El Suprem admet una demanda de paternitat a Joan Carles I
L'alt tribunal ha rebutjat admetre a tràmit una altra sol·licitud de suposada paternitat
El Tribunal Suprem ha admès a tràmit aquest dimarts una de les dues demandes de paternitat presentades contra el rei Joan Carles: es tracta de la presentada per la ciutadana belga Ingrid Jeanne Satiau. Els magistrats del ple de la sala civil, no obstant això, han rebutjat la presentada pel català Albert Solá Jiménez. Un portaveu de la Zarzuela ha declinat fer comentaris sobre aquesta decisió.
El ministeri públic reclamava que es rebutgessin les dues demandes de paternitat en considerar que no hi ha el principi de prova que exigeix l'article 767.1 de la Llei d'Enjudiciament Civil. Aquest...
El Tribunal Suprem ha admès a tràmit aquest dimarts una de les dues demandes de paternitat presentades contra el rei Joan Carles: es tracta de la presentada per la ciutadana belga Ingrid Jeanne Satiau. Els magistrats del ple de la sala civil, no obstant això, han rebutjat la presentada pel català Albert Solá Jiménez. Un portaveu de la Zarzuela ha declinat fer comentaris sobre aquesta decisió.
El ministeri públic reclamava que es rebutgessin les dues demandes de paternitat en considerar que no hi ha el principi de prova que exigeix l'article 767.1 de la Llei d'Enjudiciament Civil. Aquest article assenyala que "no s'admetrà en cap cas la demanda sobre determinació o impugnació de la filiació si amb aquesta no es presenta un principi de proves dels fets en què es basa".
Perquè fos admesa a tràmit, segons fonts del Suprem, els demandants haurien de tenir algun document, com una carta o una fotografia, que indiqui que les seves mares i Joan Carles van mantenir una relació sentimental. Els jutges estudiaran aquest dimecres les demandes per determinar si compleixen aquest requisit.
En el cas de Solá Jiménez, nascut a Barcelona el 1956, la Fiscalia va rebutjar com a prova una suposada prova d'ADN de Joan Carles, confirmada, segons el demandant, per un antic expert del CESID. La demanda de paternitat presentada al juny a l'Audiència Provincial sosté que aquesta prova avalaria la paternitat del Rei amb "una fiabilitat superior al 99,9%".
El Rei és aforat davant del Tribunal Suprem des que va abdicar i va perdre la immunitat. Les dues demandes de paternitat van ser inicialment presentades als jutjats ordinaris quan Joan Carles I encara era cap d'Estat i van ser rebutjades per la inviolabilitat que regia sobre ell. Però després de la seva abdicació al juny, els demandants les van tornar a presentar i els jutjats les van traslladar al Suprem.
Quan la ciutadana belga Ingrid Jeanne Satiau va presentar la seva reclamació, un portaveu de la Zarzuela va treure importància a la demanda per falta de credibilitat.