Alemanya creu que pot assumir 500.000 refugiats a l’any

Alemanya és conscient que el cada vegada més elevat nombre de refugiats que rep no cessarà d'un moment a l'altre. El número dos del Govern i ministre d'Economia, Sigmar Gabriel, ha dit que el seu país podrà acollir uns 500.000 refugiats a l'any en el futur proper gràcies a la seva bona situació econòmica. "Sens dubte podem gestionar mig milió de refugiats durant diversos anys. Potser fins i tot més", ha dit el també líder dels socialdemòcrates a la cadena ZDF. No obstant això, ha puntualitzat que Alemanya podrà rebre mig milió de persones però no una xifra superior, que fregui el milió.
...

Alemanya és conscient que el cada vegada més elevat nombre de refugiats que rep no cessarà d'un moment a l'altre. El número dos del Govern i ministre d'Economia, Sigmar Gabriel, ha dit que el seu país podrà acollir uns 500.000 refugiats a l'any en el futur proper gràcies a la seva bona situació econòmica. "Sens dubte podem gestionar mig milió de refugiats durant diversos anys. Potser fins i tot més", ha dit el també líder dels socialdemòcrates a la cadena ZDF. No obstant això, ha puntualitzat que Alemanya podrà rebre mig milió de persones però no una xifra superior, que fregui el milió.

La cancellera Angela Merkel no ha volgut corroborar aquestes xifres, però sí que ha assenyalat la importància que tots els països europeus ajudin a solucionar el conflicte. "Fa poc temps no podíem esperar les xifres que estem veient", ha dit en una roda de premsa amb Stefan Löfven, primer ministre de Suècia, el país que, en proporció a la seva població, més refugiats rep de la UE.

L'Oficina Federal de Migració i Refugiats alemanya va calcular a l'agost que unes 800.000 persones sol·licitaran asil al país durant aquest any, una xifra que quadruplica la del 2014; i que seria de llarg la més elevada de la sèrie històrica. Fins ara, la xifra rècord de refugiats havia arribat el 1992, amb 438.000 sol·licitants d'asil, en plena crisi per la guerra a l'antiga Iugoslàvia. Només el cap de setmana passat van entrar a Alemanya des d'Hongria més de 20.000 refugiats.

L'Executiu d'Angela Merkel ha rebut elogis durant els últims dies després de decidir permetre l'entrada al país de milers de refugiats que havien quedat atrapats a Hongria. No obstant això, Merkel ha defensat que els Estats membres de la UE han de trobar una solució conjunta a la crisi de refugiats, en lloc d'amenaçar-se entre si si no col·laboren. "No hauríem de reptar-nos entre nosaltres amb amenaces", ha dit. Merkel considera que Europa ha de discutir els canvis en la seva política d'asil, ja que ni Grècia ni Itàlia poden assumir tots els refugiats que els arriben.

Però mentrestant, els refugiats continuen travessant la frontera hongaresa. Les autoritats hongareses van interceptar dilluns 2.706 refugiats que havien entrat al país de forma il·legal, uns 500 més que el dia abans, segons ha informat la Policia hongaresa a la seva pàgina web. L'estació Keleti de Budapest, que en les últimes setmanes ha funcionat com un veritable campament per a milers de persones, diumenge es va buidar, però ja estan en camí 4.000 persones més que han entrat a Sèrbia des de Macedònia, i s'espera que aquest dimarts arribin a Hongria.

A la mateixa Röszke, a la frontera amb Sèrbia, el nou camp d'internament, on les autoritats registren els refugiats, s'ha omplert en els últims dies i molts han hagut d'esperar i passar la nit al ras. La portaveu de l'agència per als refugiats de l'ONU (Acnur) ha afirmat que ahir es va registrar un nombre rècord de 7.000 refugiats que van arribar a Macedònia.

Des de Röszke, uns 300 immigrants han decidit marxar caminant per l'autopista que porta a Budapest, però la Policia els ha obligat a tornar. Durant el dia d'ahir es van produir intents de fugida i protestes per part dels refugiats, que es queixen que han d'esperar molt, alguns fins i tot al ras, per acabar el procés d'identificació. La Policia va arribar a utilitzar gasos lacrimògens contra ells. A la nit ha mort un refugiat que viatjava amb la seva família en l'automòbil d'un traficant de persones que va tenir un accident a l'autopista M1, que va de Budapest a la frontera amb Àustria, segons ha informat el portal Index.

La immensa majoria dels refugiats que entren a Hongria volen creuar ràpidament el país cap a Àustria i seguir després cap a altres països rics, com Alemanya o Suècia. La seva por és que els identifiquin i els registrin a Hongria, ja que, segons la normativa europea, poden ser retornats a aquest país si intenten anar cap a algun altre, en ser el primer Estat de la Unió Europea en el qual queda constància del seu pas.

Mentrestant, a l'illa grega de Lesbos, milers de persones esperen als centres de primera acollida. El Govern grec i l'agència per als refugiats de l'ONU (Acnur) han portat personal addicional i vaixells per fer front a l'arribada massiva de migrants, segons informa la BBC. Atenes calcula que a l'illa de Lesbos, de 85.000 habitants, podria haver-hi fins a 30.000 refugiats, segons l'Acnur. Les autoritats gregues enviaran transbordadors a Lesbos per traslladar 10.000 refugiats al continent. A Kos, de 33.000 veïns, en queden encara uns 6.000, i fins i tot a la petita illa de Leros, de 8.000 residents, n'hi ha 2.000.

Dinamarca i Suècia reben 1.000 refugiats

Dinamarca ha registrat des del cap de setmana passat l'arribada de centenars de refugiats procedents d'Alemanya, després que aquest país obrís la seva frontera al pas d'immigrants i sol·licitants d'asil que havien quedat atrapats a Hongria, i molts d'aquests han continuat el seu camí cap a la veïna Suècia.

El primer ministre danès, Lars Lokke Rasmussen, va indicar dilluns que entre 800 i 1.000 refugiats havien arribat a Dinamarca des del dissabte, però no tenen intenció de demanar asil al país. Segons va dir, aquestes persones haurien de buscar refugi per a la nit i esperar que la Policia coordini el seu trasllat a Suècia amb les autoritats sueques.

Dinamarca ha publicat anuncis en quatre diaris libanesos per advertir potencials demandants d'asil i immigrants de l'enduriment de les condicions per assentar-se al país. En el text s'assenyala que Copenhaguen ha "decidit endurir la normativa sobre refugiats en diversos aspectes".

El primer ministre danès ha advocat per buscar una solució amb les autoritats sueques: "No podem simplement ignorar les nostres obligacions i enviar-los a Suècia sense el seu consentiment, perquè llavors estaríem fent el mateix que molts altres països, la qual cosa és el motiu que el sistema d'asil europeu estigui sota tanta pressió", ha assenyalat, anunciant que Dinamarca "ha pres la iniciativa de consultar amb el Govern suec". Per la seva banda, el ministre d'Immigració suec, Morgan Johansson, ha assegurat que "Suècia no tanca la seva porta a qualsevol que busqui asil".