Albert Rivera: “Els governs de coalició no donen estabilitat”

El líder de C's es mostra disposat a comprometre’s per l’estabilitat: “No volem ser Grècia”

Albert Rivera, poc abans de l'entrevista.ULY MARTÍN

Albert Rivera (Barcelona, 1979) està en campanya permanent des que el desembre passat va decidir estendre el seu projecte polític de Catalunya a tot Espanya. Des de llavors ha tingut temps perquè la seva formació, Ciutadans, s’hagi presentat a les eleccions europees i que les enquestes pronostiquin que entrarà a tots els parlaments autònoms. Aquest ascens porta implícit la nece...

Suscríbete para seguir leyendo

Lee sin límites

Albert Rivera (Barcelona, 1979) està en campanya permanent des que el desembre passat va decidir estendre el seu projecte polític de Catalunya a tot Espanya. Des de llavors ha tingut temps perquè la seva formació, Ciutadans, s’hagi presentat a les eleccions europees i que les enquestes pronostiquin que entrarà a tots els parlaments autònoms. Aquest ascens porta implícit la necessitat de votar a favor o en contra de la investidura d'un altre partit i en aquesta situació es troba a Andalusia. Sí que està disposat a responsabilitzar-se d’aquesta opció, però no a qualsevol preu. Es resisteix i es remou a la cadira quan se'l posa en la posició de decantar-se pel PP o pel PSOE quan arribi l'hora dels acords. “Estem disposats a pactar amb el PP, amb el PSOE i fins i tot amb Podem”, assegurava ahir al matí a València, on va fer campanya.

Pregunta. Han passat sis mesos des que Ciutadans va decidir ser un partit nacional i no para de fer actes amb col·lectius de tota mena. Li demanen més claredat en els projectes, li fan retrets o creu que continua en estat de gràcia?

Resposta. Veig més il·lusió de canvi; no hi ha retrets. La gent ha entès que cal baixar a l'arena i ajudar en l'estabilitat, que tots hi estem obligats. La gent ens veu no només com una opció per influir, sinó per governar, encara que hi ha qui no es cregui les enquestes.

Más información

P. De moment, les enquestes el situen com un partit amb la clau que obre o tanca. A Andalusia, de moment, tanquen.

R. No és així; seguim en la negociació amb el PSOE d'Andalusia i estem a prop pel que fa al pacte anticorrupció, el tram autonòmic de l'IRPF, el finançament públic de les pimes... Però, encallats en la concreció del pacte anticorrupció.

P. Encallats perquè volen per escrit el compromís que els imputats deixaran la vida política, tot i que ja ho han anunciat?

R. Hem de ser exigents en el compliment dels pactes. L'experiència diu que el PP i el PSOE no sempre compleixen.

P. No es refia de Susana Díaz?

R. Jo crec que Susana Díaz vol arribar a acords, trencar amb el PSOE dels ERO i girar full, però si els acords estan encallats és més pel PSOE que per nosaltres.

P. Però el bloqueig continua i no hi ha investidura.

R. Nosaltres bloquejar? Si som els únics que ens hem assegut a negociar! El PP no ha baixat de la tribuna, i a nosaltres se'ns demana responsabilitat. Però bé, estem prop d'un acord d'investidura.

P. Abans de les eleccions del 24 de maig?

Susana Díaz vol arribar a acord, però si està encallat és més pel PSOE que per nosaltres”

R. Podria ser, però no em sembla adequat que es plantegin votacions durant la campanya electoral en comptes d'estar negociant amb serenitat; no haurien de convocar-se aquestes votacions. No s'oblidi, que s'oblida, que amb nosaltres no n’hi ha prou; o bé el PP o bé un altre grup ha d'abstenir-se perquè hi hagi investidura.

P. I si no, repetició d'eleccions al cap de dos mesos.

R. No va haver-hi raó per convocar aquelles eleccions, i som nosaltres els qui més estem fent per evitar que hi hagi noves eleccions.

P. Andalusia demostra les dificultats que pot haver-hi després de les eleccions del 24 de maig i també de les generals per tancar pactes. Vostès estarien més còmodes amb el PP o amb el PSOE?

R. Aquesta situació encara no s'ha produït, però la nostra afinitat pot ser més per raons generacionals que polítiques. El repte està en qui és capaç de fer el paper de promoció del consens. Sento Pedro Sánchez, que no vol res amb el PP, i Rajoy, el mateix amb el PSOE, i tampoc amb Podem. Així no es pot. Cal actuar amb ulleres del segle XXI.

P. Però millor amb el PP o amb el PSOE?

R. Podem pactar amb el PP, amb el PSOE i fins i tot amb Podem. La gent no només vota programes, sinó també actituds i aquí estem nosaltres. I ara hi ha molta desconfiança cap al bipartidisme; hi ha marques que han d’esmenar moltes coses.

P. Aquestes dues marques, PP i PSOE, podrien sumar el 60% dels vots i Ciutadans i Podem podrien arribar al 30% entre els dos, segons previsió de l'expresident Felipe González.

R. Felipe González té molt més olfacte i experiència que jo, però crec que molta gent ha desconnectat del bipartidisme i, tot i que és veritat que el sistema electoral premia el PP i el PSOE, encara hi ha molt vot ocult. Ara com ara, sembla que la intenció de vot per al bipartidisme és del 45% i que anem, com diuen algunes enquestes, a un sistema de quatre partits, en què el primer pot estar en un 22% i el quart en una mica més del 18%. Qui pot governar contra el 75%?

P. Amb pactes, se suposa. Proposa vostè governs de coalició?

R. No crec en els governs de coalició; no donen estabilitat. Jo ho vaig veure en el govern tripartit a Catalunya. Nosaltres no estarem en el Govern si no el presidim. Quina és la utilitat de tenir dos o tres consellers que no participen de l'elaboració general del projecte del Govern? El que es necessita és tornar a la filosofia dels pactes de la Moncloa [signats el 1977, dos anys abans de néixer Rivera], tot i que salvant moltes distàncies, perquè llavors la situació d’Espanya era de gran inestabilitat i ara es necessiten acords reformistes.

P. Si no hi ha acords perquè ningú es compromet també es pot entrar a Espanya en una etapa d'inestabilitat.

R. Nosaltres estem disposats a comprometre'ns i per això no fa falta entrar en coalicions de govern. No volem ser Grècia. Espanya no pot ser Grècia i Ciutadans està disposat a col·laborar amb un equilibri entre la responsabilitat i la necessitat de complir els nostres compromisos amb la societat. Però tots hem de cedir.

La nostra afinitat pot ser més per raons generacionals que polítiques”

P. El model que vostè invoca, a més d'inscriure’l en la filosofia dels pactes de la Moncloa, amb tots els partits de la Transicin col·laborant en l'estabilitat econòmica, social i política del país, té algun precedent o exemple?

R. El partit que guanyi les eleccions ha de tractar de formar Govern, perquè un Executiu amb tres o quatre partits sense cultura de coalicions, com passa a Espanya, no és desitjable. El que guanyi ha de governar amb pactes concrets que sí poden produir estabilitat. No sé si d’aquí 12 anys la situació serà una altra i podrà parlar-se de governs de coalició com en altres països, però ara, no.

P. Llavors, Govern monocolor, encara que surti de les urnes amb un vint-i-poc per cent?

R. Sí, governs monocolors amb incorporació d'algun independent. No tindria sentit que nosaltres ens incorporéssim a un Govern per ser convidats de pedra.

P. Ara mateix no sembla fàcil la reedició d'aquell esperit de consens, atès que tots van contra tots.

R. Contra nosaltres és així. El PP i el PSOE saben que cap a Ciutadans vénen els sectors moderats dels dos, i Podem, que va créixer molt i s'està desplomant, tracta de canviar el seu programa electoral per portar-lo al centre. Sabem que el PP i el PSOE han encarregat estudis per veure com poden frenar Ciutadans.

Más información

Arxivat A