Alemanya s’enfronta als seus pitjors temors
Al contrari que França, Bèlgica, els Estats Units i tantíssims altres països, Alemanya no havia patit en els últims mesos un atac terrorista d’envergadura
Feia temps que era a l’aire. Alemanya —al contrari que França, Bèlgica, els Estats Units i tantíssims altres països— no havia sofert en els últims mesos un atac terrorista d’envergadura. I en la mateixa setmana, dues ciutats de l’Estat de Baviera, casualitat o no, han sofert sengles atemptats que han despertat els pitjors temors de la població. Les autoritats no descarten cap hipòtesi, ni la de l’islamisme ni la de l’extrema dreta.
Els responsables governamentals, policials i dels serveis secrets es movien en l’esquizofrènia de no voler alarmar la població i reconèixer al mateix temps que el perill era aquí, i que la pregunta no era tant si Alemanya patiria una urpada terrorista, sinó més aviat quan i com. I aquesta setmana ha explotat.
Primer el dilluns, quan un refugiat que semblava un model d’integració —pràctiques en una fleca i recentment aterrat en una família d’acolliment— va agredir a cops de destral una família xinesa en un tren i una dona al carrer. Dos d’ells es debaten entre la vida i la mort. La tragè...
Regístrate gratis para seguir leyendo
Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
Els responsables governamentals, policials i dels serveis secrets es movien en l’esquizofrènia de no voler alarmar la població i reconèixer al mateix temps que el perill era aquí, i que la pregunta no era tant si Alemanya patiria una urpada terrorista, sinó més aviat quan i com. I aquesta setmana ha explotat.
Primer el dilluns, quan un refugiat que semblava un model d’integració —pràctiques en una fleca i recentment aterrat en una família d’acolliment— va agredir a cops de destral una família xinesa en un tren i una dona al carrer. Dos d’ells es debaten entre la vida i la mort. La tragèdia tenia també repercussions polítiques: el jove havia arribat en l’onada migratòria que la cancellera Angela Merkel no va poder, o no va voler, rebutjar. I ara Munic. En la confusió del divendres era molt aviat per buscar certeses o autories. La policia de la ciutat el divendres deia que no té de moment cap indici islamista.
“No descartem ara com ara cap hipòtesi, tampoc la de l’islamisme. Però no hi ha res clar i demano respecte a la confidencialitat de les investigacions per no danyar les seves possibilitats d’èxit”, va dir poc abans de les onze de la nit Peter Altmeier, ministre de la Cancelleria i un dels més estrets col·laboradors de Merkel.
‘Portes obertes’ a les xarxes
Les xarxes socials irrompen amb força en esdeveniments tràgics i el tiroteig a Munic no n’ha estat una excepció. Per comunicar-se amb els ciutadans i informar-los en directe, la policia federal va utilitzar el seu compte de Twitter, a través del qual va demanar que la població romangués a casa seva, no pengés cap imatge dels fets, o no utilitzés les carreteres que porten a la capital bavaresa. Una de les tendències d’anit a Twitter va ser l’etiqueta #offenetuer, ‘portes obertes’, que encapçalava les piulades dels qui, a Munic, oferien empara als qui no tenen on acollir-se. Entre els qui el van utilitzar, les mesquites de la ciutat.
La policia investiga l'autenticitat d'un vídeo en el qual el qui sembla ser l'autor crida "sóc alemany". Els experts antiterroristes es preguntaven anit si aquesta podria ser la prova que l'atemptat fos obra d'ultradretans. En un país en el qual els atacs a centres de refugiats s'han disparat en l'últim any i en el qual el mateix ministre de l'Interior, Thomas de Maizière, va advertir sobre la possibilitat de l'aparició d'un nou terrorisme d'ultradreta no sembla descartable. A la mateixa ciutat de Munic se celebra des de fa anys el judici a una membre del NSU, un grup neonazi que va matar diversos ciutadans turcs. Però el modus operandi recorda més els gihadistes d'Estat Islàmic.
Simbolisme polític
Els dos atacs de la setmana han ocorregut a Baviera. Pot ser només casualitat, perquè el que han mostrat els últims mesos és que els actes de terrorisme poden passar en qualsevol lloc en qualsevol moment. Però els atacs en aquest lloc també tenen un fort simbolisme polític. Perquè el ric i conservador Estat Lliure de Baviera va servir com a porta d’entrada a la gran majoria del milió de refugiats que van arribar a Alemanya l’any passat. I també perquè el cap de govern de Baviera, Horst Seehofer, és el més crític a la política migratòria de Merkel. I, tot i dirigir tots dos líders partits en teoria agermanats, s’ha convertit també en el major enemic de la cancellera, a la qual no ha dubtat a humiliar quan ha tingut ocasió.
És molt aviat per buscar conseqüències polítiques als fets de Munic, però si es confirma la motivació islamista, la pressió política a Alemanya creixerà considerablement. En les eleccions del proper any, la ultradreta no tindrà l’èxit que se li pronostica al Front Nacional francès. Però els populistes antiimmigració d’Alternativa per a Alemanya sí que tenen tots els números per convertir-se, segons les enquestes dels últims mesos, en el tercer o quart partit del país.
El desplegament policial a Munic va ser colossal. Es va fer servir la força antiterrorista GSG 9. La idea que enmig de Munic passejaven tres persones disposades a matar—durant la matinada es va confirmar que finalment era només una— resultava esgarrifosa.