“El meu objectiu és un Estat palestí”

El primer canvi que ha adoptat la nova cap de la diplomàcia europea, Federica Mogherini, en prendre possessió ha estat traslladar el seu despatx des del Servei Europeu d'Acció Exterior, més representatiu dels Estats membres, a la Comissió Europea, el braç executiu de la UE. Encara que són pocs els metres que separen tots dos edificis al barri europeu de Brussel·les, la decisió està carregada de simbolisme: Mogherini vol que la política exterior europea deixi de ser una cacofonia de 28 veus per confluir en una sola. Com a antiga ministra italiana d'Exteriors, sap que la tasca no serà senzilla....

El primer canvi que ha adoptat la nova cap de la diplomàcia europea, Federica Mogherini, en prendre possessió ha estat traslladar el seu despatx des del Servei Europeu d'Acció Exterior, més representatiu dels Estats membres, a la Comissió Europea, el braç executiu de la UE. Encara que són pocs els metres que separen tots dos edificis al barri europeu de Brussel·les, la decisió està carregada de simbolisme: Mogherini vol que la política exterior europea deixi de ser una cacofonia de 28 veus per confluir en una sola. Com a antiga ministra italiana d'Exteriors, sap que la tasca no serà senzilla.

Conscient que forjar aquesta veu europea requereix bones dosis de projecció pública, Mogherini es va estrenar dilluns en el càrrec amb una llarga entrevista a sis diaris europeus, entre ells EL PAÍS. “És el primer que faig avui”, explica al seu nou despatx, que té com a únic adorn, de moment, un ram de flors. Tot l'equip de la Comissió Europea capitanejat per Jean-Claude Juncker —i l'alta representant com a figura a mig camí entre l'Executiu i les capitals— va prendre el relleu dissabte passat.

La cap de la diplomàcia creu que pot marcar una diferència en la política europea envers Pròxim Orient. Sense referir-se a la seva antecessora, Catherine Ashton, Mogherini transmet voluntat de reformular per complet el perfil del seu càrrec. “Per primera vegada sento que hi ha una necessitat que la Unió Europea estigui present allà perquè hi hagi avanços. Pot ser que no hagi estat així en el passat, però la política exterior europea té aquí un enorme potencial i és un dels àmbits en els quals pot ser fàcil parlar amb una sola veu”.

Els successius fracassos que han obtingut les polítiques de pau a la regió han impulsat alguns països a transcendir les directrius comunitàries. Suècia es va convertir la setmana passada en el primer país de la UE que reconeix Palestina com a Estat. Pocs dies abans, el Parlament britànic i el Senat irlandès havien demanat el mateix als seus primers ministres. Mogherini no amaga les seves preferències, però resta importància al gest del reconeixement. A la pregunta de si aspira a aconseguir aquest reconeixement en els seus cinc anys de mandat, respon: “El meu objectiu seria tenir un Estat palestí”.

Per il·lustrar-ho, utilitza la metàfora del dit que assenyala la lluna: es pot contemplar el dit, però l'important és dirigir la mirada cap a la lluna. “L'interessant no és quants Estats hauran reconegut Palestina en els propers anys, sinó si en cinc anys tindrem un Estat palestí. Tot el que sigui útil per a aquest objectiu pot ajudar, però el que hem de preguntar-nos és com aconseguir la lluna”. Aquesta socialdemòcrata italiana, que va fer la seva tesi sobre la relació entre política i religió en l'islam, reconeix cert esgotament en l'opinió pública europea per la falta d'avanços a Pròxim Orient. La UE és el principal donant a la regió, però la seva influència és limitada. “Pot haver-hi una sensació de frustració entre els contribuents europeus, especialment en temps de crisi. No es pot ser contribuent sense ser actor polític”, admet.

“La situació a Pròxim Orient és la més difícil que ha tingut mai”

El nou rostre de la política exterior europea respon amb seguretat i serenor a les preguntes que The Guardian, Süddeutsche Zeitung, Le Monde, La Stampa, Gazeta Wyborcza i EL PAÍS li plantegen durant una hora i mitja. Sense papers per davant, recorre al somriure quan detecta alguna dificultat en les seves respostes i despatxa l'escepticisme sobre els assoliments que pot aconseguir proclamant: “Sóc una optimista”.

Per no minar aquest optimisme, Mogherini eludeix la qüestió més directa sobre l'amenaça que imposa l'Estat Islàmic a Pròxim Orient i opta per emmarcar-la en la situació general que viu la regió, “probablement la més difícil que ha experimentat mai si tenim en compte el que passa a Síria, l'Iraq, Líban, Egipte, Líbia...”. Reconeix, això sí, que l'ofensiva de l'Estat Islàmic marca un abans i un després al món àrab.

Encara que el seu primer viatge com a vicepresidenta europea la porti a Tel-Aviv, Jerusalem, Gaza i Ramala durant poc més de dos dies, Mogherini situa al mateix escalafó d'importància la crisi de Rússia i Ucraïna. En aquestes dues àrees situa les prioritats del seu mandat, pel qual la va impulsar insistentment el primer ministre italià, Matteo Renzi, que al febrer d'aquest any la va nomenar titular d'Exteriors i a l'agost ja va aconseguir l'aval dels Estats membres —malgrat les reticències d'alguns d'ells— al seu lloc comunitari.

Les primeres crítiques al·ludien a la seva joventut (té 41 anys, encara que acumula una llarga experiència en polítiques relacionades amb la UE). No obstant això, va ser precisament l'actitud de tebior cap a Rússia el que li va procurar nombroses enemistats a l'Est europeu, molt enfortit en el repartiment de càrrecs europeus per a aquesta legislatura. Itàlia ha estat, juntament amb Espanya, el país més renuent a castigar econòmicament Moscou pel seu paper en el conflicte d'Ucraïna.

“L'ofensiva de l'Estat Islàmic marca una fita al món àrab”

Mogherini ha tractat de revertir aquesta imatge des que va ser escollida per dirigir la diplomàcia europea, i ara admet que l'actuació del president rus, Vladímir Putin, posa en perill els fràgils acords polítics aconseguits el passat 5 de setembre, que van propiciar una treva imperfecta a l'est d'Ucraïna. “Encara que Rússia només ha parlat de respecte per les anomenades eleccions [que han celebrat els separatistes a l'est], no és un senyal gaire encoratjador. No ens posem una bena als ulls. Pot haver-hi conseqüències polítiques en les properes setmanes; hem d'avaluar la situació amb els ministres d'Exteriors”, concedeix, en referència a la validesa que atorga Europa a aquests acords entre russos i ucraïnesos signats a Minsk (Bielorússia).

Tot i això, Mogherini demana no donar per enterrat el procés. “Encara crec que hi ha voluntat política suficient. Almenys al costat ucraïnès. I hem de veure també si al costat rus”. Per això, l'alta representant assegura que intentarà contactar en els propers dies amb Putin, la principal interlocutora del qual —i gairebé única— en aquest conflicte ha estat la cancellera alemanya, Angela Merkel. Sobre el major càstig que la UE ha infligit a Rússia, les sancions econòmiques que s'apliquen des del juliol, la italiana prefereix no donar gaires pistes: poden mantenir-se, relaxar-se o endurir-se en funció del que passi en el terreny.

Cap dels dossiers que l'alta representant rebrà a la seva taula resultaran senzills, ni tan sols el que implica tractar amb els Estats Units, “el soci més rellevant per a la UE”. Mogherini supervisarà l'acord de lliure comerç que Brussel·les negocia des de fa mesos amb Washington, amb una creixent oposició a les opinions públiques de tots dos blocs. “És crucial signar-lo, per raons polítiques i econòmiques”, proclama l'alta representant, que confia de veure l'acord ratificat sota l'Administració de Barack Obama.