25 bancs suspenen l’examen que Europa fa al sector
El BCE calcula que falten 25.000 milions d'euros de capital
Un total de 25 entitats han suspès les proves de resistència de la banca europea, mentre que 105 les han aprovat. Falten, en total, 24.600 milions d'euros de capital, segons els càlculs del Banc Central Europeu (BCE) i l'autoritat bancària (EBA, en les seves sigles en anglès). El test, que consisteix a comprovar la fortalesa dels bancs davant escenaris econòmics adversos, s'ha dut a terme sobre la base dels comptes i els balanços del tancament del 2013. Així, entre els suspesos, hi ha una desena de bancs que al llarg d'aquest 2014 ja han pres mesures per reforçar el seu capital, que les deixar...
Un total de 25 entitats han suspès les proves de resistència de la banca europea, mentre que 105 les han aprovat. Falten, en total, 24.600 milions d'euros de capital, segons els càlculs del Banc Central Europeu (BCE) i l'autoritat bancària (EBA, en les seves sigles en anglès). El test, que consisteix a comprovar la fortalesa dels bancs davant escenaris econòmics adversos, s'ha dut a terme sobre la base dels comptes i els balanços del tancament del 2013. Així, entre els suspesos, hi ha una desena de bancs que al llarg d'aquest 2014 ja han pres mesures per reforçar el seu capital, que les deixarien ara tècnicament en aprovat. La resta, entre les quals no n'hi ha cap d'espanyol, segueix amb necessitat d'enfortir-se, així que queden pendents de captar uns 9.500 milions.
Aquests són els principals resultats de la tercera prova de resistència que afronta la banca europea en aquesta crisi, la més dura fins ara, després dels fiascos de les realitzades el 2010 i el 2011, que van donar per bons bancs que van fer fallida poc després. Aquesta vegada han estat 130 les institucions examinades a la zona euro i 150 si s'inclouen les entitats britàniques i d'altres països europeus aliens a la moneda comuna. En global, s'han sotmès a revisió actius per valor de 3,72 bilions, el 58% del total de totes les entitats.
La banca italiana és la que ha quedat pitjor a la foto. El Monte dei Paschi té el dèficit més gran de capital, de 2.100 milions d'euros. L'alemany Commerzbank és un altre dels bancs que ha suspès la prova, així com l'italià Banca Carige, que requereix 810 milions d'euros de capital. Així mateix, el grec Eurobank tampoc passa la prova i necessita 1.760 milions.
En total, l'EBA assenyala que tres bancs grecs, tres de xipriotes, dos de Bèlgica, dos d'Eslovènia, així com un a França, Alemanya, Àustria, Irlanda i Portugal han quedat curts de capital al tancament del 2013, segons Reuters.
La banca europea no està complint la seva funció de motor de la recuperació malgrat que fa sis anys que va començar la reestructuració i que ha rebut aproximadament mig bilió d'euros d'ajudes públiques al llarg d'aquesta crisi. El Fons Monetari Internacional (FMI) va alertar a l'assemblea d'octubre que el 70% del sector no era "prou fort" per donar un ritme de crèdit que permetés reanimar l'activitat, un percentatge que en el conjunt del món cau al 40%. El criteri que fa servir el Fons per considerar que una entitat no dóna prou crèdit per sostenir la recuperació és que aconsegueixi incrementar-lo a un ritme del 5% anual.
En el conjunt de la zona euro hi ha fins a 800.000 milions en actius morosos, el doble que el 2009, i alguns organismes creuen que fins i tot que la xifra podria ser més alta. Al juny el Banc de Pagaments Internacionals (el BIS, per les seves sigles en anglès), un organisme coordinador mundial dels bancs centrals, va llançar un dur advertiment sobre la morositat oculta o “pèrdues no declarades” en alguns bancs, la qual cosa acaba tenint efectes perversos: "Les pèrdues no reconegudes distorsionen els incentius dels bancs, perquè desvien recursos per mantenir fora de perill els prestataris amb problemes en lloc de finançar nous projectes", va dir el BIS.
El BCE ha defensat fa poc les tasques dutes a terme pel sector: “Des de l'estiu del 2013, els bancs de la zona euro han enfortit els seus balanços en 203.000 milions. Això inclou 59.800 milions en més capital, 31.600 milions en bons convertibles convergents [instruments de capital]", va dir el president de la institució, Mario Draghi, a principi d'aquest mes. Així mateix, hi ha hagut “26.000 milions amb retenció de beneficis, 18.300 milions per venda d'actius, 17.600 en noves provisions i uns 50.000 en altres actius”, va afegir.