Una solitària bandera comunista

Una bandera roja rebia aquest diumenge els assistents de la nit electoral d'En Comú Podem (ECP), la del desaparegut Partit Comunista d'Espanya (PCE). La duia un noi de 17 anys, el Guillem, heretada del seu pare. El Guillem diu que és comunista des dels 12. No té clar què hi ha de comunista a ECP, però aquests són els seus, els que votarà quan tingui la majoria d'edat. La seva bandera és l'única que es va mantenir ferma a l'Estació del Nord en una jornada que esperaven victoriosa i que va acabar fent marxa enrere....

Una bandera roja rebia aquest diumenge els assistents de la nit electoral d'En Comú Podem (ECP), la del desaparegut Partit Comunista d'Espanya (PCE). La duia un noi de 17 anys, el Guillem, heretada del seu pare. El Guillem diu que és comunista des dels 12. No té clar què hi ha de comunista a ECP, però aquests són els seus, els que votarà quan tingui la majoria d'edat. La seva bandera és l'única que es va mantenir ferma a l'Estació del Nord en una jornada que esperaven victoriosa i que va acabar fent marxa enrere.

La millor notícia que van rebre els Comuns que es van apropar a la festa electoral va ser una rebaixa del preu de la cervesa. A l'inici de la nit, el preu de la canya de La Bandolera del Sur –una marca que definien com a ecoartesana– era de 2,5 euros. Quan l'escrutini va començar a caure com el conte de la lletera, la direcció va manar que rebaixessin el preu a 2 euros. “S'ha produït un malestar popular”, justificava l'encarregat de la barra. No tot era ecològic i artesà: a la paradeta de marxandatge hi havia dos tipus de samarretes, unes elaborades per la cooperativa PromoEtic i unes altres de la firma belga B&C, que les fabrica a Bangladesh, segons l'etiqueta.

També es venien a 5 euros llibretes amb el lema que té Ada Colau penjat a la porta del despatx de l'Ajuntament: “No oblidem mai qui som ni per què som aquí”. El marit de Colau, Adrià Alemany, visiblement nerviós, caminava ràpid pel pavelló de l'estació, entre la gent, gairebé sense mirar ningú, amb una llauna de Coca-Cola a la mà. Les cares dels presents eren més que un poema: eren la Divina Comèdia sencera i llegida al revés, del Paradís a l'Infern.

A dos quarts de deu apareix una segona bandera. Una família moderna i model ideal per a un anunci de iogurts deixa que el seu fill petit corri feliç amb els colors de la bandera republicana. A les 22.40, quan anuncien el 90% del recompte i s'evidencia que el sorpasso va ser un somni d'una nit d'estiu, la família republicana Gràcia style i el Guillem, el noi comunista des dels 12 anys amb la bandera del PCE, coincideixen asseguts a terra, davant d'un faristol buit, recolzats en una tanca. La cervesa continua rebaixada; llàstima que el resultat no els és igual.