La llarga franja litoral sembrada de còdols que delimita el terme de les Cases d'Alcanar presumeix de tenir la distinció de "platges verges", un guardó que promou Ecologistes en Acció de Catalunya i que pretén ressaltar els valors naturals i inalterats que encara mantenen algunes platges del país. La Platjola, les Timbes i la Platja de Sòl de Riu d'Alcanar formen tot un conjunt de petites cales tranquil·les, a les quals s'hi accedeix a través de baixadors amb escales o bé travessant-les per les roques. Són cales de pedra petita presidides per penya-segats rogencs que contrasten amb els tons turquesa de les aigües. El valor ambiental i ecològic d’aquest espai és elevat, és per això que s'ha merescut la distinció de platja verge. El fet de no patir pressió urbana i trobar-se allunyat dels nuclis de població n’ha conservat els seus valors naturals.La de Tamarit és la platja més septentrional de Tarragona, una desena de quilòmetres la separen del nucli urbà, i es caracteritza per la seva proximitat a l'espai natural d’interès PEIN – Riu Gaià, d’un gran valor ecològic i paisatgístic. Tamarit, un antic poblat de pescadors que es despoblà el segle XIX a causa de les febres palúdiques generades en els aiguamolls de la zona, és des de 1950 un agregat de Tarragona. Està situat a la dreta de la desembocadura del riu Gaià i de l'antiga població en perviu en relatiu bon estat el recinte emmurallat -la vil3la closa- i algunes restes de l'antic castell. El castell està documentat des del segle XI i fou enderrocat a la guerra dels Segadors però a principis del segle XX el comprà un col·leccionista d’art americà, que el féu restaurar. El conjunt monumental i la platja dibuixen un entorn majestuós.La platja del Torn és una privilegiada platja naturista de 1.600 metres de llarg, on es pot gaudir de la natura en tot el seu esplendor. Més allunyada del nucli urbà de l'Hospitalet de l'Infant, es troba dins d'un Espai Natural Protegit. S'hi pot accedir des de la N-340 per una carretera amb unes vistes espectaculars, o bé des del mateix poble de l'Hospitalet de l'Infant. Al començament de la platja hi ha un càmping naturista i en l'illot de pedra situat en un dels extrems de la platja s'hi va aixecar una torre de guaita. De la torre amb prou feines se'n conserva la base però la seva funcionalitat va ser vital en èpoques en què la platja del Torn no respirava la mateixa pau que sí destil·la actualment. L'activitat dels corsaris havia estat prolífica en aquest punt del litoral. Els saquejadors accedien a la costa per aquesta llarga platja i assaltaven els combois que transitaven per l'antic camí ral que unia Tarragona i València.
Els Muntanyans és un espai natural de Torredembarra circumscrit a l'àrea protegida Platja de Torredembarra i Creixell. L'espai queda integrat en una platja que consta de set quilòmetres de longitud i 100 metres d'ample i el seu principal valor és el de conservar ecosistemes (dunes i maresmes sobretot) ja desapareguts a pràcticament tota la costa catalana. S'hi preserven algunes espècies vegetals endèmiques com el lliri de mar (en perill d’extinció) o el borró, i fauna com la sargantana cua-roja. Els Muntanyans està inclosa en el Pla d’Espais d’Interès Natural (PEIN) i mostra un ecosistema gairebé únic, d’enorme valor paisatgístic i ecològic. Acull una franja costanera formada per dunes semimòbils i llacunes d’aigua salada. A poc més d’un quilòmetre de la platja es pot visitar l’emblemàtic Arc de Berà, arc de triomf de l’època romana construït damunt del traçat de l’antiga via Augusta.Aquesta platja de 100 metres de llarg està situada dins del terme de l'Ametlla de Mar, un municipi que presumeix de les seves cales tant com de la preuada tonyina roja que s'engreixa davant de la seva costa. La platja queda als peus del castell de Sant Jordi d'Alfama, de mitjans del s. XII, una fortalesa ara restaurada que fou seu de l'Orde de Sant Jordi d'Alfama durant l'edat mitjana. Per accedir a la platja, cal entrar a la urbanització Calafat i prendre la primera sortida de la rotonda. Travessar la urbanització de la Marina de Sant Jordi, el port esportiu i seguir les indicacions fins la platja. La platja de Sant Jordi és de sorra fina, disposa de wc i dutxa, té accés per a minusvàlids, té accés caminant, pàrquing per a cotxes, disposa de “xiringuito” i té vigilància de la Creu Roja. A l'entorn de la platja de Sant Jordi hi ha la Cala del Vidre i la Cala del Forn.En els seus primers orígens, l'Ampolla havia estat un antic hostal del camí ral de Tarragona a València. Ara bé, segons antics documents, al segle XVI diverses famílies de pescadors ja habitaven aquest indret. A les darreries del XIX, les platges del poble van començar a ser molt apreciades per prendre-hi banys de mar; tant, que hi va arribar a haver un tren especial per als banyistes que unia Tortosa amb l'Ampolla. El poble, porta d'accés al Delta de l'Ebre, conserva una zona litoral abrupta i que, per trams, s'assembla més a l'escarpada Costa Brava gironina que no pas a les llargues planícies arenoses de la Catalunya Sud. La Cala Maria és un exemple d'aquest litoral esquerp i salvatge que envolta l'Ampolla. En contrast amb la llarga platja de l'Arenal que hi ha a l'altre extrem del poble, Cala Maria és una platja menuda però d'un encant gegant.
Si tot buscant aquesta encisadora platja que hi ha amagada entre les pinedes del Bosc de la Marquesa li pregunten a algun dels habituals de la zona per la platja de la Cala Fonda, és possible que l'improvisat guia no sàpiga de què li estan parlant. La Cala Fonda és coneguda popularment com la platja Waikiki. En qualsevol cas, el nom no fa la cosa i l'anomenin com l'anomenin, aquesta platja verge de cultura naturista esdevé un racó idílic per als que defugen les aglomeracions i els xiringuitos amb atmosfera de calamars a la romana. Incrustada dins del PEIN Tamarit Punta de la Móra, un espai cogestionat per l’entitat DEPANA, per accedir a aquesta platja nudista és necessari fer una caminada d'uns tres quilòmetres des de platja Llarga, en direcció est. També s’hi pot accedir des del nord, a través d'un corriol que primer condueix a la cala de la Roca Plana i continuant, a la Cala Fonda.JOAN CAPDEVILADesprés del port pesquer de Sant Carles de la Ràpita apareix primer la platja de Garbí, i una mica més enllà, la petita platja de les Delícies. Situada prop del nucli urbà, és de sorra molt fina i s'estira a l'ombra de la serra del Montsià i de la muntanya de la Foradada. És una platja que registra una activitat intensa durant la temporada alta. Està equipada amb tots els serveis i es presenta com la típica platja familiar. La poca profunditat de l'aigua en la seva franja més propera a la sorra la fan una platja apta per a què els més petits puguin passar-se tanta estona com vulguin en remull sense que els seus cuidadors hagin de patir angoixes en excés. Platja d'aigües dòcils i de temperatures tèbies, conseqüència directa d'estar integrada dins la serena badia dels Alfacs.Un dels principals atractius d'aquest municipi dual que constitueixen Mont-roig del Camp i Miami Platja són els seus 12 quilòmetres de litoral. Les seves platges i cales permeten descobrir tot un món de contrastos, textures i sensacions, a través de la sorra fina i daurada, banyada per les aigües càlides i clares. El litoral de Miami Platja engloba des de llargues platges equipades amb tots els serveis fins a petites cales com aquesta Cala de les Sirenes. És de sorra daurada i el nivell d’oratge és moderat. Queda integrada en un conjunt de vuit cales catalogades com a espais naturals protegits i s’estén al llarg d’uns 180 metres. La seva ubicació, enclotada en una zona força rocallosa, permet gaudir d’un grau d’ocupació relativament baix. A la seva vessant interior hi ha força vegetació, formada principalment per pinars i matolls.JOAN CAPDEVILA
Si quieres seguir toda la actualidad sin límites, únete a EL PAÍS por 1€ el primer mes