El Papa defineix com un genocidi la matança d’armenis de fa un segle

“Allà on la memòria no persisteix significa que el mal encara manté la ferida oberta”. El papa Francesc ha apel·lat avui a la necessitat, fins i tot a l'obligació, de recordar els horrors del passat durant la commemoració del centenari del que ha considerat com “el primer genocidi del segle XXI”, l'assassinat, ordenat per les autoritats otomanes durant la Primera Guerra Mundial, de més d'un milió i mig d'armenis. “Amagar o negar el mal”, ha advertit Jorge Mario Bergoglio durant una cerimònia celebrada segons el ritu armeni ...

“Allà on la memòria no persisteix significa que el mal encara manté la ferida oberta”. El papa Francesc ha apel·lat avui a la necessitat, fins i tot a l'obligació, de recordar els horrors del passat durant la commemoració del centenari del que ha considerat com “el primer genocidi del segle XXI”, l'assassinat, ordenat per les autoritats otomanes durant la Primera Guerra Mundial, de més d'un milió i mig d'armenis. “Amagar o negar el mal”, ha advertit Jorge Mario Bergoglio durant una cerimònia celebrada segons el ritu armeni a la basílica de Sant Pere, “és com deixar que una ferida continuï sagnant sense guarir-la”.

En protesta per les declaracions del Papa, el Govern turc ha convocat l'ambaixador del Vaticà a Ankara per demanar-li explicacions per l'ocorregut. Ja a la seva visita a Roma el març passat, el ministre turc d'Assumptes Europeus havia deixat clar que el seu país no acceptaria que el Pontífex oficiés una missa en honor a les víctimes armènies o utilitzés la paraula genocidi. Turquia rebutja les acusacions de genocidi i sosté que els centenars de milers de morts d'armenis otomans que es van produir durant les deportacions de 1915 es deriven de les dures condicions en què van ser obligats a marxar cap als deserts de Síria.

El Govern d'Armènia, un país independent des de 1991, calcula que entre 1915 i 1923, els otomans, alineats al costat d'Alemanya a la Gran Guerra, van practicar l'extermini de més d'un milió i mig de persones i en van deportar 600.000 més. Turquia, sorgida després de la desaparició de l'Imperi otomà, reconeix les massacres patides pel poble caucàsic, però es nega a qualificar-les de genocidi –l'extermini sistemàtic d'un grup social per raó de la seva raça, religió o nacionalitat– i les situa dins dels horrors generats per la guerra. Aquesta negativa del govern d'Ankara suposa un dels esculls per a la integració de Turquia a la Unió Europea (UE).

Joan Pau II ja s'havia referit a l'extermini armeni com “el primer genocidi del segle XX”, situant a continuació els perpetrats pel nazisme i l'estalinisme. El papa Francesc, qui sol alertar sobre l'existència a l'actualitat d'una “tercera guerra mundial” difusa, provocada pels conflictes armats que tenen lloc en molts llocs del planeta, va assenyalar que aquesta espècie de nou genocidi està provocat per la indiferència general i col·lectiva: “És el silenci còmplice de Caïm, que exclama: A mi què m'importa!”.

“Sembla”, va afegir Francesc, “que la família humana rebutja aprendre dels seus propis errors causats per la llei del terror. I així, encara avui, hi ha qui prova d'eliminar els seus semblants amb l'ajuda del silenci còmplice d'uns altres que romanen com a espectadors”. El Papa va dirigir un missatge a la població armènia perquè “recuperi el camí de la reconciliació”.