regeneració forçada

Podem sacseja els empresaris

Els líders empresarials reclamen als partits que reaccionin a l'ascens del grup

Presa de possessió de José Luis Bonet (Freixenet) com a president de la Cambra de Comerç.Pablo Monge (Cinco Días)

L'empresariat viu amb inquietud l'ascens de Podem. La presència cada vegada més gran d'aquesta formació, que ha capgirat el panorama polític nacional, genera inquietud i incertesa. “Cal prendre's Podem molt de debò, ja s'ha convertit en una mica més que l'experiment que es va provar a les eleccions europees. És una realitat i també diria que una amenaça”. La cita és d'un empresari que, com acostuma a passar amb aquest col·lectiu quan parla de qüestions polítiques, prefereix mantenir l'anonimat. I ha passat el mateix amb la pràctica totalitat dels consultats per a aquest reportatge, que han pos...

Suscríbete para seguir leyendo

Lee sin límites

L'empresariat viu amb inquietud l'ascens de Podem. La presència cada vegada més gran d'aquesta formació, que ha capgirat el panorama polític nacional, genera inquietud i incertesa. “Cal prendre's Podem molt de debò, ja s'ha convertit en una mica més que l'experiment que es va provar a les eleccions europees. És una realitat i també diria que una amenaça”. La cita és d'un empresari que, com acostuma a passar amb aquest col·lectiu quan parla de qüestions polítiques, prefereix mantenir l'anonimat. I ha passat el mateix amb la pràctica totalitat dels consultats per a aquest reportatge, que han posat la privacitat com a condició per recollir la seva opinió.

“El problema de Podem”, explica un famós empresari de l’Íbex, “és que no sabem quin projecte té; ni nosaltres ni ningú. Fins ara, s'han limitat a posar un mirall que reflecteix la crisi política, econòmica i institucional, i a treure partit del desencantament”. Ho diu amb cert descoratjament, tot i que de seguida afegeix amb energia: “L'única solució és actuar en el que reflecteix aquest mirall. És urgent emprendre la regeneració política i institucional d’Espanya des de dins, perquè o ens regenerem o ens regeneren. Els empresaris i la societat civil hem de contribuir a recuperar la confiança en les institucions; sense confiança, estem exposats al fet que apareguin partits populistes, com de fet han crescut arreu d’Europa, que s'aprofitin de la desafecció dels ciutadans per recollir els fruits del desencantament”.

El que no va posar cap objecció a expressar els seus sentiments recentment en públic va ser el president de Pikolín, Alfonso Soláns, que va tenir el seu minut de glòria davant dels 500 empresaris (grans, mitjans i petits) que abarrotaven l'auditori d’Alacant durant el XVII Congrés de l’Empresa Familiar. A l'acte de clausura, en el qual feia de teloner de Mariano Rajoy, amb diversos expresidents de l’Institut de l’Empresa Familiar (IEF), Soláns va deixar anar una frase desmanegada, amb contundència aragonesa: “Mare de Déu, vull quedar-me tal com estic..., que vénen els nostres; és una frase que em causa horror; tot i que ara sembla que els que vénen són els de Jorobemos”. A l'amo dels matalassos Pikolín, que en privat va fer servir un altre verb més col·loquial i menys educat que també comença per jota, aquest assumpte no el deixa dormir.

Podem s'ha ficat hàbilment als caps dels ciutadans, però crec que és impossible que governi 

Rosell 

Podem va ser el tema principal, més aviat l'obsessió, a les rotllanes dels empresaris que van anar al congrés, per davant de la qüestió catalana, els casos de corrupció i les propostes sobre fiscalitat anunciades en el mateix escenari pel líder socialista, Pedro Sánchez. La preocupació era palpable. Els empresaris se senten molt pertorbats pels missatges “intervencionistes” que la formació que encapçala Pablo Iglesias ha llançat cap a tots els fronts (energètic, bancari, indústria, serveis...), i en culpen, precisament, els successius casos de corrupció que esquitxen els principals partits polítics, les promeses incomplides del Govern central i la falta de lideratge que, com subratlla l'historiador Santos Juliá, ha portat a una crisi institucional no per culpa del sistema polític, sinó per la política del sistema.

La prova és que a l'enquesta anual que es fa als congressos de l’Empresa Familiar (representa el 27% dl PIB i més del 25% de l'ocupació), els assistents van concedir un sonat suspens a la situació política amb una nota d'1,08 sobre 9, la més baixa des del 2008 i significativament inferior al 2,25 de l'any passat. Una rotunda planxa que el president del Govern central va sentir assegut a l'escenari i sense cap gest abans de la seva intervenció.

Precisament fa cinc anys, al congrés de l’Empresa Familiar de Saragossa, quan era a l'oposició, Rajoy havia dit: “La corrupció és inacceptable, cal ser contundent contra el que no fa el que ha de fer. Triaré els millors perquè no sucumbeixin”. Ara és esclau de les seves paraules. Per això, tots volien conèixer, a Alacant, l'opinió del president. Però es va limitar a oferir una cascada de dades que van deixar el personal atabalat i no va dedicar ni una paraula a la crisi política ni, per descomptat, als casos de corrupció. De Podem, com a mínima, en va fer una al·lusió sense citar-lo expressament: “A Alemanya ha aparegut un partit que vol posar fi a l'euro; a Italià, un còmic arriba al 25%; a Espanya també ho trobem una mica. El millor és que hi hagi dos grans partits. Els països en què els grans partits han sofert una caiguda forta —n’hi ha exemples en altres continents— no aixequen el cap”.

Clausura de l'assemblea ciutadana de Podem, el 15 de novembre.uly martín

No obstant això, la majoria dels empresaris no tenen la sensació que el fenomen Podem sigui una cosa passatgera. Encara més, estan convençuts que són els grans partits els que estan fent la campanya de la formació sense necessitat que aquesta es mogui. “Només quedant-se a la porta veient passar els casos de corrupció van sumant simpaties”, afirma un dels consultats.

“Els polítics es preocupen més per les eleccions i per les enquestes que per la societat i l'empresariat, i no reaccionen fins que veuen les orelles al llop, un llop que pot ser Podem”, sosté un empresari amb forta presència a l'exterior que incideix a furgar en la crisi del bipartidisme. “Ja veurem si aconseguiran que es recuperi la il·lusió de país, per créixer i per traçar el full de ruta”, afegeix un altre, que completa: “El pitjor de tot és que després ve el president [al congrés d’Alacant] i parla com si fóssim el millor país del món”, en referència a l'allau de dades durant la seva intervenció.

Prudència i discreció entre els grans sindicats

Manuel V. Gómez

El fenomen Podem està a punt d'arribar al camp sindical. Som, la central que estan formant simpatitzants del partit recentment creat, encara no té aprovats els estatuts pel Ministeri d'Ocupació i no ha concorregut a cap eleccions en un centre de treball. Per tant, de moment, el fenomen és només polític. I aquí els sindicats majoritaris, CCOO i la UGT opten, ara com ara, per la prudència i la discreció. Prefereixen no fer valoracions globals, i encara menys, oficialment.

Malgrat aquesta discreció, els sindicats sí que són conscients de la importància del fenomen. “Estic segur que això d'aquí un temps s'estudiarà a les facultats de Ciències Polítiques”, explica un dirigent sindical, en referència a l'èxit de la formació.

Un altre opta per veure-ho amb “normalitat democràtica” i demanar paciència per calibrar-ne la importància. “Caldrà veure com es comporta en unes eleccions generals amb 52 circumscripcions. Fins ara, hem vist que han aconseguit cinc diputats en unes eleccions europees, amb districte únic. És important. Però cal no oblidar que en aquest país, a les mateixes eleccions, un empresari condemnat i expropiat [José María Ruiz Mateos] va aconseguir dos escons”.

Una anàlisi superficial d'una part del discurs de Podem pot fer pensar que els sindicats poden estar-hi a prop. Una altra part, per descomptat, no. La que té a veure amb el règim del 78.

I fins ara la banda de la proximitat es queda més en els gestos. Per exemple, el dissabte anterior, Alexis Tsipras, el líder del partit d'esquerres grec Syriza, va apadrinar la posada de llarg de Pablo Iglesias com a secretari general. El polític grec ha estat vist en alguna ocasió pels dirigents sindicals espanyols com un punt esperançador a la UE. Però, de moment, la falta de concreció en les propostes del nou partit tampoc permet la UGT i CCOO d'anar més lluny.

Un efecte bo, que apunta un dels nombrosos empresaris consultats, és que com a mínim està fent reaccionar els grans partits, que fins ara no s'havien hagut de preocupar de cap tercera formació que els fes ombra. “A partir d'ara aniran a fons contra ells; l'important és que s'adonin que han fet malament les coses i que el fenomen Podem l’han fabricat ells amb els casos de corrupció i altres de similars que han decebut la població”, subratlla, i després reconeix que els empresaris també han de carregar el seu mort, perquè “tot i que són pocs, també han participat en les trames de corrupció que coneixem”. Un tema pelut que recorda Gerardo Díaz Ferrán, expresident de la patronal, i altres homes de negocis.

“Al costat d'un corrupte sempre hi ha un corruptor”, explica un empresari de Madrid, que diu que s’avergonyeix tant dels polítics com d'alguns dels seus col·legues quan es descobreixen casos de corrupció, “com en les operacions Gürtel i Púnica”. I coincideix amb un altre col·lega en què “cal actuar sobre el fons del problema, que no és cap altre que la falta de credibilitat dels polítics i les institucions”. Aquesta falta de credibilitat està portant, segons diversos empresaris, “al fet que ens oblidem que la transició va portar a Espanya la màxima etapa de llibertat, democràcia i prosperitat de la nostra història moderna”. “Cal defensar les institucions davant de les persones”, afegeix, “fer fora els corruptes, siguin on siguin, i reivindicar la política i les institucions”.

I és que Podem ha deixat l'empresariat en una zona complicada. Tot i que, de moment, no se li doni gaire o cap credibilitat (“perquè no se’n coneix el programa”), es tem pel seu creixement. “Encara s’ha de veure, perquè fins ara no han estat gaire explícits i no se’n coneixen les propostes; però la realitat és que s'han fet un lloc en el sentiment de la societat i a més estan molt forts”, apunta una veu autoritzada. “Han demostrat que són gent intel·ligent i molt ambiciosa que faran tot el que calgui per plasmar les bones intencions en un programa”.

Un important banquer reflexiona sobre aquest tema: “El discurs està ple d'idees utòpiques i, per tant, irrealitzables; però hi ha molta gent de bona fe que ho compra. Per això, [els empresaris] hem d’estar preparats per explicar per què són utòpiques”. I, a continuació, assevera: “No és una formació per guanyar les eleccions, tot i que sí que pot convertir-se en frontissa, i això és molt important de cara al futur de la governança d'aquest país. Però encara queda un any, i això en política és molt de temps”. D'altra banda, afegeix que el discurs de Podem no encaixa amb els hàbits de consum i de comportament del país i que, fins i tot, és contradictori. Una altra font del mateix sector comparteix la idea que no hi ha referències històriques per fer-hi comparacions i analitzar les dades, però que canalitza un descontentament que no té antecedents. “La pregunta és si l'expectativa es consolidarà. Llavors caldrà veure si les seves propostes van de debò o causen rebuig”. I, fent un gir a la conversa, amplia: “És curiós que parli de casta, perquè, si n’hi ha alguna, és la universitària, perquè és endogàmica, excloent i no està sotmesa a competència. A més, el sistema que ataquen, i que diuen que cal canviar perquè està vell, és el que els permet irrompre com una força política per fer front als dos grans partits; no deu ser tan pervers com diuen”.

“No vull sentir-ne parlar, d'ells”, diu un empresari. Un altre afegeix: “Només veient passar els casos de corrupció
sumen simpaties”

“En el meu índex de preocupacions, Podem no ocupa el primer lloc ni el segon. Em preocupa molt més Junqueras, per exemple”, apunta un empresari català, més imbuït en la problemàtica de la seva terra. “Però és lògic que passi això; quan surt una persona il·lustrada, amb un fort carisma, arrossega la gent, que, a més, necessita sentir crítiques ben construïdes contra el poder establert que ha fet les coses malament”, afegeix en referència a Iglesias.

Són diversos els que volen treure ferro a l'assumpte, entre els quals, un dels que han aconseguit més èxit els últims anys i que no acostuma a mossegar la llengua: “Crec que s'està exagerant una mica l'assumpte. Els empresaris hem passat moltes més incerteses durant la transició que ara. El que passa és que hi ha moments en què cal replantejar-se moltes coses, i de la mateixa manera que totes les indústries s’han hagut de reinventar, a la indústria política ara li toca reinventar-se”.

Un altre empresari destacat diu taxatiu: “No vull ni sentir-ne parlar, d'ells”. I es tanca en banda. Ni una paraula més. “No col·laboraré fent campanya de les seves opinions quan encara ni tan sols se’n coneixen les propostes”, assevera categòric un empresari mitjà. I un altre, després de carregar contra els partits i els mitjans de comunicació “per fer-los la campanya”, llança un dard enverinat contra un col·lega: “Alguna cadena de televisió, especialment d'un que s’asseu al Consell Empresarial per a la Competitivitat (CEC), els està fent molt de bombo”, diu, en referència a José Manuel Lara, president de Planeta, d’Antena 3 i La Sexta.

El que demanen tots és que Podem aclareixi el seu full de ruta, que plasmi en un programa les seves propostes en política econòmica, energètica, social, internacional… Consideren que, fins avui, és un conjunt de bones intencions que la gent els ha comprat. Tot i que diversos empresaris dels que més viatgen a l'estranger expliquen que a l'exterior se'ls pregunta més pel que pot passar amb Podem que per altres qüestions amb les quals abans els marejaven, com la seguretat jurídica. En el que coincideixen gairebé tots és en el fet que no tenen intenció d'asseure-s’hi, com a mínim de moment.

Més condescendent ha estat la presidenta del Banco Santander, Ana Patricia Botín, per al pare del qual, Emilio Botín, el fenomen Podem s'havia convertit en un malson de la qual demanava opinió a les seves habituals trobades off the record.La seva filla va posar una dosi de calma a l'assumpte en una trobada sobre la unió bancària a Brussel·les, potser perquè va considerar el que és políticament correcte: “L'objectiu de tots els partits polítics, dels bancs i de cadascun individualment ha de ser aconseguir junts la reactivació del creixement. Crec que tots tenim un interès comú perquè això passi, amb independència de l'òptica i el lloc des d'on treballi cadascú”.

El conseller delegat de l'entitat, Javier Marín, va contestar, davant una pregunta sobre aquest tema durant la presentació de resultats, que el banc es reuniria amb Podem “si ho sol·liciten”, com fan amb qualsevol altre partit. Probablement pensava en l'actitud de l'avi d’Ana Patricia, Emilio Botín López, que va ser el primer empresari que es va asseure amb Santiago Carrillo quan s’acabava de legalitzar el Partit Comunista d’Espanya.

El president de la patronal CEOE, Juan Rosell, també ha intentat treure-hi dramatisme: “No ens hem d'alarmar, en qualsevol país europeu aquests projectes no triomfen. Estem en una situació patètica en la qual la gent exigeix molt, per la qual cosa sortir amb una proposta en què tot és gratis fa que aquesta gent compri la idea. El problema sorgeix quan es planteja com fer-la. Podem s'ha ficat hàbilment als caps i a les butxaques dels ciutadans. Crec que és impossible que Podem governi. No hi haurà majories per governar; tot i que la millor recepta seria que governessin durant dos mesos perquè aquesta gent veiés el que pot passar”. I remata irònicament: “Però només dos mesos, eh”.

El seu adversari a les eleccions a la presidència de la CEOE i president de la CEPYME, Antonio Garamendi, també aborda la qüestió: “El diagnòstic pot ser vàlid; però les solucions no em semblen bones. Crec que tots els empresaris pensem el mateix”. Després apunta: “Hi ha dos grans partits que han donat estabilitat, amb el suport del PNB i CiU, i aquesta situació s'ha de recompondre”.

Un dels empresaris més emblemàtics del país subratlla: “M'agradaria asseure-m’hi [amb Pablo Iglesias]; però només amb ell, no amb tot el grup, i amb el compromís que no ho faci públic”. “D'aquesta manera és com podem conèixer més bé Podem”, afegeix jugant amb les paraules. El que no deixa clar és qui hauria de cridar a qui.

Precisament, algunes fonts properes a Podem han fet arribar a les organitzacions empresarials que estan sorpresos que les empreses no els cridin per fer-los consultes i conèixer els seus programes. D’alguna manera se senten ofesos. I és veritat que no hi ha res activat per part de les organitzacions empresarials per veure'ls, almenys fins avui. El Consell Empresarial per a la Competitivitat, del qual formen part 18 de les empreses més importants del país, i l’IEF, precisament, que sempre han estat molt interessats a conèixer la posició de les forces polítiques, no ho tenen a l’agenda i tampoc s’espera que hi sigui.

Si hi havia molt interès al món empresarial per conèixer Pedro Sánchez quan va arribar a la cúpula del PSOE, no sembla que n’hi hagi tant per Pablo Iglesias. En qualsevol cas, si les coses segueixen així i no canvia la tradició, pot passar que l’IEF hagi de convidar Podem com a líder de l'oposició i fins i tot com a Govern central. Seria, això sí, el 2016, sempre que les properes eleccions se celebrin el novembre del 2015 i no s'avancin.

Arxivat A