Obama, davant el nus sirià
Els Estats Units eviten involucrar-se en una guerra civil en què veuen poques opcions beneficioses per als seus interessos
El president Barack Obama torna a revisar la seva estratègia a Síria. Quatre anys després d'esclatar la guerra civil, Obama vol obrir converses amb Rússia, una potència protectora del règim de Baixar al-Assad. També corregeix els plans per entrenar rebels moderats. Els Estats Units, oposat tant a Al-Assad com als insurgents gihadistes, és reticent a involucrar-se en un conflicte que ha deixat 200.000 morts i milions de refugiats.
L'inici, aquest divendres, del diàleg entre e...
El president Barack Obama torna a revisar la seva estratègia a Síria. Quatre anys després d'esclatar la guerra civil, Obama vol obrir converses amb Rússia, una potència protectora del règim de Baixar al-Assad. També corregeix els plans per entrenar rebels moderats. Els Estats Units, oposat tant a Al-Assad com als insurgents gihadistes, és reticent a involucrar-se en un conflicte que ha deixat 200.000 morts i milions de refugiats.
L'inici, aquest divendres, del diàleg entre els màxims comandaments militars nord-americà i rus sobre el futur de Síria representa un últim viratge de l'Administració Obama a Síria. Obama creu que, en una guerra que enfronta un dictador com Al-Assad i uns fanàtics religiosos com l'Estat Islàmic i altres grups, no existeix una opció bona.
A Obama encara li cou l'experiència de Líbia. El 2011, després d'intenses discussions a la Casa Blanca, el president va vèncer el seu escepticisme inicial i va posar la maquinària militar dels EUA al servei d'una aliança que incloïa França i el Regne Unit. La intervenció va acabar amb la caiguda d'un altre dictador, Moammar al-Gaddafi.
En pocs dies, l'Administració Obama ha passat de les paraules amenaçadores a Rússia a acceptar l'oferta de diàleg
Tres anys després, el caos a Líbia i els avanços gihadistes, facilitats pel buit de poder, a Washington es veuen com una lliçó. A això s'hi afegeix l'experiència de la invasió terrestre de l'Iraq el 2003 i el fracàs de l'ocupació. És una altra lliçó, no només sobre els perills de desplegar tropes al Pròxim Orient, sinó de prendre partit en conflictes civils enquistats.
“El president creu que una conversa de militars a militars és un pas important i espero que es produeixi en breu”, va dir el secretari d'Estat dels EUA, John Kerry, a Londres. Poc després, el Pentàgon va anunciar que el secretari de Defensa, Ash Carter, havia parlat per telèfon amb el seu homòleg rus, Serguei Shoigu, per primera vegada d'ençà que Carter va accedir al càrrec fa set mesos.
L'objectiu immediat del diàleg és desactivar les tensions per la implicació creixent de Rússia a Síria. En les últimes setmanes, Rússia ha augmentat el suport militar al règim sirià. L'ajuda inclou l'enviament d'armament i personal militar. Tot i que els EUA comparteixen enemic amb Al-Assad i amb Rússia –els gihadistes de l'Estat Islàmic– es resisteix a formalitzar una aliança amb Al-Assad i veu amb inquietud la presència russa a Síria.
El caos a Líbia i els avanços gihadistes, facilitats pel buit de poder, es veuen a Washington com una lliçó
Al-Assad ja no és, com al principi de la guerra, l'enemic a batre: ara és el gihadisme. Però tampoc és un aliat. Des de fa un any els EUA bombardegen posicions de l'Estat Islàmic.
En pocs dies, l'Administració Obama ha passat de les paraules amenaçadores a Rússia a acceptar l'oferta de diàleg. I és possible que a finals de mes Obama es reuneixi amb el president rus, Vladímir Putin, en el marc de l'Assemblea General de l'ONU a Nova York. Seria la primera reunió en més d'un any.
El diàleg sobre Síria reflecteix la complexitat de les relacions entre les dues potències. El pols per Ucraïna no va ser obstacle perquè Kerry i el seu homòleg, Serguei Lavrov, col·laboressin en la negociació de l'acord nuclear amb l'Iran al juliol. Els nord-americans necessitaven els russos en la negociació iraniana. I avui els necessiten un altre cop davant la sagnia siriana i la crisi dels refugiats.
Síria és un trencaclosques per a Obama. Quan va començar la guerra, demanava la marxa d'Al-Assad. Després, va dir que, si aquest feia servir armes químiques, els EUA intervindria. Quan el 2013 Washington va tenir proves que les va fer servir, va evitar intervenir. Ho va fer un any després, però no contra Al-Assad sinó contra els seus enemics gihadistes. Després va engegar un pla de 500 milions de dòlars per armar i entrenar rebels moderats. Havien de ser 5.400 el primer any. Segons ha admès el Pentàgon, només quatre o cinc estan en combat.