9 fotos

Els deu pobles més bonics de Lleida

Repassem una desena de municipis lleidatans amb encant, segons una selecció de la Cambra de Comerç de Lleida

Barcelona - 24 abr 2016 - 13:30CEST

Taüll. La Cambra de Comerç és incapaç de decantar-se per un sol poble de tota la vall de Boí però Taüll, a l’Alta Ribagorça, és sense dubte un dels indrets més espectaculars de tot Catalunya. El municipi allotja dues de les esglésies romàniques declarades Patrimoni Mundial de la Humanitat per la Unesco l’any 2000. Santa Maria de Taüll i Sant Climent de Taüll són dues de les principals joies del romànic. L’oferta turística a la zona és molt àmplia, amb dues campanyes: la d’hivern amb l’esquí com a protagonista i la d’estiu amb el turisme de muntanya. Al juliol hi ha el costum popular de córrer les falles. El joves talen diverses teies de pi, que encenen i fan baixar com a torxes muntanya avall fins a arribar al municipi.Patronat de Turisme de Lleida

Guimerà. Situat a la vall del riu Corb, Guimerà (Urgell) conserva un extraordinari conjunt medieval amb diversos elements arquitectònics com el castell del segle XI i la seva torre de guaita que servia per vigilar tota la vall. L’església de Santa Maria va ser construïda al segle XIV i conserva un retaule de Josep Maria Pujol, inspirat en l’obra de Gaudí. Del municipi en destaca també Cal Manseta, l’edifici de l’antic hospital o la capella de Sant Esteve construïda durant la primera meitat del segle XIV. El monestir de Santa Maria de Vallsanta és una altra de les joies arquitectòniques que es troba a dos quilòmetres abans d’arribar al municipi.Guimerà.info / Patronat de Turisme de Lleida

Llimiana és un poblet amb encant del Pallars Jussà, on viuen poc més de 180 persones. Situat al sud de la Conca de Tremp i des de damunt d’una penya, fa de balcó a la serra del Montsec i domina la Noguera Pallaresa. Un dels atractius de Llimiana és la seva església, dedicada a Santa Maria de la Cinta, que conserva absis romànics. Des de la placeta del Mü, al sud-est de la població, es pot contemplar la vista impressionant al castell de Mur, Guàrdia i al pantà de Terradets. Precisament pel desfilador de Terradets, una de les àrees d’escalada més antigues d’Espanya, transcorre la paret de les Bruixes amb més de 60 vies d’escalada esportiva i on se situa la cova dels Muricecs (ratpenats), punt en el qual s'han trobat restes humanes prehistòriques.Gustau Erill i Pinyot / Viquipèdia

Esterri d'Àneu. Encara que és gairebé impossible escollir un sol nucli de les Valls d’Àneu, Esterri d’Àneu és el vertader centre social i cultural de les Valls. Un poble de tradició mil·lenària que data de l’any 839 i on és d’obligada visita l’antiga i l’actual església de Sant Vicenç, el pont romànic, el barri vell o l’ecomuseu de les Valls d’Àneu. Les seves festes majors són el 22 de gener i el 8 de setembre i en totes dues festivitats encara es conserva el ball de l’esquerrana, una dansa popular que tan sols es balla a la localitat. Esterri és d’aquells poblets de muntanya que cal visitar.

Àger. Delimitat per la Noguera Pallaresa i la Noguera Ribagorçana hi ha el municipi d’Àger. El punt més alt de la vila l’ocupen les restes del conjunt de Sant Pere d’Àger, on destaca la col·legiata, amb un claustre dels segles XIV i XV i el castell. A l’església de Sant Vicenç, d’estil romànic, gòtic i neoclàssic es conserva un sarcòfag d’època romana, així com la Mare de Déu de Colobor i un orgue d’estil barroc. Hi ha part de la via romana del segle II i les muralles de la vila daten del segle XI. Un dels atractius d’Àger és el Parc Astronòmic del Montsec, una iniciativa del Govern de la Generalitat que pretén aprofitar les característiques úniques de l’indret per a la recerca, formació i divulgació de l’astronomia.Galazan / Viquipèdia

Olius es troba al bell mig de la comarca del Solsonès. D’entre l’arquitectura del municipi destaca l’església de Sant Esteve, que és un dels monuments cabdals de l’arquitectura llombarda del segle XI. El temple és d’una sola nau coberta amb volta de canó. La cripta està dedicada a Santa Maria i està formada per tres petites naus sostingudes per sis columnes, totes diferents. El cementiri de la població és d’estil modernista, obra de Bernardí Martorell, que va rebre la influència d’Antoni Gaudí i de Lluís Domènech i Muntaner. El cementiri està integrat per la naturalesa i el paisatge que l’envolta.Oriol Clavera / Patronat de Turisme de Lleida

Sant Guim de la Plana. Municipi de la plana de la Segarra. Una de les peces arquitectòniques importants del municipi és el castell de Vicfred, que, després de perdre la seva missió defensiva, es va compartir en una mansió senyorial. Dins del castell es pot visitar el museu que exposa una extensa mostra d’estris tradicionals, trofeus de caça, entre altres col·leccions curioses. La petita capella del castell és un dels racons amb encís de Sant Guim de la Plana. Durant les festes de Nadal tots els veïns del municipi s’involucren en el pessebre vivent i per uns dies el poble es transforma en un Betlem que recupera els oficis antics i desapareguts de la vida a pagès. El pessebre vivent és una bona excusa per recórrer tots els carres, places i cases del nucli medieval del municipi.PMRMaeyaert / Viquipèdia

La Pobla de Cérvoles. El seu paratge natural al peu de la serra de la Llena, a la comarca de les Garrigues, li confereix un gran interès turístic. El municipi conserva carrers empedrats i antics edificis que val la pena visitar. L’orgue barroc de l’església és el protagonista, durant l’estiu, del cicle de concerts d’orgues de Catalunya. L’ermita de Sant Miquel, construïda el 1610, o l’antic Molí de la Societat (1870), on actualment s’ubiquen les dependències de l’Ajuntament i del Museu de l’Oli són algunes de les visites imprescindibles per conèixer un poble que encara elabora oli amb el sistema tradicional de pedra i premsa hidràulica.Angela Llop / Flickr

Martinet de Cerdanya. El municipi es coneix com a Montellà i Martinet i es troba al mig del Parc Natural del Cadí Moixeró a la comarca de la Cerdanya i a pocs quilòmetres de la Seu d’Urgell. A part de la seva riquesa natural destaca pel Parc dels Búnquers de Martinet, on es poden visitar alguns dels búnquers construïts a la línia defensiva dels Pirineus, que anava des del cap de Creus fins al País Basc, durant els anys quaranta pel règim franquista. La Cerdanya es considerava un punt estratègic i, avui dia ho continua sent per la seva atracció turística.Francesc Tur / Patronat de Turisme de Lleida