista i orgullosa", "pertanyent al Daeix i orgullosa de ser-ho", "obeir la família i voler anar a la gihad", "versicles que justifiquen el fet de matar l'infidel", "campaments de l'Estat Islàmic" o "operacions de martiri", entre d'altres. Mesos en els quals havia adoctrinat amics i coneguts, davant de qui defensava que l'única cosa "acceptable" era "tallar caps" i els manifestava el seu desig de "matar infidels".

Adoctrinament dins i fora d’Espanya

La secció segona de la sala penal de l'Audiència Nacional va celebrar dimecres una vista per analitzar un recurs dels advocats de la investigada. El sumari acumula una gran quantitat d'indicis que apunten al fet que Raja El Aasemy va estar "rebent o impartint adoctrinament conscient dins i fora d'Espanya". Molts d'aquests indicis procedeixen de l'anàlisi dels seus dos telèfons mòbils i del seu historial de cerques a Google. Al juliol i l'agost del 2015 les consultes sobre els "requisits per unir-se a l'Estat Islàmic a l'Iraq i el Llevant" o les descàrregues de fotos de nens i dones que combaten per aquesta organització eren freqüents.

El jutjat central d'instrucció número 2 ha incorporat també a la causa converses que evidencien el seu desig d'"emigrar" als territoris controlats per l'Estat Islàmic, com les que va mantenir amb dues germanes d'origen marroquí. Tant aquests missatges com els comentaris que inseria en els successius perfils de Facebook que gestionava reflecteixen les seves obsessions: "Moriu de ràbia. No hi ha cap més déu que Al·là. Al·là, missatger, Mohammad", "El comboi segueix i els gossos borden", "El nostre objectiu és l'Estat del Califat i la capital, Jerusalem".

El magistrat Ismael Moreno ha determinat que la Raja no es limitava únicament a "transmetre una línia d'opinió" que justifica la comissió de delictes de terrorisme i enalteix "l'autoimmolació, el martiri i l'ús d'explosius i armes". També ha "incitat" en les seves publicacions "clarament a una gihad violenta", cosa que ha generat "un veritable risc de comissió d'accions terroristes", tant des d'un punt de vista merament quantitatiu, "pel nombre de potencials receptors d'aquestes consignes", com qualitatiu, ja que molts dels destinataris "sembla que són d'idiosincràsia salafista gihadista".