Un jutge suspèn l’aplicació de la reforma migratòria d’Obama
La paralització és temporal i es produeix en resposta a la demanda de 26 estats
Un jutge federal de Texas ha suspès temporalment les mesures executives migratòries anunciades el novembre passat pel president dels Estats Units, Barack Obama, amb les quals es pretén regularitzar més de cinc milions d'indocumentats.
El magistrat que instrueix la causa de la demanda presentada per 26 estats contra les mesures executives, Andrew Scott Hanen, de la cort del districte federal a Brownsville, ha pres la decisió de paralitzar la reforma tot just abans de l'inici, aquest ma...
Regístrate gratis para seguir leyendo
Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
Un jutge federal de Texas ha suspès temporalment les mesures executives migratòries anunciades el novembre passat pel president dels Estats Units, Barack Obama, amb les quals es pretén regularitzar més de cinc milions d'indocumentats.
El magistrat que instrueix la causa de la demanda presentada per 26 estats contra les mesures executives, Andrew Scott Hanen, de la cort del districte federal a Brownsville, ha pres la decisió de paralitzar la reforma tot just abans de l'inici, aquest mateix dimecres, del termini en què milers de persones indocumentades podien acollir-se a l'anomenat Programa d'Acció Diferida, que ajorna tres anys la seva possible deportació i els permet obtenir un permís de treball temporal.
La suspensió temporal del decret aprovat per Obama, que té data del 16 de febrer, afecta també un nou programa per concedir permisos de treball als pares de ciutadans nord-americans o fills amb estatus permanent, un pla que estava previst que s'apliqués en els propers mesos.
En la seva resolució, el jutge afirma que, "en haver trobat almenys un demandant" que compleix els requisits per mantenir la denúncia contra la reforma, concedeix "un mandat judicial temporal" per suspendre l'aplicació de les mesures mentre se substanciï el procés o fins a "una ordre ulterior d'aquest tribunal".
El magistrat, conegut per altres resolucions crítiques amb la política migratòria, considera que l'Administració no ha dut a terme els procediments bàsics exigibles per aplicar el pla migratori. A més, retreu al Govern que no hagi estat capaç de controlar més les fronteres, la qual cosa ha agreujat el problema de la immigració il·legal, segons detalla The New York Times. En aquesta línia, dóna suport a la queixa dels estats en relació amb el cost que ja els suposa la lluita contra la immigració irregular.
Els demandants, encapçalats per l'estat de Texas, consideren que l'ordre executiva d'Obama és suposadament "inconstitucional" perquè excedeix els límits dels poders presidencials. La Casa Blanca defensa que, com a president, Obama té l'autoritat per prendre accions executives.
S'espera que el Govern d'Obama recorri contra la decisió del jutge per intentar que no afecti el començament de l'aplicació de les seves mesures executives, com tenia programat, a partir de dimecres.
El governador de Texas, Greg Abbott, un dels líders republicans que s'ha destacat per la seva oposició a la reforma migratòria, ha insistit després de fer-se pública la resolució judicial en què l'ordre d'Obama "tenia a veure menys amb el canvi de les polítiques d'immigració i més amb un abús de poder per part del poder executiu". Els republicans no han escatimat crítiques contra la decisió d'Obama de paralitzar les deportacions d'immigrants sense papers.
El president Obama va abordar el novembre passat una reforma que ja havia promès en el seu primer mandat, la d'"arreglar" el "trencat sistema migratori" del país, on viuen 11,6 milions de sense papers. Després de diversos intents fracassats d'aprovar una nova llei migratòria, i amb un projecte bloquejat al Senat, Obama va recórrer a la possibilitat de legislar per decret a través d'una ordre executiva que es pot recórrer davant els tribunals.
L'ordre cancel·lava les deportacions d'immigrants indocumentats, als quals es pretenia concedir un permís de residència i treball temporal de tres anys. La Casa Blanca va estimar que la mesura podia beneficiar cinc milions de persones.