A Márquez li treuen la corretja a Phillip Island

Si ha guanyat el Mundial aquesta temporada i ho ha fet tan aviat –quatre cites abans que s’acabi el curs, el 13 de novembre, al circuit de Xest– és, en gran part, perquè s'ha contingut. Pel seu pilotatge conservador, que ha fet que acabés cada cursa, sumar en cada gran premi, calcular quan podia i quan no, ser el millor estrateg. Marc Márquez ha corregut amb cadenes des que va començar el campionat. Però, per fi, s'ha alliberat.

“Quan va guanyar al Japó li vam fer un gest amb les mans, com que li trèiem la corretja: era la forma de dir-li que ja podia córrer com volgués. Havíem estat fe...

Si ha guanyat el Mundial aquesta temporada i ho ha fet tan aviat –quatre cites abans que s’acabi el curs, el 13 de novembre, al circuit de Xest– és, en gran part, perquè s'ha contingut. Pel seu pilotatge conservador, que ha fet que acabés cada cursa, sumar en cada gran premi, calcular quan podia i quan no, ser el millor estrateg. Marc Márquez ha corregut amb cadenes des que va començar el campionat. Però, per fi, s'ha alliberat.

“Quan va guanyar al Japó li vam fer un gest amb les mans, com que li trèiem la corretja: era la forma de dir-li que ja podia córrer com volgués. Havíem estat fent broma tot l'any que el teníem ben lligat i quan es desviava una mica li dèiem: ‘On vas, vine cap aquí’. I ell responia: ‘Em teniu lligat com un gos’. Però sempre de conya, perquè tenia molt assumit des del principi que s'havia de fer així i que per arribar amb les màximes possibilitats a final de temporada això era el que tocava aquest any, perquè no teníem les armes, especialment a principi de l'any, per competir en igualtat de condicions”, confessa, ara que ja tenen el títol de campions, l'enginyer de pista de Márquez, Santi Hernández.

La cursa d'aquest diumenge a Phillip Island, que l'any passat ja va guanyar i que és recordada com un autèntic espectacle, és el seu primer objectiu. Però no l'últim. “Tinc ganes de guanyar. Ara, sense pressió, el que em queda és guanyar curses i acabar al podi. Però m'haig de controlar, perquè el 2014 vaig acabar a terra. Haig de controlar l'extramotivació”, diu el nou campió del món. Tota una declaració d'intencions.

“Després d'estar tot l'any, 16 curses, contenint-se, perquè sempre vol donar el màxim, amb el Mundial ja guanyat, pot arribar aquí i arriscar-se, passar-s’ho bé. I si ha de lluitar per guanyar i arriscar-se més del compte, pot fer-ho: ja no té pressió. Es mereix poder córrer així i nosaltres l'hi hem de permetre, que gaudeixi”, assumeix Hernández.

És el pagament no només als serveis prestats, sinó a un any de sofriment. “Després de com va acabar el curs passat i com ens va anar la temporada passada, vam arribar a la pretemporada, no ens va anar bé, vam tenir molts problemes amb la posada a punt… Tot això et fa pensar. En Marc és un pilot a qui agrada guanyar i quan es va veure que no podia donar més de si, això el va afectar. Va haver-hi moments molt complicats a principi de temporada. Ell volia donar el màxim i solucionar els problemes. Però no podia. I quan no et surten les coses, no pots somriure igual que quan tot va rodat”, confessa Hernández, un dels grans suports del campió, un dels homes que l’ajuda a marcar l'estratègia.

Les coses, com ja va confessar el mateix Márquez diumenge, que va guanyar el Mundial a Motegi amb una inesperada victòria i una més inesperada carambola, ja que van caure els seus dos rivals, Rossi i Lorenzo, no pintaven gens bé a principi de l'any: “A Qatar ens conformàvem a acabar sisens: ‘Ens podem donar per satisfets, dèiem’. Fèiem comptes i no ens sortien. Llavors, després de la caiguda de Le Mans i quan Lorenzo es va col·locar primer, va haver-hi algun comentari de: ‘Si guanyem aquest Mundial serà brutal’. Si no fallaven les Yamaha semblava molt complicat. Després ell va saber gestionar molt bé les curses d'aigua: a Assen es va conformar a ser segon, una cosa que no hauria fet en Marc d'altres anys. A Montmeló també va entendre, a casa, que no podia arriscar-se a una caiguda només per voler guanyar Valentino davant el seu públic, i la victòria de Sachsenring va ser molt important, per l'estratègia que va utilitzar a ser el primer a sortir amb pneumàtics llisos”.

Passada l'agonia, a Márquez li queden tres curses per passar-s’ho bé. “Ara podré córrer amb més llibertat, encara que sense oblidar que vaig a 300 km/h; la concentració a la pista és la mateixa, arriscant-se més o menys”. I afegeix: “Vénen dos circuits que m'agraden: Phillip Island i València; Sepang serà més una incògnita, sobretot després que hagin reasfaltat la pista. Però el que tinc clar és que vénen tres curses per gaudir”.