Espanya viu un judici històric a la germana del Rei
La Fiscalia intenta exculpar Cristina de Borbó dels dos delictes fiscals que atribueix al seu marit pel ‘cas Nóos’
Espanya va viure dilluns l'inici d'un dels judicis més esperats de la seva història recent. Per primera vegada, un membre de la Família Reial, la infanta Cristina de Borbó, filla del Rei emèrit, Joan Carles, i germana de l'actual Monarca, Felip VI, s'asseia al banc dels acusats.
Cristina, sisena en la línia de successió al tron d'Espanya, està processada com a cooperadora necessària en dos delictes contra la Hisenda pública que s'atribueixen al seu marit, Iñaki Urdangarin, exjugador olímpic d'handbol....
Espanya va viure dilluns l'inici d'un dels judicis més esperats de la seva història recent. Per primera vegada, un membre de la Família Reial, la infanta Cristina de Borbó, filla del Rei emèrit, Joan Carles, i germana de l'actual Monarca, Felip VI, s'asseia al banc dels acusats.
Cristina, sisena en la línia de successió al tron d'Espanya, està processada com a cooperadora necessària en dos delictes contra la Hisenda pública que s'atribueixen al seu marit, Iñaki Urdangarin, exjugador olímpic d'handbol. La parella, en el passat considerada de somni per la seva modernitat i frescor –ella, filla de Reis, però treballadora en una entitat financera; ell, esportista d'alt nivell; amb quatre fills amb els quals vivien a Barcelona– és avui sinònim d'oprobi.
La investigació judicial dels negocis d'Urdangarin a l'Institut Nóos, una organització sense ànim de lucre que la Fiscalia (Procuraduria) espanyola considera que el gendre del Rei va utilitzar per desviar 4,5 milions d'euros procedents de diferents administracions públiques, es va iniciar el 2010 i va provocar un notable dany a la imatge de la Corona, vèrtex de la bastimentada constitucional espanyola.
Aquest escàndol, sumat a altres errors de Joan Carles I, com la seva cacera a Botswana durant els anys més durs de la crisi econòmica, va accelerar la decisió de l'anterior Rei d'abdicar la Corona en Felip VI el juny del 2014.
El procés judicial del cas Nóos se centra essencialment en Iñaki Urdangarin i el seu antic soci Diego Torres. El fiscal demana per al cunyat del Rei 19 anys i mig de presó per haver muntat un entramat de societats per obtenir contractes dels governs autonòmics de la Comunitat Valenciana i les Illes Balears per serveis d'organització d'esdeveniments relacionats amb l'esport que es van fer a mitges o bé no es van fer en absolut i pels quals van cobrar un total de 6,2 milions d'euros. Part d'aquests diners, 4,5 milions, van ser suposadament malversats.
D'aquesta activitat il·legal es van derivar delictes contra la Hisenda pública. Una de les empreses de l'entramat, Aizóon, administrada per Urdangarin, que comparteix el 50% de les accions amb Cristina de Borbó, va ser utilitzada per desviar fons de l'Institut Nóos i pagar despeses personals de la parella, entre les quals les derivades del luxós palauet que van adquirir a l'exclusiu barri barceloní de Pedralbes.
No obstant això, la Fiscalia, que actua amb enorme duresa amb Urdangarin, s'està esforçant a treure la seva dona del banc dels acusats. Únicament el sindicat Manos Limpias, presidit per l'expolític ultradretà Miguel Bernad, exerceix l'acusació popular contra la infanta Cristina, per a qui demana vuit anys de presó com a “cooperadora necessària” en els dos delictes fiscals atribuïts a Urdangarin.
La Fiscalia, no obstant això, considera que Cristina de Borbó només exercia un paper “decoratiu” en les societats del seu marit i ha desplegat dues vies successives per evitar la seva condemna. La primera és treure-la del judici oral mitjançant l'aplicació de l'anomenada doctrina Botín. El 2007, el Tribunal Suprem espanyol va decidir que per jutjar algú per delicte contra la Hisenda pública és necessari que la Fiscalia i l'Advocacia de l'Estat –en representació de l'Agència Tributària, la perjudicada directa– exercissin l'acusació. És a dir, que una acusació popular no està legitimada per si sola per portar algú a judici per un delicte fiscal.
La segona via, prevista per si les tres magistrades que conformen el tribunal decideixen mantenir la Infanta al banc dels acusats, cerca directament desposseir del caràcter delictiu l'actuació de Cristina de Borbó. Per això, el fiscal es basa, entre altres arguments, en un informe de l'Agència Tributària que sosté que els socis que no exerceixin funcions de gestió en les societats que cometen frau fiscal no són responsables de la defraudació i no poden ser sancionats administrativament per la infracció tributària. Per això, entén el fiscal, encara menys se'ls pot considerar responsables penals.
En tot cas, la decisió de mantenir la infanta Cristina en el judici del cas Nóos encara està pendent de resoldre's. El tribunal decidirà si la germana del Rei continua processada abans del 9 de febrer, quan es reprendrà la vista oral.