Bárcenas intenta que un jutjat imposi la seva readmissió al PP

Amb una assignació fixada per l'Audiència Nacional de 300 euros mensuals per a la seva manutenció, la de la seva dona i la del seu fill, una fortuna bloquejada a Suïssa que supera els 20 milions d'euros i els seus comptes a Espanya embargats pel jutge, Luis Bárcenas, exgerent i extresorer del PP durant 20 anys, intenta avui al jutjat social número 31 de Madrid guanyar el seu dret a ser readmès com a treballador de la formació conservadora.
...

Amb una assignació fixada per l'Audiència Nacional de 300 euros mensuals per a la seva manutenció, la de la seva dona i la del seu fill, una fortuna bloquejada a Suïssa que supera els 20 milions d'euros i els seus comptes a Espanya embargats pel jutge, Luis Bárcenas, exgerent i extresorer del PP durant 20 anys, intenta avui al jutjat social número 31 de Madrid guanyar el seu dret a ser readmès com a treballador de la formació conservadora.

Quan el PP va deixar de pagar-li la nòmina el febrer del 2013, arran de la publicació per EL PAÍS dels papers de Bárcenas que destapaven una caixa b il·legal, l'extresorer feia 34 mesos que cobrava el salari més alt de Génova, 13. Des de l'abril del 2010, quan va deixar el seu escó de senador per Cantàbria perseguit per l'escàndol del cas Gürtel, Bárcenas va gaudir a Génova 13 de despatx, secretària i xofer, més un sou de 21.300 euros bruts al mes. El PP li abonava les seves cotitzacions socials, com un treballador més.

Però Bárcenas, que estava en excedència des que va ser escollit senador, no va demanar mai el seu reingrés, de manera que la seva relació laboral amb el PP era inexistent però remunerada, segons han establert els tribunals de justícia en les dues sentències que han rebutjat les seves demandes per acomiadament improcedent.

Basant-se en aquestes resolucions judicials que consideren l'extresorer un treballador en excedència del PP, Bárcenas reclama aquest dimecres la seva readmissió al jutjat social número 31 després que fracassés el passat 29 de maig l'acte de conciliació celebrat al Servei de Mediació, Arbitratge i Conciliació (SMAC) de la Comunitat de Madrid. La representació del PP, exercida pel bufet Sagardoy, va rebutjar llavors el reingrés de l'extresorer al seu lloc de treball a Génova, 13. "Si el jutge social considera que aquesta falta de readmissió és un acomiadament improcedent, això comportarà indemnització o la reincorporació del senyor Bárcenas al seu lloc de treball", va explicar llavors l'advocat de l'extresorer.

Bárcenas va demandar per primera vegada el PP ara fa dos anys, quan li va deixar de pagar la nòmina el febrer del 2013. La secretària general del PP, Dolores de Cospedal, va explicar llavors que el tracte laboral de Bárcenas es devia al fet que en realitat se l'havia acomiadat l'abril del 2010, quan va deixar el seu escó després de ser imputat en el cas Gürtel, però s'havia pactat amb ell una “indemnització en diferit en forma de simulació” a través de diferents mensualitats que arribaven fins al febrer del 2013, justament quan va esclatar l'escàndol de la caixa b del PP. Bárcenas va cobrar per aquest sistema 719.500 euros bruts en total.

L'extresorer va perdre la seva demanda per acomiadament improcedent. El jutge social número 16 de Madrid va analitzar la seva estranya situació laboral i va concloure que Bárcenas no treballava al PP, ja que mai va arribar a sol·licitar la seva readmissió després de renunciar a la seva acta de senador. Si no treballava al PP, aquest partit no el va poder acomiadar mai, raonava el jutge per rebutjar la seva demanda.

En la mateixa sentència, el jutge reconeixia l'anòmala situació de Bárcenas i censurava el partit conservador: “No pot acceptar-se com a mínimament raonable que una empresa es permeti pagar a un treballador gairebé tres anys un salari sense rebre cap contraprestació, i més si aquest salari és de 21.300 euros mensuals. Tampoc és raonable que s'extingeixi el contracte, que es pacti una indemnització diferida, però que es mantingui el treballador donat d'alta a la Seguretat Social, s'abonin les corresponents cotitzacions i se li proporcioni tot tipus de mitjans personals i materials perquè els continuï utilitzant en profit propi”. El jutge retreia al PP haver “simulat un negoci” amb Bárcenas. “El més normal hauria estat, si acceptem les al·legacions de la mateixa empresa, haver-lo mantingut allunyat de la seu del partit, atès el seu horitzó penal complicat i acomiadar el demandant si era previsible com es diu una fallada que declarés la procedència de l'acomiadament i no abonar-li una indemnització per un import tan elevat”.

Bárcenas va recórrer contra aquesta decisió davant el Tribunal Superior de Justícia de Madrid, qui va tornar a rebutjar les seves pretensions i va recordar que el PP va mantenir “una relació laboral simulada” amb la seva extresorer, per la qual cosa va comunicar aquestes circumstàncies anòmales a la Tresoreria General de la Seguretat Social i al Servei Públic d'Ocupació Estatal, així com a la Inspecció de Treball, que no han pres fins ara cap decisió respecte a les irregularitats descobertes pels jutges.